Connecta amb nosaltres

Portada

El model cooperatiu, l’empresa del futur

Publicat

on

Les iniciatives basades en l’economia solidària plantegen una alternativa sòlida al model capitalista i creixen a Catalunya i al Poble-sec

La Barcelona dels barris que dibuixava el mestre de periodistes Josep Maria Huertas Claveria als seus articles al ‘Brusi’ sobreviu malgrat notables envestides. Superada l’amenaça del macrocomplex d’EuroVegas, l’ombra de la turística ‘marca Barcelona’ no eclipsa el cooperativisme, un model econòmic a l’alça al país, a la seva capital i també al Poble-sec.
El 15% dels catalans són socis d’alguna de les 4.796 cooperatives registrades a Catalunya, segons dades del Ministeri de Treball i Seguretat Social del mes de juny de 2012. I és que l’any passat se’n van crear 140, vint-i-set més que les 113 de l’any 2011; de la mateixa manera que al barri ja superen la desena, molt per sobre de les dues que vam comptabilitzar el gener de 2011.

cooper2

Cooperants d’El Carretó ultimant els productes ecològics abans que arribin la resta de components / Laura Roca.

Aquest creixement s’emmarca en un context de crisi en què les cooperatives han esdevingut una alternativa emergent. Per a Xavier Latorre, de les comissions de Trocasec i CooperaSec, “aquesta situació ens ha d’enfortir iniciatives que vagin cap a un altre model de produir, consumir i de relacionar-nos des dels valors de la cooperació, reciprocitat, equitat i solidaritat; i anar realitzant un contrapoder que ens possibiliti a mitjà termini la viabilitat d’una societat postcapitalista”.

Barcelona concentra el 67,1% de les cooperatives que hi ha a territori català, unes societats que es caracteritzen per ser “més competitives i compromeses amb el seu entorn que algunes empreses tradicionals”, tal i com explica l’economista Xavier Isern, director de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. Una de les característiques de les cooperatives és la diversitat de sectors que aglutina, allunyant-se de la vinculació agrària que sol dominar en l’imaginari col•lectiu. De fet, les cooperatives agràries signifiquen només un 6% del total, per sota de les dedicades a l’energia i la sostenibilitat i, sobretot, les d’ensenyament i el sector sanitari, englobades en les cooperatives de serveis (70%).

Fil a l’agulla, Petit Molinet i Babàlia
Segons dades d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya, les cooperatives de serveis són les que més pugen en els darrers anys. Una fórmula en què els socis són professionals que decideixen unir-se per mancomunar serveis i aconseguir així una sostenibilitat de què no gaudirien de manera autònoma. És el cas de Fil a l’agulla, un grup de cinc dones que treballen en l’acompanyament de processos de presa de consciència que contribueixin a la transformació personal i col•lectiva. Una de les responsables del projecte, Neus Andreu, ens explica els diferents àmbits d’intervenció: “facilitem conflictes laborals, de gènere i de parella i insistim en l’àmbit educatiu oferint formació a escolars i docents”.

Un altre sector vinculat amb la formació, però en aquest cas en els primers mesos de vida, és el de la criança. Al Poble-sec tenim les experiències del Petit Molinet i Babàlia, dues societats cooperatives que creuen en “l’educació viva, en el respecte cap al procés d’aprenentatge de cada infant, no en un acompanyament dirigit”, relaten els postulats de Babàlia. A països del nord d’Europa i de l’Amèrica Llatina és habitual la criança compartida que discrepa del model clàssic de les escoles públiques i privades i s’inspira en els estudis de psicòlegs de renom com Albert Bandura, T. Barry Brazelton o Urie Bronfenbrenner. “Ajuda a resoldre els conflictes de la vida quotidiana, en què es veuen implicades les noves famílies, com també serveix de xarxa social, humanitzant la vida urbana”, s’assenyala des del Petit Molinet.

cooper1

membre de La Seca, amb el seu fill, recull la seva comanda / Laura Roca.

De l’hort a casa
Com ens explicava en un reportatge pretèrit l’integrant de la Xarxa de Consum Solidari, Xavier Montagut, “la sobirania alimentària és una estratègia de lluita que pretén retornar als ciutadans i als productors el control d’una alimentació en mans d’unes poques multinacionals orientades a maximitzar el seus guanys”. Avui, al barri, trobem dos casos d’agricultura ecològica, El Carretó i La Seca, que defensen un consum responsable i respectuós amb el medi ambient. “Comprem directament la fruita i verdura al productor, un pagès del Baix Llobregat, i altres productes, com els ous, iogurts i conserves, els demanem a cooperatives i proveïdores del més a prop possible”, expliquen des de la Seca.

Són només alguns exemples del que podria ser l’economia del futur. Oportunitats enmig d’una crisi sistèmica i de valors, com reivindica en Jean-François Guillemet, soci del grup de consum ecològic la Seca. “El sistema en què vivim qüestiona contínuament valors tan profunds com la solidaritat, la gratuïtat, l’intercanvi o la transmissió de coneixements per transformar-los en quotes de mercat”, lamenta. El canvi, subratllen els entrevistats, rau en la recuperació dels valors més bàsics i humans i fer una revolució interna. Un cop fet aquest pas, estarem molt més a prop de canviar el món.

Jordi Molina
@molina_jordi

Portada

Mancebo posa punt i final a la temporada pujant al podi a Eivissa

Publicat

on

Per

@zona_sec / El barber del barri signa un magnífic any que tanca amb victòria a les Balears

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, ha abaixat la persiana de la temporada. Mancebo ho ha fet des del calaix més alt del podi de la mitja Ironman d’Eivissa, que va disputar el passat 23 d’octubre. Va guanyar en la seva categoria (55-59 anys), amb un temps de  5 hores, 42 minuts i 21 segons. Va destinar 44 minuts i 07 segons a nedar dos kilòmetres; 3 hores, un minut i 59 segons als 90 kilòmetres de bicicleta i l’últim circuit, el de la cursa a peu, 21 kilòmetres, que va necessitar 1 hora, 50 minuts i 10 segons.

whatsapp-image-2016-11-03-at-12-17-59

Àngel Mancebo al podi d’Eivissa, rebent el premi / Àngel Mancebo

“Va ser molt dur”, explica Mancebo i amplia el seu argument, “feia molta calor”. El triatleta precisa que “les corrents a l’aigua en el segment de natació; el trencacames en bicicleta, que no em va permetre agafar el ritme i els quatre ascensos al castell d’Eivissa corrent, van ser duríssims”. Tanmateix, el premi final, un cop creuada la meta, gairebé va fer oblidar tot aquest gran esforç.

Aquesta victòria posa la cirereta d’un gran any, que només s’ha vist tacada per la caiguda, mentre entrenava a l’estiu, que li va impedir optar a estar amb els millors del planeta. Ara, com diu, “toca mini-descans” i preparar la pròxima temporada.

Continua llegint

Portada

La Satalia necessita millores

Publicat

on

Per

@zona_sec / Fa uns dies des de ZONA SEC es va recollir la queixa en la que el CE APA Poble-sec havia manifestat l’estat de les instal·lacions de la Satalia. Curiosament, a finals del curs passat es van engegar una sèrie d’actuacions per a que de cara a l’arrencada de la temporada, la 2015-2016, estiguessin a punt. Tals com millores en l’enllumenat, l’espai d’infermeria, els vestuaris i la instal·lació de gespa al camp de futbol 7. Fonts del Districte Sants-Montjuïc asseguren que no tenen coneixement de cap reclamació, però sí admeten que des de fa cosa d’un any una part de la graderia està precintada per estar “en mal estat”. També reconeixen que els vestuaris més antics necessiten d’obres i que s’emmarquen en unes millores a l’equipament esportiu “que s’han d’anar fent”. Tanmateix, des del Districte no detallen quan es duran a terme.

20160909_111359

Una part de les grades en evident mal estat, sense precinte / Gerard Trives

 

Continua llegint

Portada

Mancebo, entre els millors de la seva categoria a l”Ironman’ de Mallorca

Publicat

on

Per

@4tito4 / L’il·lustre barber de Blai completa a les Illes Balears la cinquena competició d’aquest tipus.

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, va prendre part el passat 24 de setembre de l’Ironman de Mallorca. Mancebo va estar amb els millors de la seva categoria (55-59 anys) signant un temps total d’11 hores, 53 minuts i 35 segons. Va completar el segment de natació (quatre kilòmetres) en una hora, deu minuts i 22 segons; el de bicicleta (180 kilòmetres) en sis hores i 15 minuts i, per últim, la cursa a peu (20 kilòmetres) en quatre hores, 14 minuts i 40 segons. “A partir del kilòmetre 24 de la bici va començar a ploure. Va haver-hi una tempesta molt forta”, explica l’esportista i continua “això ho va fer més dur i perillós”. Tot i així reconeix que s’ho va passar “molt bé”. Mancebo afegeix així al seu currículum d’Ironmans la ciutat balear, que s’uneix a les de Barcelona (2012 i 2013) i Lanzarote (2012 i 2014).

En el seu calendari d’enguany resta una cita més: la mitja Ironman d’Eivissa, que s’organitza el pròxim 23 d’octubre. D’aquesta manera, posarà punt i final a un any en el que també ha participat a les mitges de Barcelona i Monegros (Aragó).

L’espina de Hawaii
Tot i signar un magnífic 2016 i evidenciar un enorme esperit de superació, té una assignatura pendent: l’Ironman de Hawaii, la competició reservada per als millors. “Només s’hi accedeix amb invitació”, remarca Mancebo i aquesta s’aconsegueix a Suècia, campionat que es va disputar a l’agost. Però tres mesos abans va caure de la bicicleta mentre entrenava i va frenar en sec la seva progressió, “em trobava molt fort”. Això el va deixar gairebé dos mesos parat, “massa si has de competir al límit”, determina. L’espina de l’arxipèlag del Pacífic s’ha quedat clavada, està valorant treure-se-la.

 

 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024