Article

El Poble-sec es tenyeix de lila

març 17, 2018

Anna Pruna / Col·lectius, projectes culturals i grups socials treballen per eradicar la desigualtat i promoure una perspectiva feminista

Que per què és necessari el feminisme?

L’escletxa salarial entre homes i dones és del 26%. Això significa que les dones perceben gairebé 7.000 euros menys anualment que els homes. Al mateix temps, només un 31% dels càrrecs directius a les empreses estan ocupats per dones, mentre que aquestes representen un 57% del titulats universitaris. Pel que fa a les càrregues domèstiques, els homes destinen a la família i la llar un 92% menys de temps que les dones. I les dades més esfereïdores: l’any passat es van produir 97 feminicidis arreu de l’Estat, on cada vuit hores una dona denuncia un cas de violació. Aquestes són només algunes de les dades que revelen la indubtable necessitat de que el feminisme existeixi. “Des dels feminismes hem generat altres formes de relacionar-nos col·lectivament, posant en valor la fragilitat dels cossos i la necessitat d’organitzar-nos en allò quotidià, teixint xarxes entre nosaltres”. Són paraules de la Míriam, una de les impulsores de La Electrodoméstica: un grup de dones que volien tenir un espai on trobar-se, pensar i generar altres formes de relació comunitària. Des d’aquest grup donen suport a d’altres projectes feministes del barri i estan muntant un seminari sobre perspectives feministes a les ciutats.

Manifestació del 8 de març / Judith Gutiérrez

Manifestació del 8 de març / Judith Gutiérrez

Propostes interconnectades

Els grups feministes del barri mantenen una relació fluida entre ells. L’Electrodomèstica, per exemple, treballa sovint amb les companyes de La Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. Amb seu al Centre Cívic el Sortidor, l’Associació Cúrcuma treballa des d’una perspectiva de gènere tot facilitant “processos de presa de consciència al voltant de les múltiples identitats, desitjos i maneres de fer, acollint la diversitat com a riquesa i la creativitat com a motor de creixement”.

La xarxa de projectes amb perspectiva feminista al barri és gairebé inabastable i existeixen grups que l’apliquen des de diversos àmbits. La Creatura, per exemple, és “una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària”, tal com expliquen les seves creadores. El seu objectiu és el de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Transformació social des de l’antropologia

L’Etnogràfica va néixer al 2016 de la mà de les antropòlogues Irene Cardona, Marta Ruiz i Rosa Frasquet. Treballen fent formacions per a la inclusió efectiva de la perspectiva de gènere en projectes i entitats. El seu equip de treball està format per dones, organitzades de forma horitzontal i amb els valors i metodologies de l’economia social i solidària, posant al centre a les persones i el seu benestar. La seva relació amb el barri es basa sobretot en el projecte Gènere, Educació i Criança, a través del qual estan vinculades amb els grups de criança del Poble Sec. “També hem fet tallers sobre gènere i relacions de poder, des de la nostra perspectiva antropològica, per a diferents entitats, com els Castellers del Poble Sec”, explica la Rosa Frasquet.FEMINISME 1

Comissions feministes

El 2015, el Protocol contra les agressions sexistes a les festes del Poble-sec va guanyar el Premi 25 de Novembre. Actualment, les seves creadores volen fer un pas més enllà i estan treballant en una guia per unes festes feministes, que presentaran cap al juny. Precisament amb la Carla Alsina, una de les impulsores del Protocol, és amb qui la direcció de l’Insitut del Teatre (IT) ha contactat, amb la intenció de començar un treball per abordar les desigualtats de gènere i les violències masclistes a l’Institut. Aquesta decisió neix arran de la petició feta pel GAF, el Grup d’Acció Feminista de l’IT , que va néixer al novembre de 2016 per denunciar “dinàmiques que consideràvem masclistes però que estaven molt acceptades i naturalitzades dins la institució”, explica una de les seves components. Tot va començar amb una enganxada de cartells a l’institut que va generar bastantes reaccions. Després van fer la presentació del col·lectiu i van posar-se en contacte amb la direcció “per explicar-los la necessitat de tenir un protocol com a institució en contra de les agressions i les actituds masclistes”. Entre les accions que ja s’han dut a terme destaquen un taller de gènere i d’assetjament que va tenir molt bona rebuda. “A les arts escèniques, tant en el món professional com a l’acadèmia, hi ha actituds que, com que treballem molt amb el cos i estem molt exposades, no es qüestionen, però que no es considerarien naturals en altres àmbits”, resumeixen.

Els qui també s’han sumat a la perspectiva de gènere són els castellers del Poble-sec, tot creant una comissió mixta que va sorgir a partir de que la colla s’adherís al Protocol contra les agressions masclistes. La intenció, explica la Marta Sau dels Bandarres, és “aplicar aquest protocol a les Diades i les festes i també als assajos si sorgís la necessitat”. En el si de l’entitat han dut a terme activitats i tallers sobre diferències de gènere i estereotips, tant per a les dones i homes de la colla com per a la canalla i els adolescents. “La idea és ser transversals a la colla i que totes les idees del grup passin per la comissió i pel feminisme”, conclouen.

Habitar 2

Debat-vermut ‘habitar el feminisme’ que es va fer a la plaça del Sortidor / La Etnográfica

La cultura en el mes de la dona

Si parlem de projectes feministes al Poble-sec, no podem oblidar un dels grans punts de trobada de dones, lesbianes i trans: La Raposa que, tal com explica una de les seves sòcies, l’Alba, “va néixer per la necessitat de compaginar oci amb reflexió política al voltant del transfeminisme i l’antiespecisme i també per la necessitat de trobar un espai propi on sentir-se segura, on estar i compartir, on habitar i viure”. Es tracta d’una cooperativa al carrer de Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I, si seguim parlant de llibres, no podem deixar de banda dos punts del barri vitals en la divulgació cultural, i que, tot i no definir-se pròpiament com a feministes, aquest mes acullen activitats i xerrades vinculades a la dona: La Carbonera i La Bibliomusicineteca. Pel que fa a la llibreria del carrer Blai, celebren el Març Lila amb tallers, vermuts literaris amb autores, conta-contes, un vermut poètic que tindrà lloc el proper 18 de març amb la Maria Sevilla i la Silvia Bel i la presentació d’Els Desposseïts d’Ursula K Le Guin, el 20 de març. Pel que fa a l’espai cultural La Bibliomusicineteca, han inaugurat l’exposició col·lectiva de fotografia i pintura La mirada de la mujer migrante. També han fet un recital de poesia eròtica amb la participació de 15 poetesses i, dos dimecres al mes, organitzen l’activitat Sororidad y Literatura, on conviden a totes les dones a que hi vagin a llegir, parlar i escoltar sobre dones i literatura.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .