Article

Carolina López: ‘‘Al Poble-sec hi ha una bossa de pobresa molt gran i invisibilitzada’’

novembre 15, 2017

Anna Pruna / La Carolina López (Alacant, 1978) ostenta el càrrec de Consellera del Districte pel govern de Barcelona en Comú des de fa més de dos anys. En aquest temps ha hagut de fer malabarismes per coordinar les demandes dels diversos grups veïnals i entitats del Poble-sec, que sovint són contradictòries. Li agrada treballar sobre el terreny i s’encarrega de posar en coneixement de l’Administració les diferents queixes i problemàtiques del veïnat. Una tasca que no és gens fàcil en un barri on la gentrificació, els problemes de convivència o l’èxode de veïns estan a l’ordre del dia.

Quina és la teva relació amb el Poble-sec més enllà del teu càrrec?

Jo visc al Poble-sec des del 2011. Des del principi em vaig implicar molt en diverses entitats del barri: primer a l’AMPA i el moviment escolar i després em vaig incorporar a la Coordinadora, era membre de la taula d’interculturalitat del Poble-sec i de Som Paral·lel, des d’on vam començar a crear Barcelona en Comú, que aleshores es deia Guanyem.

Explica’ns quina és la feina d’una consellera del Districte

IMG_20171106_185014_1

La Consellera del Districte, Carolina López, a la seu del Districte de Sants Montjuïc

Fer de pont entre l’Administració i el veïnat. Es tracta de mesurar què és el que està passant al barri, quins problemes hi ha, quines coses es poden solucionar des del Districte i posar en contacte la gent que té problemes amb el departament corresponent o bé crear un projecte. Jo explico a l’equip de govern cap a on es mou la ciutadania, què és el que demanen.

Quines són les principals queixes i demandes que reps dels veïns del Poble-sec?

Ara mateix el que tenim és un èxode brutal del veïnat que està causat per la pujada de lloguers. I aquesta és la principal demanda de tota la ciutadania del Poble-sec.

Atribuiries aquesta expulsió del veïnat a l’auge del turisme?

Hi ha diversos factors. Una anàlisi molt superficial ens diria que és per l’augment de la massificació turística al barri, i hi ha una part de veritat, però també és cert que al Poble-sec hi ha una bossa de pobresa molt gran i molt invisibilitzada perquè està formada per gent de diverses procedències culturals que no estan implicades al moviment veïnal i aleshores triguem més en arribar als problemes que tenen. Aquests són els primers expulsats perquè tenen una renda per càpita molt més baixa que la resta de la població.

Com treballeu per aturar aquest èxode?

Estem treballant en diferents mesures però la principal ha de ser l’augment de l’habitatge públic al barri i a tota la ciutat. Però això no és una competència només nostra i el Poble-sec és un barri amb una trama molt densa on tenim molt poc espai lliure per construir.

Un altre dels temes calents al barri és el malestar entre el veïnat a la plaça de las Navas. Quines mesures esteu prenent?

A principi d’any vam presentar la Mesura de Relacions de Proximitat a l’Espai Públic. Aquesta mesura va començar a implementar-se i ara comencem a veure els resultats. Al Poble-sec es concretava sobretot en places com la plaça Navas, les Hortes de Sant Bertran, les Tres Xemeneies, Santa Madrona, el Sortidor… Tots els espais oberts tenen diferents problemàtiques. En general treballem amb un equip de civisme i un Servei de Gestió de Conflictes per tractar l’oci nocturn que opera sobretot entre Blai, Blesa, Paral·lel i les Tres Xemeneies. És un equip de persones que fa un recorregut i vigilen la gent que fa soroll al carrer, que està bevent alcohol, els bars que no tanquen a l’hora correcta…  I hem reduït el número de trucades. Plaça Navas és un dels espais prioritaris. S’ha fet una enquesta a cent nuclis familiars de la plaça per tenir una visió del que està passant i en base a aquesta enquesta hem fet tot un pla d’actuació i prenem diferents mesures pels problemes de convivència que hi ha a les diverses franges horàries. Per exemple, una de les principals queixes en la franja de tarda és que els nens  juguen a pilota, aleshores el que fem és ocupar una part important de la plaça amb altres tipus de jocs, perquè puguin jugar però sense causar problemes amb la gent gran. També tenim una patrulla que està quatre dies a la setmana només al Poble-sec.

Al barri hi ha moltes entitats i grups amb interessos diferents. Com coordineu les demandes?

Tenim contacte sobretot a través de la comissió de seguiment del Consell de Barri i a través del Pla d’Equipaments. Som un dels barris amb més entitats, de vegades ens demanen coses radicalment diferents i contradictòries i casar-ho tot és complicat, però altres vegades coincideixen. Comencem a veure una certa cohesió fins i tot entre grups que entre els que inicialment semblava que hi havia una fractura, com les demandes de la gent més jove al voltant de la Base i les demandes de la Coordinadora, que agrupa entitats més tradicionals i clàssiques, però mica en mica han començat a apropar-se, en concret en el tema de l’habitatge estan treballant junts o en el tema del Comitè de Defensa del barri. Tenen opinions diverses però treballen junts en determinades qüestions del barri.P1020902

Creus que el sistema de participació amb el que treballeu està ben plantejat? O és una eina més simbòlica que efectiva?

Hi ha qui pensa que és més simbòlic que res perquè nopodem traspassar tota la responsabilitat a la societat civil, però també hi ha una certa necessitat de coresponsabilitat. Les decisions no les pren la ciutadania sinó que es prenen amb la ciutadania. Quan prenem una decisió ens agrada que la gent sigui conscient que les demandes que exigeixen tenen conseqüències sobre la població.

Una de les àrees que gestiones és la depromoció econòmica. Amb quins programes treballeu al barri?

Al Poble-sec fa un any vam presentar la mesura d’ocupabilitat dirigida a joves nouvinguts que es troben en situació d’arreglar els papers. Mentre ho fan no poden accedir a una educació reglada ni a una feina i estan completament aturats. La mesura posa en relació les entitats del barri, Barcelona Activa i les persones que tenen aquesta necessitat. Ha funcionat tan be, sobretot des del punt de vista de l’autoestima dels participants, que aquest any repetim el model i hem fet diverses rèpliques. Aquesta és una de lesmesures que formen part del Pla de Desenvolupament Econòmic del Districte.

Les decisions no les pren la ciutadania sinó que es prenen amb la ciutadania

La gentrificació també afecta als comerços i alguns estan marxant del barri. Com treballeu per fomentar el comerç de proximitat? Al barri no hi ha un eix comercial com a Sants o a Creu Coberta…

Tenim una associació de comerciants però és cert que el comerç ha viscut la crisi de forma molt potent, van tancar molts comerços i això va fer que les estructures de les associacions s’afeblissin. Des del districte fem un esforç enorme per professionalitzar les entitats de comerciants i per donar diferents tipus d’ajudes als comerciants perquè puguin viure de la seva feina. Hem començat un programa d’assessorament personalitzat per a vint comerços del districte i gairebé la meitat són del Poble-sec. Treballem amb l’Associació de Comerciants i amb l’Associació d’Artistes i Artesans per valorar fórmules de millora.

En quin punt es troba el Pla Paral·lel?

El Pla Paral·lel, tal i com estava concebut per l’anterior mandat, està aturat perquè ens ho va demanar el veïnat. Nosaltres tenim una visió del Paral·lel diferent, creiem que s’ha de convertir en una avinguda que sigui un espai de trobada del veïnat dels tres barris que hi conflueixen. Volem convertir l’avinguda en el carrer major d’aquesta zona i retornar l’espai públic al veïnat. La part urbanística està aturada però estem treballant des de de l’àrea d’economia, la de comerç i la de cultura.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .