Article

Can Lumière de la Ronda de Sant Pau

novembre 19, 2017

Júlia Costa 

L’estrena d’un bon documental sobre els germans Lumière m’ha evocat l’emblemàtic establiment dedicat al retrat que hi va haver durant anys a la Ronda de Sant Pau, 61. La gent del Poble-sec ens anàvem a retratar allà, com les orxates de la Sirvent eren un clàssic de camí cap al Mercat de Sant Antoni. Quan jo era petita el lloc ja era un mite. A Can Lumière, que era com en deia tothom, sempre quedaves bé. Això sí, el preu era més car que el d’altres retratistes. En aquella època hi havia un munt de negocis semblants. Els meus avis materns, a la foto de casats, van quedar tan bé que els van posar a l’aparador, això va propiciar que gent coneguda i saludada s’assabentés del casament. En aquella època els drets d’imatge eren força lliures i no crec que a ningú li sabés greu contemplar-se a l’aparador del retratista.BALCO POBLESEC

Quan ja la fotografia havia fet un tomb, s’havia democratitzat i gairebé tothom tenia màquina de retratar, Can Lumière encara existia i tenia el mateix aspecte de sempre. La darrera ocasió hi vaig anar amb la meva filla, a finals dels vuitanta, ens va sorprendre encara l’estudi del subsòl, pel qual no semblava haver passat el temps. La part de dalt, on pagaves, ja tenia un aspecte més actual. Però baixar al sòtan era fer un viatge en el temps. Fins i tot el retratista semblava intemporal, immortal, misteriós i enigmàtic. D’un dia per l’altre, sense avís previ ni protestes de ningú, la botigueta es va transformar en un lloc de venda de maquinària. M’han explicat que el darrer propietari, quan van venir els grans canvis en el sector i va haver de deixar el negoci, menava una parada de verdura i fruita al mercat i que va vendre el material a un col·leccionista francès. Cada vegada que passo pel carrer Parlament recordo Can Lumière i el seu estudi inoblidable.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .