Article

“Esperem que aquesta Diada sigui, com a màxim, la penúltima de la Catalunya autonòmica”

agost 5, 2013

Víctor Acedo, portaveu de Poble-sec per la Independència (@PSxIndp)

victor_acedo_ok

@molina_jordi / Víctor Acedo (Zamora, 1976) va identificar la independència amb la seva sensibilitat política un cop va descartar la via federal. Abans, fins al 2007 tenia el desig romàntic d’una Espanya a la suïssa, federal, i en la qual fossin respectades totes les identitats. Un cop descartada aquesta possibilitat –“del tot impossible”, diu— es va posar a treballar per la llibertat de Catalunya. Veí del barri des de l’estiu del 2009, és membre de l’Assemblea Nacional Catalana des del principi, i treballa a la territorial del Poble-sec.

 

El Poble-sec va ser l’únic barri que va celebrar la consulta sobre la independència al marge del seu Districte. Avui veiem que també tenim Poble-sec per la independència, al marge de Sants-Montjuïc per la Independència. A què respon aquesta lògica?
Tenim la sort de viure en un districte amb moltíssimes entitats, potser en el que té més entitats de tot Barcelona. Si hi afegim el fet que el Poble-sec, per formació i per ubicació, és un barri molt delimitat dins del districte, no ens resultarà estrany que hi hagi hagut consultes pròpies i que tinguem una territorial pròpia de l’ANC. De tota manera, val a dir que amb els companys de Sants hi tenim una relació excel·lent i que hi col·laborem sovint.

Si fem cas dels moviments independentistes que fan més soroll al Poble-sec, veiem que predomina una militància de l’independentisme d’esquerres, tanmateix CiU va guanyar, també, al barri…
Sí, però seguits d’ERC i aquests seguits dels d’ICV-EUiA. A més, la CUP va tenir un suport notable. Uns resultats semblants als de Sants. És veritat que CiU és el partit més votat del país, i això s’ha de notar poc o molt a tot arreu, també al Poble-sec. Però també és veritat que al barri hi ha sectors amb considerable consciència social: a més del Poble-sec per la Independència i d’altres entitats, hi ha un ateneu rebel i l’Assemblea de Barri del Poble-sec és molt activa, amb iniciatives com ara la xarxa de suport mutu o el mercat d’intercanvi del Troca-sec. I el moviment de les consultes populars sobre la independència va tenir força al nostre barri. Aquestes factors podrien fer entendre una presència rellevant de l’independentisme d’esquerres.

Quin paper juguen els barris per fer pinya en el procés cap a la independència?
Un paper fonamental. Contràriament al que passa a Escòcia, a Catalunya la força del moviment independentista ve de la gent, de la societat civil: és un moviment de base que ja ve del voluntariat de les consultes populars sobre la independència. En el cas de l’Assemblea Nacional Catalana, ens organitzem en assemblees territorials per barris o districtes en les localitats més grans, com Barcelona. És al barri on podem fer més incidència en la gent, tant directament (amb les paradetes) com a través de la relació amb les altres entitats del barri o districte. Amb aquestes ens hi relacionem a través de la nostra comissió d’extensió i també quan compartim esdeveniments com ara la Festa Major, la rua de Carnaval, Sant Jordi, Sant Joan, la Diada, etc.

Vivim en un barri amb un alt índex de població estrangera. Els estem fent prou partícips del projecte? Teniu afiliats d’origen immigrant?
Ens alegra poder dir que sí que en tenim, de simpatitzants no catalans —a tall d’exemple, qui escriu aquestes línies és de Valladolid. Amb el nostre instrument d’expansió més eficaç, la paradeta informativa, tenim incidència directe en persones nouvingudes. Són moltes les que s’aturen a parlar amb nosaltres i a les quals els passem informació en català, espanyol, anglès o francès; el seu interès és més que notable. Moltes entitats de persones nouvingudes fan servir dues banderes, la catalana i la del seu país d’origen i que recentment una de les entitats més emblemàtiques, la dels Castelleres del Poble-sec, s’ha declarat entitat independentista.

Poble-sec per la Independència s’encarregarà d’omplir el tram de La Via Catalana que passa pel Paral·lel. Tot un repte…
Tenim molta feina. Efectivament, la territorial de Poble-sec organitzem el tram de la Via Catalana —és a dir, la cadena humana— que passarà per la part que ens pertoca del Paral·lel. Això implica portar una llista de les persones i entitats apuntades, mirar de guarnir el carrer amb estelades de gran mida, col·locar altaveus en llocs significatius… La cadena humana mostrarà al món, a més del desig d’independència, la capacitat del nostre poble d’encarar reptes organitzatius importants. Esperem que aquesta sigui, com a màxim, la penúltima Diada de la Catalunya autonòmica.

La cadena humana mostrarà al món, a més del desig d’independència, la capacitat del nostre poble d’encarar reptes organitzatius importants.

Teniu la sensació d’estar a les portes d’una oportunitat històrica per aconseguir la independència?
Ens sembla que es pot dir objectivament que vivim moments històrics, independentment de la posició que tingui cadascú davant de la possible independència de Catalunya. No oblidem que la manifestació de la Diada de l’any passat és una de les més importants de la història recent europea. No és poca cosa. I ara tenim un Parlament amb una majoria absoluta independentista! Qui hauria somiat aquestes condicions fa uns anys?

Què pot fer desviar el procés?
El perill principal és que som davant d’un enemic poderós: l’Estat Espanyol. De fet, ens ho recorden una setmana sí i l’altra també. Contra l’Estat, Catalunya, més enllà de les seves institucions democràtiques, només hi pot oposar la força de la gent. És aquesta la clau de l’èxit del procés: cal que la població no perdi la il·lusió de crear un nou país més democràtic i més just; cal que, malgrat els atacs que ens cauen i que ens cauran, no entrem en el derrotisme proverbial català. I cal que el moviment es faci encara més transversal, amb dos sectors primordials: els joves i l’esquerra sobiranista encara no independentista (votants d’ICV-EUiA i part dels votants del PSC). Si la independència de Catalunya pot ser vista pel gruix de la població com la cerca d’un marc més democràtic, i això està passant ara, ho tindrem tot guanyat.

Com valores l’actitud dels partits?
Els partits polítics no han deixat d’anar arrossegats pel moviment popular; de tota manera, considerem que, en general, s’estan complint els compromissos establerts després de les darreres eleccions: constitució d’organismes que gestionin donin legitimitat institucional al procés (Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la Comissió del Parlament, el Consell Assessor per a la Transició Nacional), articulació d’un full de ruta rigorós i precís, primer contacte amb el govern de l’Estat per a demanar la celebració d’un referèndum, etc. D’altra banda, ens agradaria molt que el PSC, ICV-EUiA i Unió arribessin a veure la independència del país com el que és: una condició sine qua non per a poder resoldre els problemes socials que patim. També celebraríem que Unió i PSC estiguessin escrupolosament compromesos amb l’anomenat “dret a decidir” —el dret a l’autodeterminació— i recordem amb pesar que el Partit Socialista, al seus inicis, hi donava suport incondicional.

Més entrevistes de Zona Sec en aquest enllaç



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .