Connecta amb nosaltres

Societat

El dilema dels creuers

Publicat

on

@4tito4 / Un informe de la UB sosté que més de 300 milions d’euros es queden a Barcelona. Els comerciants del barri asseguren que es beneficien poc d’aquest tipus de turisme i la Plataforma Som Paral·lel alerta dels costos que suposa.

Una ocupació hotelera del 88%; l’aeroport del Prat ha augmentat un 7% els passatgers internacionals i un 6,5% els nacionals a l’agost, sumant gairebé 30 milions d’usuaris en aquests vuit mesos de l’any i el Port de Barcelona és líder a Europa en turisme de creuers. Aquest agost les aigües barcelonines han rebut la segona major xifra d’afluència de visitants del 2016: 27.210. Tots a bord del Norweigan Epic i l’Harmony of the Seas, dues de les embarcacions més grans del planeta, amb eslores superiors als 300 metres. Xifres que fan pensar a Turisme de Barcelona que aquest estiu tindrà uns registres que superaran els de 2015, que ja va marcar un rècord superant lleugerament els set milions de clients en establiments hotelers. Tot i que s’estima que anualment per la ciutat hi passen uns 30 milions de persones.

 Aquestes dades confirmen la invasió que molts barris denuncien des de fa temps i per tant la progressiva pèrdua d’identitat. El Poble-sec n’és un i és una de les àrees afectades o beneficiades, depèn de com es miri, per l’arribada de creuers. En aquest sentit, un informe, elaborat aquest mateix any per la Universitat de Barcelona (UB), sobre la repercussió d’aquesta activitat sosté que genera una facturació de 796 milions d’euros, una contribució de 413,2 milions d’euros al producte interior brut (PIB) de Catalunya i genera més de 6.700 llocs de treball. La ciutat menja d’aquest pastís el 75%, és a dir, 313,4 milions d’euros i 5.039 feines. A més, detalla l’estudi, que el turista de creuer que fa nit a la capital catalana deixa 202 euros diaris, mentre que el turista convencional 156.

Pocs diners queden al barri

El president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, es pregunta on van a parar aquests diners: “al petit comerç la incidència és poca, per desgràcia” i prossegueix, “aquest tipus de visitant se’n va a veure Les Rambles, el Camp Nou i altres llocs emblemàtics. Es gasten els calés a La Roca Village”. Turisme de Barcelona, a partir d’una enquesta a més de 3.000 turistes de creuer, assenyala que el que no pernocta s’està una mitjana de 4,3 hores. Per altra banda, des de la Plataforma Som Paral·lel (adherida a l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), col·lectiu que lluita i denuncia aquest fenomen) es dubta que tals beneficis reverteixen a la ciutat, “perquè la majoria van a parar a butxaques privades” i apunta que provoca “un desplaçament del petit comerç”, a més “dels costos que suposa per a la ciutat” com ara la contaminació que han de suportar els barcelonins.

Perill per a la salut?

Un altre dels aspectes que divideixen a favorables i detractors és l’afectació al medi ambient. Som Paral·lel adverteix de la generació de residus i contaminants, “per exemple un sol creuer emet tants gasos contaminants com més de 10.000 vehicles”. En aquesta línia Ecologistes en Acció, també unit a l’ABTS, remarca que uns vuit milions de litres d’aigües procedents de neteja dels vaixells i dels passatgers s’aboquen anualment al mar i la resta de residus que generen, que equivalen a un edifici de sis pisos d’alçada, es cremen a incineradores locals.

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

Creuers atracats al port de Barcelona / Albert Hernández

Sí a la la sostenibilitat

Per això, des de la plataforma veïnal consideren que té “un impacte clar” i reclamen “un model de creixement que tingui en compte la sostenibilitat”. El Port de Barcelona pretén canviar cap aquest model i volen promocionar “l’ús del gas natural com a nou combustible alternatiu a la mobilitat, ja que comparat amb els combustibles convencionals redueix un 80% la emissió de NOx (òxids de nitrogen) i suprimeix al 100% les emissions de partícules sòlides en suspensió i les emissions d’òxid de sofre”. Tot i així, l’informe de la UB concreta que els creuers generen l’1,2% del NOx a l’aire de Barcelona i prop del 0,2% de les partícules sòlides en suspensió de l’aire. Som Paral·el vol “un diagnòstic més seriós” i en conjunt amb l’ABTS es pretén demanar-ho a l’Ajuntament de Barcelona.

BCN Ens Ofega

Les iniciatives per denunciar i lluitar contra aquesta massificació venen de lluny. El documental n’ha estat un recurs i en aquesta protesta a través del visor de la càmera és cabdalBye Bye Barcelona (2014) de Eduardo Chibás. Un primer retrat del que actualment s’anomena gentrificació. Precisament, aquesta eina la torna a utilitzar Jordi López amb Marca Barcelona, una ciutat aparador (2016) que plasma el turisme de masses. Un documental que s’emmarca en una campanya que porta per títol BCN Ens Ofega, que busca “fer front a la Marca Barcelona”, defensa la iniciativa llençada a través de la plataforma Verkami i que té la voluntat que “faciliti la creació d’un espai de treball i col·laboració de tots els afectats per la gestió, ordenació i funcionament de Barcelona”.

LA GUERRA DELS PISOS IL·LEGALS

Aquest estiu l’Ajuntament de Barcelona ha declarat la guerra als pisos turístics il·legals de la ciutat que –segons un recent informe encarregat pel consistori– ja gairebé superen el 40% del total dels pisos turístics. L’informe xifra en 15.881 els allotjaments turístics dels quals més de 6.200 no disposen de llicència. A Barcelona fa dos anys que no es concedeixen noves llicències i aquest estiu l’Ajuntament ja ha anunciat que tacarà 256 pisos irregulars, uns 40 al districte de Sants-Montjuïc, una mesura que vol garantir el dret a viure a la ciutat i millorar l’accés a la vivenda.

Al Poble-sec, el pes de l’oferta de lloguers turístics supera el 10% sobre el total del parc de lloguer i és una de les principals causes de l’increment dels preus de lloguer al barri. El fet que sigui un dels barris on hi ha més allotjaments turístics provoca una retirada de pisos del mercat de lloguer convencional per dedicar-los al turisme. La xifra dels pisos il·legals ve donada de la plataforma Airbnb, que ha estat multada amb 30.000 euros juntament amb Homeaway, per anunciar pisos turístics il·legals.

L’Ajuntament també ha expedientat les residències d’estudiants Melon District, a Sant Martí i el Poble-sec, per dur a terme activitats hoteleres i no només acollir estudiants.

Per eradicar aquesta xacra, l’Ajuntament ha enviat unes cartes als veïns del Poble-sec i d’altres barris de la ciutat a través de les quals se’ls anima a col·laborar en la detecció de pisos turístics sense llicència. Han habilitat una web que ja ha rebut més de 375 denuncies.

 

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024