Article

Dan Esteban: “El més bonic dels castells és que tothom hi té un lloc”

agost 7, 2017

Anna Pruna / En Dan Esteban (Barcelona, 1973) és informàtic, viu al Poble-sec i té la sang del blau cel dels Castellers del barri, una colla que compta amb més de 100 censats i que assaja tres cops per setmana al carrer Blesa. En Dan, al capdavant de la colla des del gener, creu que els castells són una excel·lent eina d’integració i que tothom hi pot trobar el seu forat. Els Bandarres acaben de celebrar la majoria d’edat amb una diada de Festa Major on han demostrat que, a més de la gresca, també els defineix la qualitat.

 Com neix la teva afició pel món casteller?

Recordo una calçotada a Valls amb els meus pares, quan era petit. Van muntar un petit castell i vaig fer d’enxaneta allà mateix. Jo, com molts nens castellers, sempre m’estava enfilant als llocs i de seguida em va agradar això dels castells. No obstant, no va ser fins els 34  anys que vaig començar a formar part d’una colla perquè era molt tímid.

foto_1

Dan Esteban, l’actual cap de colla del Castellers del Poble-sec / Maria Hepburn

I com et decideixes a formar part dels Bandarres?

Va ser per un amic que feia poc que ho era, jo vivia al Poble-sec des i  sempre havia volgut ser casteller, un dia em va portar a un assaig i de seguida em van animar a quedar-me. El més bonic dels castells és que tothom hi té un lloc. Tothom té una posició i l’entitat també necessita moltes més coses a part de fer pinya, com les tasques d’organització. És una eina d’integració molt bona sobretot per als tímids.

Com arribes a ser cap de colla?

Em vaig presentar perquè tenia la sensació que ningú no ho volia ser i perquè vaig tenir l’instint que ho podia provar. També perquè tinc la sort de comptar amb un gran equip de tècnica amb qui consensuar les decisions. En realitat tots treballem a una, fem una pinya i aconseguim els objectius.

 Quines responsabilitats té el cap de colla?

El cap de colla decideix tècnicament els objectius de la colla i la manera d’assolir-los. Decideix, de manera directa o indirecta, qui està a cada posició juntament amb els equips de pinyes, troncs i canalla i els caps de pinya.

Explica’ns una mica d’història d’aquesta colla, per què us dieu Bandarres?

Sempre hem tingut pocs recursos, la samarreta la portem de color blau cel perquè volíem anar de verd però sortia més barata la blau cel. Els fundadors eren gent a qui els agradaven els castells però no havien format part de cap colla. La història del malnom bandarres ve de que ens agrada fer festa i que la gent se senti a gust. Tenim fama de canalles però això no s’ha de confondre amb que tinguem poca qualitat a l’hora de fer castells. Recordo que al 2015 vam ser l’única colla que va descarregar a la primera la clàssica de 8!

Hi ha rivalitat entre les colles?

Es podria dir que és una rivalitat sana perquè al final estàs competint amb tu mateix. Intentem fer el millor castell i alhora les altres colles ens ajuden i nosaltres a elles, fent pinya perquè sabem el que costa i perquè és intrínsec en el món casteller ajudar-nos els uns als altres.

Què se sent fent castells?

Pots passar dels moments de nervis més bèsties (jo m’he passat anys amb insomni la nit abans de la diada) a moments de felicitat absoluta. És molt intens perquè estem lluitant dia a dia amb molts factors i quan tot s’ajunta per poder assolir el que volem, aquell moment és d’eufòria, molt emocionant.

Tothom pot ser casteller?

Sí, tothom qui vulgui pot formar part dels Castellers del Poble-sec. Penso que al barri encara som molt desconeguts i, de fet, molta gent ve de fora. També molts creuen que els castells només són pels catalans però en realitat és una eina d’integració, a la colla tenim gent de tot arreu i tothom és benvingut!

Esteu contents amb la darrera diada, la de Festa Major?

Va anar molt be perquè ens havíem proposat tecnificar la canalla i fer una formació de gent que ha entrat nova per poder construir castells de gamma alta de 7 i de 8 ben aviat. A la diada vam fer tres castells de set i mig, la qual cosa posa la colla en un bon nivell per seguir creixent.

Creus que els castells s’haurien de convertir en esport?

Quan tu vols fer castells més grans, la gent ha de tenir una preparació física millor. Hi ha colles grans que, al mateix temps que preparen la tècnica, també fan preparació física. És una activitat tradicional que antigament la feia gent del camp després d’un bon esmorzar de forquilla, i això és el que a molta gent li agrada mantenir. Jo no crec que els castells siguin un esport perquè m’agrada mantenir l’aspecte tradicional però sí que busquem que la gent que vulgui estar més preparada físicament dins de la colla pugui fer-ho.

Penses que s’hauria d’exportar la tradició fora de Catalunya?

A mi m’encanta que es faci perquè no exportem només una tècnica, exportem valors  d’igualtat, de treball en equip i altres valors intrínsecs al nostre país. Exportar cultura i tradició sempre és bo.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .