Article

Cecilia Bellorín: “Sóc del Poble-sec des d’abans d’arribar al barri, gràcies a Serrat”

juny 19, 2015

@molina_jordi / Catalana d’adopció, veneçolana de naixement i poblesequina de cor. Cecilia Bellorín (Caracas, 1955) és actriu, poeta, cantant, toca el cuatro —una petita guitarra veneçolana— i, sobretot, una extravertida ànima creativa. La seva trajectòria artística, a l’ombra dels grans teatres, li ha servit per lluitar contra l’estigma de l’immigrant. Esbojarrada i culta a parts iguals, parla amb el seu diari preferit: El ZONA SEC.

entrevista_interior_web

Bellorín amb l’estàtua de Raquel Meller, una de les seves referències / Jordi Molina

 

Un no topa cada dia amb una lectora tan fidel del ZONA SEC…
És el diari del meu barri! Des de fa molts anys que a casa meva només entra el ZONA SEC, que li agafo sempre a la Pili, i EL PAÍS, que compra el meu marit. Si estimes el barri, estimes el seu diari. És així o no!?

Això espero! Ja fa més de vint anys que va arribar al Poble-sec… Què recorda?
Recordo contrast. Molt contrast. Edificis nous, i altres antics. Recordo que em sorprenia molt veure la data d’algunes cases a les façanes. Algunes del 1800! Per mi allò era molt nou, i molt vell a l’hora. Gent acomodada, però sobretot gent humil. Recordo els nervis de qui comença una nova vida amb la seva família, en el meu cas amb el meu marit anglès, en Jimmy, i les meves nenes, avui ja dones i emparellades amb catalans: l’Ana Isabella i la Frances.

Com era aquell Poble-sec de principis dels 90?
Molt Familiar. Un dels primers records que tinc era sortir al balcó i contemplar una gran sardinada popular. Des del primer moment vaig saber que em quedaria aquí. L’ambient popular, el teatre, la muntanya, el mar… Aquest era el meu lloc. De fet, venia d’un lloc molt similar de Veneçuela, també amb el mar de fons.

En l’homenatge a Serrat organitzat per la Bibliomusicineteca, explica que ja era una mica del Poble-sec abans d’arribar…
Serrat sempre ens ha inspirat a tots. Ja a casa meva de Veneçuela ens assèiem a cantar Señora, el Gorrión o Paraules d’amor. Eren part del nostre repertori habitual. Per això dic que sóc del Poble-sec des d’abans d’arribar al barri, gràcies a Serrat. Inclús he pogut coincidir amb ell.

I com va anar la trobada?
Ell sortia d’una tintoreria, al costat del Condal, i el vaig agafar de les mans. Li vaig dir tot el que sentia i va ser un moment meravellós. Una amiga meva sempre fa l’acudit de que, en realitat, no era ell. I que avui hi ha un senyor que corre pel món que un dia va veure com una boja mulata com jo el va assaltar pel carrer.

Quan comença la seva relació amb l’art?
De molt petita. El primer cop que pujo a un escenari va ser amb 11 anys. Vaig pensar que em podria guanyar la vida amb això i vaig tenir la sort que la companyia Rajatabla em va agafar. Així va començar la meva professionalització, a més de diversos tallers.

Soc de POBLE SEC 001_web

Caricatura de Cecilia Bellorín, amant del Poble-sec

 

Quan debutar a l’escena catalana?
A Barcelona vaig debutar gràcies a Pere Sagristà, a l’obra La Nit de Valonges o el Procés de Don Joan. Sempre he fet coses, d’actriu i cantant, també recitant, sense actuar als grans escenaris, però sí fent de tot a diversos locals nocturns, com el London Bar, a més de centres cívics i cases de cultura. Inclús tinc el meu propi espectacle: Coses de Negres or Black is Beautiful.

En aquesta representació fa una crítica als estereotips que pesen sobre els nouvinguts. Aquest 19 de juny (21:30h) al Cafè de les Delícies del Raval la interpreta, un cop més.
Si ets negre, dona i vols ser actriu, el més fàcil és que et donin papers de minyona o de prostituta. No són més que estigmes. En la meva obra miro de desfer això, d’explicar que l’art no entén de colors, ni d’estereotips. En el fons, reivindico el poeta del poble veneçolà, Andrés Eloy Blanco.

T’has sentit mai exclosa al Pole-sec?
Només en dues ocasions m’han tractat malament aquí, al meu estimat barri. Una vegada, en un bar del qual prefereixo no dir el nom, em van negar un tallat. Després vaig demanar un vi blanc. I també em van dir: no!. Al final me’n vaig anar. Al cap d’un temps em van dir que aquell cambrer era un racista. Jo, fins llavors, només vaig creure que era idiota, que és molt millor.

El dia 23 de juny (20h.), Diada de Sant Joan, et veurem al Jamboree
Sí, estic molt il·lusionada i animo a tots els amics del Poble-sec, els veïns i als lectors del ZONA SEC, a que vinguin. Amb Ismael Dueñas al piano, farem jazz i algunes joies del soul dels 70. Una revetlla de Sant Joan ben màgica i inoblidable: San Juan todo lo tiene, San Juan todo lo da!

 

Cecilia, al Poble-sec, en acròstic

Plantado estás barrio mío,
Orgullosa es tu presencia,
Brisas suaves de Montjuïc,
Luces de teatral esencia,
Es “molt trempada” tu gente,
Simpática y “eixerida”,
En ti llevo mucha vida,
Como tú no hay más nada.

 

 



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .