Article

Eric Villalon, un exesportista paralímpic amb devoció castellera

desembre 30, 2014

L’11 de setembre del 2012 es va “apropar” als Castellers del Poble-sec i “m’hi vaig quedar”, explica somrient. Té només un 5% de visió però això no li ha impedit fer allò que s’ha proposat

@4tito4Es diu Eric Villalon i és considerat el millor esportista espanyol paralímpic d’esports d’hivern de tots els temps. No és una afirmació en va, ho confirma la seva presència al Saló de la Fama Paralímpica, a la qual va ingressar enguany durant l’organització dels Jocs d’Hivern a Sotxi (Rússia). “Està bé. És un reconeixement”, explica i és que rere la figura d’aquest ja exesquiador, amb deficiència visual de naixement, hi ha una història de superació constant i reptes continus. El darrer, i no l’últim, com avisa, és formar part de la colla castellera del Poble-sec, “perquè és una imatge sobre el treball de l’equip”. I això és cabdal per a ell, ja que els seus èxits esportius han arribat gràcies a la complicitat amb un guia mentre descendia per les muntanyes del planeta.  Villalon col·lecciona, entre d’altres, cinc medalles d’or, tres de plata i una de bronze a les modalitats d’eslàlom, eslàlom gegant, supergegant i descens, és a dir, totes repartides entre tres cites paralímpiques: Nagano (1998), Sant Lake City (2002) i Torí (2006). Precisament, després de la competició a la localitat italiana es va retirar. Des d’aleshores, ha fet de tot. Però hi ha una aventura de la qual assegura “vam trencar motllos” a finals del 2008 i principis del 2009. Es tracta de ‘Pol Sud sense límits’, una expedició de la qual formava part amb Xavier Vallbuena i Jesús Noriega, persones amb una discapacitat física.  Una travessia d’un mes pel continent austral, “vam mostrar les nostres supercapacitats”, exclama orgullós.

Eslalom 19 marzo 2006EricVillalon

Eric Villalon en la prova d’eslàlom als Jocs Paralímpics de Torí

 

Les retallades, un pas enrere
Actualment treballa com a tècnic de ‘Play and Train’, una associació que busca la inclusió de les persones amb discapacitat i també implicar-hi les seves famílies, tot plegat mitjançant l’esport. Tot i confessar que enyora la competició, ara vol la “retribució cap als altres”. Per la seva implicació en aquest món, Villalon sosté que les ajudes d’avui dia “amb la crisi són com les que hi havia el 2004” i això “és molt dur. Però sort en tenim de les famílies”, finalitza.

I entre ensenyar, ensenyar a integrar, gaudir, esquiar, perquè, de tant en tant també fa de monitor al Centre de Discapacitat de La M0lina, treu un forat per “baixar” al Poble-sec i fer pinya amb els bandarres, perquè “mai” els ha semblat un impediment la seva ceguera, igual, com diu, que la seva família que l’ha tractat com un més.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .