Connecta amb nosaltres

Societat

Els rescats a les sales d’espectacles, en entredit

Publicat

on

David García Mateu / Som Paral·lel denuncia falta de transparència i contradiccions polítiques. La plataforma veïnal qüestiona el ‘modus operandi’ que fa servir l’àrea de Cultura de l’Ajuntament a l’hora de salvar els patis de butaques

El passeig dels artistes, l’avinguda de les llums, l’essència de la Barcelona farandulera… en declivi. O almenys així ho denoten les darreres notícies que genera l’escena cultural del Paral·lel. Tot i la nostàlgia que pugui suscitar el model que durant dècades va fer brillar les cartelleres i generava cues a les portes dels teatres, la realitat del 2017 és que a les bambalines d’algunes tresoreries es respiren aires dramàtics. 

Sí, el teatre i l’espectacle es basa a interpretar. I, com les llums d’El Molino que cada nit s’encenen, tot sembla que brilli. Si més no, rere la sensació de felicitat s’amaguen espais amb futur incert. Aparentar, que en diuen. Alguns encara obren la taquilla, mentre que d’altres saben que no els queda gaire líquid econòmic per continuar aixecant la persiana a les empreses privades que lloguen els seus espais. Però, abans que els patis de butaques quedin orfes, l’Ajuntament de Barcelona no ha deixat d’impulsar rescats financers. Alguns aplaudits, d’altres amb ombres.

Arnau_portada

Teatre Arnau, sempre en continu debat

‘De cop i volta’

Tal com denuncien des de la plataforma veïnal Som Paral·lel, d’aquestes operacions sovint només s’assabenten mitjançant la premsa. “Des de l’Ajuntament no ens fan arribar cap informació concreta ni transparent”, denuncia el portaveu de l’organització, Javier Rodrigo. De fet, va ser la pressió veïnal la que al final va fer canviar d’idea a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) respecte al Teatre Arnau. El que volien que fos un teatre infantil o un Museu de les Arts Escèniques finalment serà llar de treball comunitari i de les arts. Un projecte en el qual, al cap i a la fi, serà la comunitat veïnal la que hi posi el fil a l’agulla per tal d’evitar noves privatitzacions. Ara bé, no en tots els casos el veïnat ha dit la seva.

Si bé la intervenció de l’Arnau no va començar amb bon peu, en el cas del Tantarantana Rodrigo critica que s’efectués la seva compra “sense diàleg” directament. “D’un dia per l’altre ens van dir que rescataven el Tantarantana per 1,3 milions d’euros”. Anunci que, a més, mai va anar precedit “d’un debat entre més entitats o el món cultural per repensar el teatre”, assenyala. “L’operació es va basar a rescatar amb diners públics una empresa que havia fet fallida i que no podia pagar el lloguer”, conclou. Actualment, el Tantarantana continua gestionat per una empresa privada, tot i que l’edifici és de propietat municipal. De fet, el model és el mateix que el de la sala Barts.

Contradiccions polítiques

TANTARANTANA

Teatre Tantarantana, comprat per l’Ajuntament

Tal com denuncia Som Paral·lel, aquesta “manca de transparència” va “en contra de les polítiques que vol desenvolupar Barcelona en Comú als barris”. I d’on sorgeix aquesta contradicció? Segons Rodrigo, el fet que l’ICUB estigui controlat pels socialistes genera un biaix en la matèria cultural: “Només s’ha d’observar que el criteri d’indústria cultural i equipaments de ciutat pel turisme s’ha demostrat que des de fa anys és insostenible i no té sentit”. “Al cap i a la fi, la cultura és el punt que va deixar pendent el PSC en la seva Marca Barcelona, no estem dient res de nou”, sentència el portaveu.

L’Esplanada dels Museus

Ara, l’última alarma que ha saltat entre el veïnat organitzat és la recuperació del projecte de l’Esplanada dels Museus de Montjuïc. La idea, engendrada per l’anterior Govern municipal liderat per Xavier Trias, sempre ha sigut rebutjada pels socialistes. Si més no, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, ja ha posat la primera pedra d’aquesta plaça. Tal com va anunciar el passat estiu, el palau Victòria Eugènia es remodelarà per destinar-se a usos expositius. Al cap i a la fi, “un nou punt d’atracció turística” a parer de Som Paral·lel, els quals diuen “no entendre com els comuns permeten el desenvolupament d’aquesta massificació i turistificació de la cultura”.

El Molino, en ‘stand by’

El Molino encara brilla per fora. L’interior, en canvi, resta fosc i tancat al públic. Encara que la temporada hagi començat des de setmanes enrere, la mítica cartellera del Paral·lel no anuncia cap nou espectacle. Només té programat un concert a finals de novembre i un segon espectacle al febrer d’una única funció. Si bé resulta obvi que la sala de cabaret no ingressa taquilla, des de l’empresa que dirigeix Elvira Vázquez tampoc han donat cap explicació sobre la seva situació a aquest mitjà de comunicació. El silenci, de fet, sembla resultar còmplice amb l’ICUB. L’organisme cultural “ni confirma ni desmenteix” les informacions publicades pel diari Ara, les quals fan referència a un possible rescat de la sala d’espectacles per part de l’Ajuntament. Tal com assenyala aquell mitjà de comunicació, el consistori es planteja la gestió municipal del local, ja que la societat propietària acumularia un deute de sis milions d’euros amb el Banc Sabadell. Per la seva banda, des de Som Paral·lel ja han alçat la veu per tal de denunciar aquest coqueteig entre els actors implicats. “Aquest local només es pot salvar amb diners públics si hi ha un procés participatiu que condueixi a un equipament de proximitat i de gestió comunitària”, adverteix el seu portaveu, Javier Rodrigo. Una idea de base que, de fet, té com a objectiu “pal·liar els efectes gentrificadors i turistificadors que generen aquests negocis al barri”. Des de la plataforma veïnal consideren que l’àrea de Cultura de l’Ajuntament “no està complint amb aquesta idea; el que cerquen és un model d’indústries culturals instal· lades en macro-equipaments”. “És d’una gran contradicció que se salvés l’Arnau amb un procés participatiu amb diners de l’ICUB i que a 300 metres es faci completament el contrari: negociar el rescat d’una empresa neoliberal”. A més, des de l’organització recorden que la propietat d’El Molino va “liderar l’antic projecte del Pla Paral·lel”, el qual va aturar l’actual Govern municipal.

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024