Connecta amb nosaltres

Portada

El 9-N, les dues cares de la mateixa moneda

Publicat

on

Milers de poblesequins, com en Quim, van anar a votar. D’altres com l’Eudosio, no es van sentir interpel·lats pel 9-N. Els hem reunit a tots dos per parlar sobre els pros i contres de la independència.

@molina_jordi / El 9-N va arribar tant precedit d’impugnacions i d’amenaces jurídiques que a Catalunya encara no hi ha hagut un debat a fons i vinculant sobre la independència. L’intercanvi d’arguments o la informació contrastada sobre qualsevol de les opcions han estat relegades a la subsidiarietat. El cas és que, més enllà de l’alt voltatge simbòlic,  el 9-N no desbloqueja el conflicte entre sobiranies. Els independentistes van anar a votar i els que no ho són es van quedar majoritàriament a casa.

portada1_web

Quim i Eudosio, a la terrassa exterior de l’espai Capra / J.M.

Des de ZONA SEC hem volgut aturar-nos a parlar amb dos veïns implicats en la vida associativa del barri. Un va anar a votar a l’escola de la seva infància, a Sant Antoni; l’altre va preferir aïllar-se a Sant Joan de Mediona, a una casa a la muntanya. Un és independentista, l’altre tot i no sentir-se còmode amb el terme unionista, defensa la unitat d’Espanya en clau federal. Malgrat les discrepàncies, en Quim Pèrez (Barcelona, 1986) i l’Eudosio Gutiérrez (Palència, 1960) comparteixen l’estima pel barri i per Catalunya i són capaços, a diferència dels líders polítics que lideren ambdós governs, de compartir una estona de diàleg constructiu.

“No m’agrada l’autoritarisme. Sóc antiextrems. I, quan els extrems s’enroquen, no hi ha res a fer. El poder de la paraula és el que més funciona”. És el primer que explica l’Eudosio, ferm defensor del diàleg entre governs. Per a en Quim, el problema és “de què es vol parlar i fins on es vol parlar” i recorda: “Durant 32 anys hem tingut governs que han intentat canviar Espanya, fer-la més sensible a la seva realitat plurinacional, però no hem aconseguit gaire res”, relata citant l’exemple de la retallada de l’Estatut.

Segons en Quim el diàleg no és possible “perquè una de les parts no està en la mateixa posició de força”. L’Eudosio admet que l’actitud del Govern de Rajoy no és “acceptable” i posa en valor la tradició socialista de l’encaix entre Catalunya i Espanya. “Penso sincerament que amb un govern com el del PSOE de Zapatero no s’hagués arribat a la situació de no retorn actual”. Una consideració que en Quim nega: “Molts catalans que havien optat pel PSOE com a vot útil per evitar el triomf del PP s’han adonat que, a la pràctica, són massa semblants”.

L’Eudosio és peixater i durant una etapa de la seva vida va agafar les regnes de l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel. Viu intensament la política i els seves filles són catalanes. En Quim fa 11 anys que forma part dels Castellers del Poble-sec i ha militat en diverses associacions del barri. Des de Poble-sec per la Independència fins a l’embrió del que avui és l’Assemblea de Barri. Passats uns mesos aturat, fa poc que dóna suport en tasques de comunicació a Bona Voluntat en Acció, després de molts anys dedicat a la informàtica.

Ús partidista de la independència

Tant en Quim com l’Eudosio creuen que hi ha hagut partits que han utilitzat el procés sobiranista per fins partidistes. “El procés l’ha liderat la societat civil, després els partits polítics han recollit el guant, i evidentment, alguns se n’han aprofitat”, explica en al·lusió a CiU. Des del punt de vista de l’Eudosio, “hi ha un excés de teatralitat”, la qual cosa, a ell personalment, l’ha allunyat del debat. “M’emocionen les persones que des del sentiment de catalanitat creuen en el procés, però moltes altres s’han pujat al carro en els darrers per altres motius”. Un dels principals és, segons l’Eudosio, que “s’ha barrejat el sentiment amb la cartera”.

‘Sí’ a un referèndum vinculant

Un dels aspectes que més fereix la sensibilitat de l’Eudosio és que gent del seu entorn li qüestioni la seva condició de demòcrata pel fet de no estar d’acord amb la consulta. El comerciant insisteix, però, que sí que donaria suport a un referèndum vinculant, en el que votaria No: “No podem perdre més temps amb debats buits, cal un referèndum de debò, amb respostes clares: sí o no”. Una posició que, òbviament, comparteix en Quim: “A mi tampoc m’agradava la fórmula que s’ha acabat assumint, però la impugnació del Tribunal Constitucional ha acabat convertint el referèndum que molts no volíem en un mecanisme vàlid per qüestionar l’status quo”.

El debat sobre la independència, vist per l'Eurdosio i en Quim / J.M.

España ante la libertad, la democracia y el progreso i Catalunya, One Nation, Two States els llibres de l’Eurdosio i en Quim / J.M.

Una Catalunya independent

En Quim resumeix en una frase el motiu pel qual creu que una Catalunya independent seria millor que l’autonomia actual: “Un país petit és més controlable”, i afegeix: “Com a mínim, ja no podríem donar les culpes a Madrid”. A l’Eudosio aquesta idea l’entristeix. Recorda que moltes persones arribades d’arreu de l’estat han fet “d’ambaixadors de Catalunya a la terra dels nostres pares”. Una reflexió que en Quim comparteix: “És que no tenim cap problema amb els espanyols, ni amb els pobles que integren Espanya, el problema el tenim amb l’Estat”.

L’Eudosio, però, no confia en què en una Catalunya independent es garantissin els drets lingüístics de les persones castellanoparlants. “Tu saps quantes lleis protegeixen el castellà, la tercera llengua més important del món?”, li replica en Quim. L’ex president de comerciants creu que hi ha cert victimisme en la qüestió de llengua per part d’alguns sectors del catalanisme, mentre que en Quim li posa els exemples de les Balears i València.

S’acaba el temps. L’Eudosio treu la cartera i convida a dinar en Quim i al periodista que signa aquesta informació. La tertúlia continua al barri, on els conflictes de convivència tenen molt poc a veure amb la qüestió nacional.

Portada

Mancebo posa punt i final a la temporada pujant al podi a Eivissa

Publicat

on

Per

@zona_sec / El barber del barri signa un magnífic any que tanca amb victòria a les Balears

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, ha abaixat la persiana de la temporada. Mancebo ho ha fet des del calaix més alt del podi de la mitja Ironman d’Eivissa, que va disputar el passat 23 d’octubre. Va guanyar en la seva categoria (55-59 anys), amb un temps de  5 hores, 42 minuts i 21 segons. Va destinar 44 minuts i 07 segons a nedar dos kilòmetres; 3 hores, un minut i 59 segons als 90 kilòmetres de bicicleta i l’últim circuit, el de la cursa a peu, 21 kilòmetres, que va necessitar 1 hora, 50 minuts i 10 segons.

whatsapp-image-2016-11-03-at-12-17-59

Àngel Mancebo al podi d’Eivissa, rebent el premi / Àngel Mancebo

“Va ser molt dur”, explica Mancebo i amplia el seu argument, “feia molta calor”. El triatleta precisa que “les corrents a l’aigua en el segment de natació; el trencacames en bicicleta, que no em va permetre agafar el ritme i els quatre ascensos al castell d’Eivissa corrent, van ser duríssims”. Tanmateix, el premi final, un cop creuada la meta, gairebé va fer oblidar tot aquest gran esforç.

Aquesta victòria posa la cirereta d’un gran any, que només s’ha vist tacada per la caiguda, mentre entrenava a l’estiu, que li va impedir optar a estar amb els millors del planeta. Ara, com diu, “toca mini-descans” i preparar la pròxima temporada.

Continua llegint

Portada

La Satalia necessita millores

Publicat

on

Per

@zona_sec / Fa uns dies des de ZONA SEC es va recollir la queixa en la que el CE APA Poble-sec havia manifestat l’estat de les instal·lacions de la Satalia. Curiosament, a finals del curs passat es van engegar una sèrie d’actuacions per a que de cara a l’arrencada de la temporada, la 2015-2016, estiguessin a punt. Tals com millores en l’enllumenat, l’espai d’infermeria, els vestuaris i la instal·lació de gespa al camp de futbol 7. Fonts del Districte Sants-Montjuïc asseguren que no tenen coneixement de cap reclamació, però sí admeten que des de fa cosa d’un any una part de la graderia està precintada per estar “en mal estat”. També reconeixen que els vestuaris més antics necessiten d’obres i que s’emmarquen en unes millores a l’equipament esportiu “que s’han d’anar fent”. Tanmateix, des del Districte no detallen quan es duran a terme.

20160909_111359

Una part de les grades en evident mal estat, sense precinte / Gerard Trives

 

Continua llegint

Portada

Mancebo, entre els millors de la seva categoria a l”Ironman’ de Mallorca

Publicat

on

Per

@4tito4 / L’il·lustre barber de Blai completa a les Illes Balears la cinquena competició d’aquest tipus.

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, va prendre part el passat 24 de setembre de l’Ironman de Mallorca. Mancebo va estar amb els millors de la seva categoria (55-59 anys) signant un temps total d’11 hores, 53 minuts i 35 segons. Va completar el segment de natació (quatre kilòmetres) en una hora, deu minuts i 22 segons; el de bicicleta (180 kilòmetres) en sis hores i 15 minuts i, per últim, la cursa a peu (20 kilòmetres) en quatre hores, 14 minuts i 40 segons. “A partir del kilòmetre 24 de la bici va començar a ploure. Va haver-hi una tempesta molt forta”, explica l’esportista i continua “això ho va fer més dur i perillós”. Tot i així reconeix que s’ho va passar “molt bé”. Mancebo afegeix així al seu currículum d’Ironmans la ciutat balear, que s’uneix a les de Barcelona (2012 i 2013) i Lanzarote (2012 i 2014).

En el seu calendari d’enguany resta una cita més: la mitja Ironman d’Eivissa, que s’organitza el pròxim 23 d’octubre. D’aquesta manera, posarà punt i final a un any en el que també ha participat a les mitges de Barcelona i Monegros (Aragó).

L’espina de Hawaii
Tot i signar un magnífic 2016 i evidenciar un enorme esperit de superació, té una assignatura pendent: l’Ironman de Hawaii, la competició reservada per als millors. “Només s’hi accedeix amb invitació”, remarca Mancebo i aquesta s’aconsegueix a Suècia, campionat que es va disputar a l’agost. Però tres mesos abans va caure de la bicicleta mentre entrenava i va frenar en sec la seva progressió, “em trobava molt fort”. Això el va deixar gairebé dos mesos parat, “massa si has de competir al límit”, determina. L’espina de l’arxipèlag del Pacífic s’ha quedat clavada, està valorant treure-se-la.

 

 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024