Article

Carlos Macías: “La criminalització de les ocupacions només genera conflicte entre pobres’’

maig 17, 2017

David García Mateu / Les comparacions són odioses, tot i que inevitables en un càrrec tan significat com és el de portaveu de la PAH. Amb el salt a la Casa Gran d’Ada Colau, Carlos Macías va agafar el timó de la marea verda sense aconseguir el mateix seguici televisiu que el de la seva predecessora. Tal com reconeix a contracor, les accions de la plataforma ja no sorprenen. No són novetat. “La violència s’ha acabat naturalitzant”.

¿Per què tothom creia que, amb l’arribada d’Ada Colau a l’Ajuntament, s’aturarien els desnonaments?

No sé fins a quin punt la campanya de Barcelona en Comú va generar un imaginari en què, si guanyaven, s’acabarien els desnonaments. És una mica infantil pensar que, amb les competències municipals, s’aturarien. De fet, les últimes dades assenyalen que dels 10 llançaments diaris que tenim a la ciutat, 9 són de lloguer i no sempre per impagament.

DSC06685

Carlos Macías, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Barcelona / David G Mateu

Aleshores, què es pot fer des de l’àmbit municipal?

S’ha de reconèixer que la creació d’oficines amb mediadors preventius ha sigut positiu. D’aquesta manera l’administració pot saber quants desnonaments hi ha, la seva tipologia, les causes… Però el gran dèficit que tenim són les polítiques públiques d’habitatge.

No hi ha pisos suficients on allotjar a les famílies que es queden sense sostre.

El parc públic està entre l’1 i l’1,6%. És ridícul i totalment insuficient. Necessitem 120.000 habitatges més i no només per arribar a la mitjana europea, sinó per complir amb la legislació catalana.

Segons la llei, hem d’arribar al 15% l’any 2027…

…I ja han passat 10 anys des que es va redactar i no s’ha avançat. L’equip de govern arribarà al final del mandat i no haurà ampliat el parc d’habitatge públic ni al 5%. Siguem realistes, en 4 anys no aconseguirem 120.000 habitatges, van molt lents a l’hora d’ampliar-lo.

Com valores les denúncies imposades a les entitats financeres per tenir pisos buits?

Portem dos anys i han posat només tres o quatre sancions. Són molt lents i sí que és cert que són d’uns 300.000 euros, però des que van entrar ja sabien que la banca havia declarat 2.591 habitatges buits només a Barcelona. Existeixen 2.000 potencials sancions que haurien d’estar ja executades.

Fa uns dies es va presentar el Sindicat de Llogaters. Li prendrà el relleu a la PAH?

El temps dirà, però la idea sempre serà la de col·laborar amb ells. Si bé nosaltres treballem en el moment de màxima precarietat i d’emergència, ells plantegen l’organització amb un caràcter més general.

Carlos Macías (2)

Carlos Macías, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Barcelona / David G Mateu

Una de les màximes reivindicacions compartides és l’índex de preus de lloguer. És possible?

Sí i no cal anar gaire lluny. El tenen a França, Berlín, Estocolm… no és res nou. Però cal fer un canvi de paradigma cultural. Deixar de veure l’habitatge com objecte d’acumulació i especulació per excel·lència a posar-lo en el centre de la funció social.

Ara bé, els qui van comprar-se el pis fa anys, no són les persones menys vulnerables a processos de gentrificació?

Potser aquesta idea és molt reduccionista. Això succeeix perquè no hi ha una protecció del lloguer. Totes les polítiques dels darrers 70 anys l’han precaritzat. Si tinguéssim unes condicions que, més enllà de protegir al propietari, també ho fessin amb els arrendaments, no es produiria aquesta gentrificació. La clau és l’índex de preus.

És a dir, la pràctica congelació de les quotes.

Si el propietari sap que, si fa fora al seu inquilí, i després no podrà apujar la mensualitat més enllà de l’1% o del 2%, potser no li convé expulsar aquest veí o veïna. Aquí el problema que tenim és que, si es crea només a escala municipal, l’índex serà només orientatiu i no coercitiu.

Moltes d’aquestes claus estan al Congrés dels Diputats. Què et sembla que partits amb poder estatal, com el PP o C’s, es dediquin a desgastar el Govern de Colau amb el drama dels desnonaments?

Simplement ridícul i irresponsable. S’haurien de prendre això com una qüestió de ciutat. Col·laborar tots i deixar de banda els seus colors. Si estan tan preocupats pel dret a l’habitatge, que parlin amb els seus companys de l’Estat que no han fet res fins ara. La gesticulació de PP i C’s amb la misèria i la necessitat dels ciutadans és absurda. És més: la criminalització de les ocupacions només genera conflicte entre pobres.

L’ocupació com a arma llancívola.

L’ocupació no és el problema, és la conseqüència de no haver fet les polítiques necessàries. Ara, a més, la violència s’ha acabat naturalitzant. Veure com treuen una família al carrer ha deixat de ser notícia per ser un fet més del dia a dia. No s’ha d’obviar aquesta violència estructural, perquè sí que existeixen solucions.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .