Entrevista al director de la sala Zumzeig

Marta Tello/ Esteban Bernatas (Barcelona, 1973) és el director i programador de Zumzeig, el nou cinema-bistrot (carrer Béjar, 53). Aquest espai, obra de l’arquitecta Rosa Bassols, és una aposta per la cultura en un moment difícil pel sector; i suposa una renovació en la manera d’entendre les sales de cinema.

Esteban Bernatas en un moment de l’entrevista/ Ana Inés Falcone

Tenies clar des del principi que volies un cinema-bistrot.

Idealment volia tenir dues pantalles i fer restaurant. Però si havien de ser dues sales sense el lloc comunitari, preferia tenir una pantalla i un bar. Crec que fa una combinació bonica, un lloc diferent. Quan estàs anant a aquests espais estàs deixant els calers en un projecte. Un talladet te’l prens aquí i estàs fent la teva aportació a que es faci cine independent.

Vas trobar el local al 2009 i has estat 4 anys per posar-lo en marxa.

Per fer una sala has de passar tantes proves… està complicat. Crec que s’haurien de crear llicències que ja contemplin cine amb un bar, o llibreria amb un bar… que se simplifiqui una mica, perquè s’ha de fer un paperam terrible.

Potser per què és una proposta nova?

Crec que sí. Si arriba un senyor o una senyora amb un projecte, facilita-li la vida una mica. Al final tot surt i hem de donar les gràcies. Però en els temps que estem, al 2013, amb una crisi de cavall, hauríem de tenir una mica de sensibilitat. La informació triga tant en arribar-te, que és desesperant. No és que no estigui bé com es fa, són els temps els que són un problema. Hauríem de mirar la política cultural de Berlin. Veus que la cultura porta diners. Mirem-ho també des d’aquesta banda i agilitzem-ho.

Com et vas atrevir a posar en marxa el cinema ara que estan tancant tantes sales?

Ho tenia molt clar des del principi. Al 2007-2008 era el moment de fer una cosa com aquesta aquí. Vaig decidir que Barcelona m’agradava molt i que volia posar tot l’esforç en aquest projecte.

Per què vas triar aquesta zona?

M’agrada la idea de ciutats que puguin estendre’s. Durant la Mostra de Venècia de Cine del 2008 vam anar a escoltar a la gent que estava a la Confederació Internacional de Cinemes d’Arts i d’Assaig, que tenia sales a Europa però també a fora. Una de les coses que justament vaig aprendre va ser que pots permetre arriscar-te una mica, perquè és com una sorpresa, i pot brillar una mica més. Si et poses al costat d’una altre sala ets una sala més, que també està bé, perquè unifiques, com a Paris, la capital mundial del cine d’autor. Però també està bé si decideixes enfocar-ho d’una altra manera i et poses a un barri com Sants, molt inquiet, amb joventut molt viva i amb molt associacionisme.

Pot ser que el Zumzeig atregui altres propostes culturals

Espero que sí. Fer un cine, encara que no sigui un gran cine amb moltíssim pantalles i  butaques, és un gest important. Comporta una notícia, un esdeveniment cultural i és un gest fort.

Com sorgeix el nom?

Zumzeig és un so oscil·latori que puja i baixa. Pot ser el so de les abelles, el de les ones del mar, el d’una màquina, un so inquietant… A mi m’agradava la idea d’un so que escampa al voltant seu. Que t’arriba. Fer una referència auditiva, més que visual. És una onomatopeia catalana que m’agrada molt i té la peculiaritat que si ho separes una mica sembla alemany. És divertit.

Ofereixes una selecció de pel·lícules molt cuidada, que programes amb un temps major de l’habitual.

Sí, i això és molt important. Tant el boca-orella com combatre “l’estrenatitis”, que és una cosa molt d’aquí que és passar una peli d’autor i si a la setmana no va, fora. La peli d’autor ve d’un distribuïdor petit i potser té un públic al que ha d’arribar a poc a poc. Has de mirar de mantenir-la més setmanes i potser no posar-la tantes vegades, deixar que el boca-orella funcioni.

Què més ens espera al Zumzeig?

Ens agradaria desenvolupar l’art vídeo, que són obres fetes per artistes que han estat exposades a centres d’art. El cines que volem ser independents hem d’estar molt atents al que fan els artistes visuals, perquè no mirar-ho és com no viure al s. XXI. Cada mes volem portar una obra que descol·loqui una mica pels que no tinguin costum. Espero que els agradi i els aporti algo.

Al Zumzeig faciliteu el diàleg amb els directors de les pel·lícules.

És l’anima del projecte, que sigui un lloc viu. Donar la paraula. Que la gent pugui fer preguntes. Això sí és bonic. Com als festivals de cine. Ara una pel·lícula la pots veure a casa. Has d’oferir un lloc. El Zumzeig no és un cine, és un lloc.

Aquest seria el contrapunt a les descàrregues

Si tu tractes el públic com a consumidor aquest pensa: “si tinc que consumir aquesta peli, ja la consumeixo a casa, i me la descarrego del Torrent o d’on sigui”. Aquí no et pots descarregar el Zumzeig. Et prens una cervesa, un suc de taronja i veus una molt bona peli. I és tot això. Això no t’ho descarregues. Crec que el camí no ha estat encertat els darrers anys potser perquè només es pensava en la peli. Estan tancant molts cines perquè són una mica una màquina de fer pasta. Entres per aquí, surts per un passadís blanc amb neons… Crec que això s’està pagant.

Heu tingut un bon ressò a les xarxes socials

Estem molt contents perquè ha sortit bé. Crec que per tres coses: el projecte està bé, el projecte és diferent, i el context general fa que sorprengui encara més que s’obri una sala. Aquesta fórmula ha fet que la gent respongués.

Com veus el futur?

El nivell europeu és el que m’interessa més. Em veig d’aquí 10 anys muntant una distribució europea. Que el Zumzeig es pogués associar amb una sala de Toulouse, de Lisboa… però simplificar-ho com quan qualifiques una pel·lícula. Ara qualifiques una pel·lícula a Espanya i la pots distribuir a tota Espanya; si la qualifiques a Andorra, la distribueixes a Andorra; però si pots qualificar una peli a nivell europeu tens un camp més ampli. Crec que els cines petits guanyarien si això fos possible algun dia, però políticament implicaria bastants canvis.

Sala de projeccions/ Ana Inés Falcone

Bistrot/ Ana Inés Falcone

Sala Zumzeig/ Ana Inés Falcone

Esteban Bernatas durant l’entrevista a la zona bistrot del Zumzeig/ Ana inés Falcone

Noticies relacionades

Zumzeig, un nou cinema-bistrot a Sants-Montjuïc