Connecta amb nosaltres

Entitats

Economia real i economia ficció

Publicat

on

L’activitat econòmica als EUA avança a un ritme moderat amb la inflació continguda, i es preveu un dèficit públic del 4,1% del PIB el 2013, molt inferior al 6,7% del 2012. A la UE, la millora de la confiança assegura el creixement, però els indicadors avançats mostren diferents velocitats de recuperació: ràpida a Alemanya i França i aturada a Itàlia i Espanya. Per això, entre altres motius, està justificat el descens del tipus d’interès de referència del BCE fins al 0,25%, per tal d’augmentar la liquiditat (més crèdit), i propiciar la depreciació de l’euro per afavorir les exportacions, en un context d’inflació baixa. Però, alerta amb la deflació (caiguda continuada de preus), que no s’ha de confondre amb desinflació (desacceleració de l’augment dels preus). A Grècia fa vuit mesos seguits que l’IPC és negatiu; és la pitjor deflació dels últims 51 anys: baixen els preus per la feble demanda, després els salaris, i amb la pèrdua de capacitat adquisitiva, torna a baixar la demanda, i tornem a començar.

El laberint de l’economia real i la de ficció
Economia ficció és celebrar amb escarafalls l’augment del 0,1% del PIB del tercer trimestre respecte del segon, perquè respecte al mateix trimestre de l’any anterior la variació ha estat del -1,2%. Economia real és que el PIB estatal va ser de 1.087.788 milions d’euros el 2008. Si assignem a aquest valor el nivell 100, acabarem el 2013 en el 93,3, i el 2014 es preveu assolir el 94,0. Per arribar al mateix nivell que el 2008 caldria, a partir del 2015, créixer un 1,5% anual fins al 2018. Economia ficció és dir que anem per bon camí, quan el 2010 (últim any del govern PSOE) el deute públic espanyol era el 61,7% del PIB, el segon trimestre de 2013 havia assolit el 92,3% i els pressupostos per al 2014 en preveuen un 98,9%. En canvi, economia real és una empresa que mesura els resultat en el compte de pèrdues i guanys i en el balanç. Un estat també és una economia real: té clients (els ciutadans), té ingressos (els impostos) i té despeses (sanitat, educació, pensions, etc.). Quan una empresa o l’estat tenen pèrdues (dèficit), tant l’una com l’altre gestionen els seus comptes. Catalunya, nació sense estat, no controla els ingressos: és economia ficció. L’estat espanyol, a més de robar-nos, usa els nostres diners per fer-nos xantatge (cas farmàcies, per exemple), en un intent inútil de canviar una societat obertament independentista, amb el missatge de la por. El contrari que fa el Regne Unit on, des del primer moment, Anglaterra s’ha bolcat en mimar Escòcia fins a extrems mai vistos, amb un allau d’inversions, per convèncer-los del “no” en el referèndum, fins al punt que els propis anglesos es queixen per considerar-se discriminats.

Els catalans posem en perill el projecte europeu?
Cal estar atents a l’economia ficció de Montoro: ja ha anunciat la publicació de les balances fiscals de les comunitats autònomes el mes que ve, se suposa que per “demostrar” que no ens roben (no ha dit si les elaborarà Walt Disney). Però cal estar també atents als paranys lingüístics que ens arriben. Ja no es tracta de llegir entre línies sinó de “traduir” el que estan dient. Per exemple, quan el senyor Montoro diu: “dividits i segregats no arribaríem a la recuperació i posaríem en perill el projecte europeu”, cal traduir-ho per “si marxeu de l’estat espanyol, no podrà per ell sol sortir de la crisi i pagar el deute”, i per tant “els catalans voleu posar en perill el projecte europeu”. I per acabar una recomanació al Sr. Bonet, president de Freixenet: aquest any les bombolles de l’anunci de Freixenet que les interpretin les senyores Sáenz de Santamaria, Cospedal, Aguirre i Sánchez Camacho. I si convida a la senyora Botella, ja seria perfecte.

Josep Maria Torremorell

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024