Connecta amb nosaltres

Entitats

Antoni Vives: “Els nous fanals del Paral·lel seran un servei social per als barris”

Publicat

on

Entrevista a Antoni Vives, tinent d’alcalde d’Habitat Urbà

vives_web

Antoni Vives, tinent d’alcalde d’Habitat Urbà / Enric Català

@molina_jordi / Antoni Vives (Barcelona, 1965), un dels homes forts de Xavier Trias, és l’ideòleg dels principals projectes urbanístics de Barcelona, entre ells el Pla Paral·lel. Parlem amb ell sobre la reforma, els seus polèmics fanals i la relació del Poble-sec i el Paral·lel amb el turisme.

Vostè té un passat molt lligat al Poble-sec…
Els meus besavis per part de pare tenien una granaria al carrer Rosal molt coneguda a l’època. I, per part de mare, tota la família, que venia de València, es va instal·lar al Poble-sec. He vist l’evolució del barri, podríem dir que l’he mamat.

Què en destacaria?
És un barri en transformació, i això genera contradiccions. D’una banda ha viscut l’arribada de gent nova, amb costums diferents. I, de l’altra, l’arribada del turisme. Una part important d’aquest turisme genera beneficis, però una altra xoca amb les costums de la gent de tota la vida i, també, amb els nouvinguts. Això genera problemes de convivència, i el nostre repte ha és que el repartiment de la riquesa que genera la ciutat sigui més equitatiu.

El carrer Blai havia de ser un eix per al passeig i avui és una immensa terrassa. No és raonable pensar que, si no s’actua de forma preventiva, el Paral·lel pot córrer la mateixa sort?
És una preocupació raonable. Però fixa’t: Fa 15 anys, quan es va peatonalitzar el carrer Blai, no havíem viscut ni l’esclat del turisme ni de les terrasses. En el cas del Paral·lel estem a temps de posar les vacunes necessàries perquè no hi hagi aquests errors. No hem de permetre que hi hagi un excés de terrasses. Tots els que diuen amb molta mala fe que estem fent una avinguda per als turistes, menteixen.

El turisme en els darrers anys, però, és quan més s’ha disparat. El 2013 van visitar Barcelona més de 7 milions i mig de turistes: un 177% més que l’any 2012.
Barcelona no està col·lapsada. Té la mateixa capacitat d’atraure visitants que Londres o París i molt més que Roma. El que sí que és cert és que hi ha zones amb una densitat superior a la que hauria de ser normal: Ciutat Vella, Sagrada Família, la zona del Camp Nou, del Parc Güell o de la Rambla del Poblenou. Cal redistribuir el turisme, però no hem d’oblidar que el consum de la ciutat que fan aquests turistes és més d’una desena part del PIB de Barcelona. Deu vos guard si un dia ens abandonen!

Vives defensa les bondats del Pla Paral·lel / Enric Català

Vives defensa les bondats del Pla Paral·lel / Enric Català

El Pla Paral·lel està dotat de 9,8 milions d’euros, el 30% dels quals anirà destinat a il·luminació. Excessiu?
Un fanal normal oscil·la al voltant dels 4.000 euros. Els fanals del Paral·lel acabaran costant el mateix. Els nous fanals del Paral·lel són un servei social, esdevindran el model de fanal més avançat del món en termes d’atenció ciutadana: incorporen llum variable, wi-fi, sensorització… És a dir, fan possible que la senyora Maria, que té 83 anys i un dispositiu de teleassistència, tingui una xarxa més amplia de cobertura. La Fundació Bloomberg ens ha donat un premi de 5 milions de dòlars per la vessant social d’aquest projecte. És l’element definitori del nou urbanisme.

Li deia això del 30% —6.500 euros cada fanal— perquè algunes entitats de la zona s’han queixat de la manca de suport municipal…
Què hem de fer aleshores, no posar fanals? Si a l’entitat ‘X’ li fa falta una subvenció, i la justifica, la tindrà. Qui em digui que el Paral·lel, tal i com estava, era una avinguda digna de Barcelona i digna de la qualitat mitjà de vida de la ciutat, menteix. Feia exactament seixanta anys que no s’hi feia una sola inversió. Ni un maleït euro, amb una il·luminació penosa!

El teatre Arnau, oblidat des de fa una dècada, no entra en la reforma. El preveuen recuperar?
Hi ha d’haver un projecte consistent, que sigui autogestionable i que funcioni. Hem d’anar per capítols. Primer calia recuperar el Paral·lel i ara som camí de fer-ho. I cal una altra cosa molt important: que el pols entre lleure i repòs al Poble-sec, vagi en favor del repòs. Sóc el responsable d’haver iniciat la suspensió de llicències de locals de pública concurrència.

Una mesura que exclou el Paral·lel…
Sí, però per un motiu: el Paral·lel tindrà una regulació específica, ja ho estem treballant amb les entitats que són responsables.

Hi ha hagut veïns que han parat el trànsit i les obres a l’avinguda…
No home no! Han estat, només, quatre i l’apuntador. Sempre hi ha grupuscles que s’oposen a tot. Forma part d’aquesta pseudodemagògia que corre pel món.

Creu que els hi passarà factura el caldo de cultiu que s’ha anat generat en contra del model de ciutat que defensen?
És que no hi estic d’acord. No hi veig aquest caldo de cultiu. El que sí que veig és que els grups veïnals més crítics estan al servei de les noves organitzacions polítiques. Però si tu passeges per la ciutat, un dia et convido a passejar amb mi, veuràs que el nivell d’orgull és molt elevat.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024