Connecta amb nosaltres

Entitats

Andrea Motis: “Avui en dia la fama depèn de moltes altres coses que estan apartades de la música”

Publicat

on

@pruna_ana / Aquest mes i de manera excepcional, PARAL·LEL OH! Ha anat fins a Sant Andreu per una bona raó: conèixer l’Andrea Motis (Barcelona, 1995) una jove promesa del jazz internacional. Als seus 21 anys, la jove cantant, trompetista i saxofonista ja ha gravat 6 discs amb la seva banda encapçalada pel jazzman Joan Chamorro i ha viatjat per mig món oferint la seva música que fusiona estils com el swing, la bossa nova o el blues. A més d’una gran artista, l’Andrea és una noia alegre i senzilla que, malgrat tots els afalacs que rep, no ha permès que la fama la faci canviar.

El teu amor per la música és una herència familiar?

El meu avi era un acordionista que tocava d’oïda, el meu pare ha tingut sempre interès per la música, el jazz… I la meva germana és guitarrista i també toca el banjo i l’ukelele. El meu pare volia que aprenguéssim música i per això als set anys vaig començar a fer classes de trompeta.

I com t’inicies en el món del jazz?

Als 11 anys vaig començar a fer saxo amb en Joan Chamorro. Ell em va introduir en el món del jazz, perquè jo al principi tocava música infantil, clàssica… A partir de tocar el saxo em vaig començar a afeccionar més per aquest gènere i va ser quan vaig tenir més trempera per estudiar, per aprendre a improvisar…

L'Andrea Motis al bar Colòmbia de Sant Andreu

L’Andrea Motis al bar Colòmbia de Sant Andreu

De ser trompetista i saxofonista, com passes a convertir-te en cantant de jazz?

Quan vaig començar a col·laborar amb el Joan, un dia em vaig animar a cantar, per acompanyar la banda. Em feia vergonya però ho vaig intentar. Al Joan li va agradar i em va proposar treballar-ho més i fer el nostre primer disc Joan Chamorro presenta Andrea Motis, quan jo tenia 13 anys. He fet algunes classes de cant però sobretot he après de manera autodidacta, el que més practico és la trompeta.

Parla’m de l’últim disc, registrat ni més ni menys que a Impulse Records de Nova York

Per a mi el més important és que el disc estigui ben gravat i que estiguem contents amb ell. És el primer en el qual, a més de tocar, he fet algunes composicions. Hem fet tres temes en català, que és una novetat, en portuguès… La música que faig en aquest disc és música que he triat i estic molt contenta amb el treball que hem fet.

Quin grau de dedicació suposa arribar on ets ara?

El màxim de temps possible que tinc lliure m’agrada estudiar per millorar. És una petita obsessió perquè és la meva feina però també és el meu hobby. Aspirem a tocar com aquells que ens agraden més i intentar ser cada dia millor. Es tracta d’escoltar molta música, compartir, escoltar altres companys en directe…

I  a què dediques el temps que no dediques a la música?

M’agrada fer moltes coses: llegir, fer coses de la casa, cuinar, tenint cura de les plantes i estic aprenent a cosir. També m’interessa molt l’ecologia i el medi ambient, m’hi passo moltes estones informant-me.

Creus que per fer el salt a la fama, com tu has fet, n’hi ha prou amb tenir talent?

El fet de tocar bé potser sí que és un factor però realment avui en dia la fama depèn de moltes altres coses, que estan apartades de la música. Les discogràfiques potencien i catapulten molta publicitat sobre una persona i això fa que aquesta persona sobresurti. Hi ha molta gent que toca el jazz de meravella que no és coneguda ni al poble del costat i d’altres que són simplement un producte industrial. Nosaltres mai no hem pretès ser famosos sinó ser bons musics.

Dedicant-te exclusivament a la música des dels 13 anys. Has sentit mai que pel camí t’estaves perdent alguna cosa?

Jo formo part de la Sant Andreu Jazz Band, on tots som nois joves de diferents edats entre els 8 i els 20 anys i gran part dels meus amics eren allà. Tenia molts companys de la meva edat amb els qui compartia aficions i ens ho hem passat bé d’altres maneres: anant a concerts, tocant…

Heu actuat a Japó, sud Africà, Amèrica, Polònia… Quin escenari ha estat el més imponent?

Doncs va ser a Brasil, fa set anys. En un concert vam fer el nostre repertori i quan vam començar a fer bossa nova tot el públic es va aixecar i va començar a cantar i ballar amb mi. Va ser molt impactant perquè això els cantats de rock potser ho viuen sovint però per a mi va ser…

L'Andrea Motis amb l'Anna Pruna

L’Andrea Motis amb l’Anna Pruna

Diuen de tu que ets ‘La gran esperança del jazz’ ‘nena prodigi’… Com evites que la fama pugi al cap?

La companyia d’en Joan Chamorro i dels meus pares han fet que no vagi per camins més directes a la fama, tipus concursos. He rebut ofertes, però el que més m’interessa és formar-me bé i no anar-me’n per camins de propaganda televisiva. Crec que això és bàsic per la salut mental.

Quina és la teva ambició més gran?

Quan vaig començar, no m’havia ni arribat a imaginar que podria fer un disc. Ja he fet coses que no m’hauria pensat mai. Em sento molt a gust amb el meu quintet personal i musicalment i haver pogut gravar amb ells a Estats Units ja és un somni fet realitat. El que voldria és poder seguir treballant amb la música i fent-ho al meu gust durant molt de temps.

Per acabar, pots avançar-nos algun projecte pels propers mesos?

En un mes marxem a Dinamarca i el dia 5 de juny fem un concert a l’Auditori amb la Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, que és el primer cop que venen a Barcelona. Fem temes clàssics, balades.. És un espectacle molt dolç i la gent s’ho passa molt bé.

 

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024