Dissabte, 9 de desembre, 19 hores del vespre. Mentre que la majoria de mortals han fugit a fer el pixapins a la Cerdanya o passa la tarda veient Cine de Barrio, una massa de poblesequins actualitzen sense descans els portals immobiliaris virtuals en cerca d’un sostre on dormir al seu barri. D’oferta n’existeix. En canvi, les oportunitats assequibles són com els Reis d’Orient (els pares).
Conya? Més aviat humor negre. Només cal observar la quantitat de joves que no aconsegueixen deixar enrere la casa dels pares. La independència (individual) resulta utòpica.
Renda per càpita baixa
Tirem de cunyadisme: el Poblesec està impossible. Analitzem les dades: si bé les xifres del Departament d’Estudis de l’Ajuntament de Barcelona situen a les famílies del Poble-sec en la zona baixa de la renda per càpita (els poblesequins són un 25% més pobres que la mitjana barcelonina), els seus pisos van a preu d’or. O almenys això és el que es desprèn dels anuncis de les immobiliàries, les quals s’han reproduït com gremlins a la falda de Montjuïc.
“Pis modern” de 25 metres quadrats, ergo zulo. Preu? 1.000 euros al mes (a sumar 150 euros de comunitat mensuals). És una habitació del Ritz en lloguer? No. És una broma? Tampoc. És una vella finca del carrer Vila i Vilà que data de 1950, però que sembla ser que l’habitatge en estar “reformat” mereix un valor sin igual. Un altre? Pis en una quarta planta, sense ascensor, de 50 metres quadrats, per 1.600 euros (més 120 euros “per cobrir despeses dels consums”). I així, successivament.
De fet, si un encara guarda fe en trobar un habitatge a preu digne, cal saber que actualment el més assequible està per 600 euros. Una quota mensual que invertirà per viure en una planta baixa de 31 metres quadrats al carrer de Fontrodona i sense pràcticament llum. Tota una ganga, ja que la resta de pisos, amb més o menys metres quadrats, dels 700 euros ja no baixaran.
Inflar els preus
Respecte als anuncis, cal destacar un altre ítem que presenten en comú. El “disponible a partir de…”. Al cap i a la fi, una forma elegant de comunicar a l’interessat que l’habitatge està sent reformat per augmentar el seu valor econòmic o, més aviat, assenyalar que l’actual inquilí ha decidit marxar (o se li ha fet marxar per un sobtat increment de la quota). Lofts moderns, vintage i/o reformats, que més que tornar a allotjar a una nova generació de veïns i veïnes, s’encaren a clients de les noves immobiliàries Real State, especialitzades a fer la cerca del que abans era un pis assequible, en una utopia.