Connecta amb nosaltres

Entitats

Carmen Andrés: “Cal aparcar els grans projectes urbanístics i recuperar el projecte social”

Publicat

on

Entrevista a Carmen Andrés (@carmenandres_) (@hofarem), candidata a les primàries del PSC a Barcelona

carmen_andres2_web

Carmen Andrés ha estat la primera candidata a obtenir els avals necessaris / Adrián Romero

@molina_jordi / No és fàcil donar la cara quan esclata la caixa dels trons. Ara fa dos anys que CiU resolia en un mes els problemes d’espai de l’escola Jacint Verdaguer que el PSC havia eternitzat durant set anys. Aleshores, amb el PSC de Barcelona en plena crisi, només una socialista va despenjar el telèfon per atendre el ZONA SEC i fer autocrítica: Carmen Andrés (Calanda, 1967). Ara, aquesta regidora vinculada al Districte de Nou Barris, es posiciona com una de les principals aspirants a conduir el PSC del futur.

Se’n recorda d’aquella conversa sobre el CEIP Jacint Verdaguer?
Sí. El vostre diari va trucar molt empipat. La veritat és que el PSC no va gestionar correctament aquella situació que patia l’escola i calia donar explicacions, encara que fos per admetre la nostra incapacitat.

L’escola pública, i més a barris com el Poble-sec, amb molta població immigrada, segueix treballant per sobre de les seves possibilitats. Quin model d’escola defensa vostè que té assignada l’àrea d’Educació del seu grup?
L’escola és un reflex de com és el barri. Centres amb un 80% d’alumnat nouvingut indiquen grans transformacions del perfil humà dels barris i l’escola ho ha d’assumir. Això és positiu, sempre i quan vagi acompanyat de les mesures necessàries, com ara les beques de llibres, la sisena hora, les aules d’acollida o les activitats extraescolars. Unes mesures d’acompanyament que no s’estan impulsant, la qual cosa genera que hi hagi més competitivitat entre els diferents perfils d’alumnat.

Per què han desaparegut aquestes mesures?
El Govern de la Generalitat no està donant aquestes eines als alumnes i tampoc l’Ajuntament. Està posant diners per les beques menjadors i prou.  Per tant, les desigualtats educatives són enormes no només entre centres i zones de la ciutat, sinó també dins el mateix barri. Un curs a la vida d’un nens de sis anys és molt de temps, una sisena part de la seva vida. Per això penso que és urgent que tornem a governar.

Barcelona té un percentatge d’escola pública que no arriba al 40%. Les esquerres han governat prou bé?
L’escola pública a Barcelona no està distribuïda de manera uniforme. A zones populars, com a Nou Barris, el 80% de l’escola és pública, mai cap privat no ha volgut anar a construir cap escola, no els interessa. El primer mapa escolar seriós que es fa a Catalunya el fa el primer govern tripartit. En set anys, els dos Tripartits van fer el que va ser possible d’aquell mapa. Ara, els 23 anys de govern convergent anterior van ser com un desert en aquesta matèria.

Educació al marge, vostè es presenta a les primàries del PSC. És la primera candidata a reunir els 1000 avals ciutadans i els 150 militants.
Sí, però seria enganyós pensar que haver estat la primera em condueix a guanyar les primàries. Ens agrada parlar amb la gent, conèixer situacions reals i penso que ens ha pogut ajudar certa capacitat de generar confiança i empatia.

Els noms que més sonen tenen etiquetes clares: Jaume Collboni, el candidat oficial; Jordi Martí, el crític. Vostè representa les bases?
Vinc de les bases del partit, sí, i no he tingut càrrecs de rellevància a l’estructura del PSC. La principal diferència poden ser els anys d’experiència que porto a la política municipal, defenso la política del carrer més que la del despatx.

Diu que representa el ‘gir a l’esquerra’ del PSC. És conscient dels nous actors que lideren la crítica social als barris…
La ciutat està experimentant canvis al seu teixit associatiu. Nosaltres no deixem de parlar amb la gent i sabem que, quan tornem a governar, haurem de fer canvis al model de participació de la ciutat. Hem d’escoltar les noves realitats emergents i aprofundir en una participació més eficaç, real i representativa.

carmen_andres1webPerquè no s’ha “girat a l’esquerra” abans?
Intentant recuperar vot perdut vam buscar una centralitat que ens va diluir el discurs d’esquerres. El què és evident és que ara toca fer un gir més significatiu. Governar tants anys la ciutat ens ha suposat un desgast i, a més a més, hem patit una certa dificultat per adaptar-nos als nous temps. Possiblement hem anat morint d’èxit.

Quins canvis observa a la ciutat des que Trias és alcalde?
CiU està governant la ciutat de dalt a baix. Millor dit, l’està gestionant de dalt a baix perquè governar, no governa. Els socialistes havíem intentat governar des d’una participació més directa amb la ciutadania. Les taules de convivència les consideràvem vitals per aprofundir en la cohesió social i ara amb prou feines es convoquen. El govern no creu en la capacitat dels ciutadans per aportar coses al projecte col·lectiu que és Barcelona.

El turisme ha motivat moltes crítiques del seu grup.
CiU està reduint la projecció internacional de Barcelona al turisme. La ciutat té una capacitat immensa de crear activitats que la projectin al món i que, a més a més, facin de pol d’atracció de gent que vingui per quedar-se. Qualsevol ciutat vol residents estables, no podem reduir la ciutat al turisme perquè això distorsiona el model de creixement i la vida dels barris.

De què presumiria la Barcelona de Carmen Andrés?
De que les persones visquessin bé. Si guanyo les primàries, centrarem la nostra proposta de ciutat en el benestar de les persones. Els ciutadans, siguin d’on siguin, tinguin l’edat que tinguin i visquin on visquin han de tenir oportunitats per desenvolupar al màxim el seu potencial. Cal aparcar els grans projectes urbanístics i iniciar un gran projecte social.

El mes passat entrevistàvem Jordi Martí, que ha introduït la qüestió sobiranista a les primàries. Vostè com es defineix?
No sóc independentista, sóc federalista. Dret a decidir sí, però per a tot el que sigui rellevant per a la ciutadania.

El federalisme té sentit amb el PSOE actual?
Hauria de donar més passos dels que ha donat ara. Sinó el federalisme no serà creïble.

Té credibilitat per fer-ho?
La gent està molt desencantada amb la política i el PSOE no se’n escapa. La política no pot ser la professió de ningú. Cal normalitzar-la i el camí per fer-ho és incorporar persones ‘normals’.

Més entrevistes als candidats a les primàries del PSC a Barcelona aquí

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024