Connecta amb nosaltres

Entitats

Cimera veïnal per recuperar el teatre Arnau

Publicat

on

Els veïns demanen que es recuperi l’edifici amb la seva estructura original de barraca i que no se’n privatitzi la gestió

@zona_sec / El futur de l’Arnau és incert i, segons l’Ajuntament, car; però la voluntat del veïnat de recuperar el teatre no té preu, ni límits. Així va quedar demostrat a la Biblioteca Joan Oliver, en una taula rodona, en el marc de la Festa Major del barri de Sant Antoni, que va aplegar a veïns, actors, historiadors i activistes al voltant d’un objectiu compartit: donar una sortida al teatre, sense pla a la vista.

Un dels elements cabdals de la trobada va ser el debat al voltant de la gestió que hauria de tenir un hipotètic Arnau en el futur. Des de l’associació pro Teatre Talia Olympia i la mateixa plataforma Salvem l’Arnau –impulsors de la trobada— no es tanca la porta a la cogestió, mentre que des de la plataforma Som Paral·lel –que aglutina les demandes de les dues primeres entitats— es demana preservar la possibilitat de que siguin els veïns els qui gestionin directament el teatre, un cop l’Ajuntament hagi posat els diners per recuperar-lo.

“Volem que sigui un equipament dirigit als veïns i les veïnes i, perquè això sigui així cal que la gestió sigui del veïnat”, reflexionava Marc Serra, de Som Paral·lel. “El model d’autogestió està molt bé, però no hem de tancar les portes a la cogestió”, matisava Enric H.March, portaveu de Salvem l’Arnau, en al·lusió a bones experiències, segons el seu criteri, com la del Teatre Apolo, i afegia: “Sigui quin sigui el projecte, amb les institucions s’hi ha de comptar”. Salvant aquests contrastos, el que genera consens entre els diferents accents veïnals és la negativa davant la possibilitat que el consistori opti per una privatització a l’ús, la sortida amb més números.

La reforma del vell cabaret, tancat des del 1994, s’eleva a 10 milions d’euros, més del que costa, sobre el paper, la reforma estructural del Paral·lel, pressupostada en 9,8 milions. Unes quantitats que, tal i com va explicar Ciurana a aquest mitjà fa uns mesos, fa que s’hagi de buscar una concessió a “molt llarg termini”. Per tant, el compromís municipal no va més enllà de convocar un concurs per externalitzar la gestió, tot i que encara ni hi ha calendari a la vista.


El món de l’art mou peça

Durant la xerrada, Enric H. Marc va anunciar nous suports del món de l’art i la cultura. Xavier Albertí, director del TNC; Eduard Molner, comissari de l’exposició sobre el Paral·lel al CCCB – juntament amb Albertí—; Lluís Cabrera, director del Taller de Músics; i Hermann Bonnín, director de La Seca-Espai Brossa, donen suport a la campanya de preservació. A més, el portaveu de l’Arnau destaca la “bona sintonia” amb el Museu de l’Arts Escèniques.

Sigui un espai de cultura popular autogestionat, un teatre-museu cogestionat o un espai cultural de gestió privada, els tres barris que desenvoquen a l’avinguda del Paral·lel –el Poble-sec, Sant Antoni i el Raval– coincideixen en la necessitat de desencallar aviat el futur de l’Arnau.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024