Article

Esteve Riambau: “Ens estem convertint en els preservadors de l’espectacle tal com era abans”

febrer 6, 2017

@pruna_ana / La Filmoteca de Catalunya celebra el seu cinquè aniversari al Raval. Les dades de públic són encoratjadores i el seu director, Esteve Riambau (Barcelona, 1955) es mostra orgullós del projecte, de la programació i de la relació amb l’entorn: un Raval que ha evolucionat molt positivament des que aquesta institució cultural pública es va instal·lar al bell mig del barri. Riambau, com el Dr. Jekyll i Mr. Hyde, durant la seva joventut conduïa un cine fòrum al mateix temps que estudiava medicina, professió que va exercir fins l’any 1989, quan va decidir formar-se per poder dedicar-se de ple a la seva gran passió, el cinema.

 Com està concebut el projecte de la Filmoteca?

La filmoteca és l’entitat pública encarregada de la preservació i la divulgació del patrimoni cinematogràfic. Existeix des dels anys 80 i té dues seus que responen a aquestes necessitats: La de Terrassa, on hi ha l’arxiu  i la part patrimonial i de conservació i l’altra és l’edifici del Raval, on hi ha tota la resta: La documentació no fílmica, la part expositiva, la biblioteca i les dues sales de projecció.

Teniu dades d’espectadors de l’any passat?

143.000 espectadors en sala durant l’any passat. Amb una mitjana de 105 espectadors per sessió, que és moltíssim.

Les projeccions acostumen a anar acompanyades de xerrades per part d’experts

Sí, en la part de difusió no només mostrem les pel·lícules com fan les sales convencionals sinó que intentem contextualitzar-les, acompanyar-les de presentacions, relacionar-les amb exposicions… Les persones que fan les presentacions estan vinculades amb la pel·lícules. Ara, per exemple, fem un cicle de la Maria de Medeiros i ella presenta 5 de les pel·lícules del cicle.

Aquest cicle és sens dubte un dels plats forts de l’any. Què més programeu aquest 2017?

Comencem amb la Maria de Medeiros i l’Eugène Green i fem cicles per mesos. Al febrer tenim la Revolució Cubana i al març els germans Dardenne… Programem 27 sessions per setmana. I aquesta temporada ja tenim programat un 60% dels continguts.

P1020171

Esteve Riambau al seu despatx de la Filmoteca / Anna Pruna

Quins criteris se segueixen a l’hora de triar la programació de la Filmoteca?

Tenim tres grans blocs. Un és el cinema clàssic, en el sentit més ampli (el centenari de Kirk Douglas, per exemple), d’altra banda cine contemporani que no arriba a les pantalles comercials i una tercera que és la utilització del cinema com a llenguatge transversal i de comunicació amb altres sectors de la cultura i la societat. Fem moltes activitats amb altres  equipaments culturals, com el cicle Per amor a les arts, en col·laboració amb el MNAC.

Quin és el perfil del públic de la Filmoteca? Abasteix totes les generacions?

El públic de les sales és més gran, pel que fa a edat, del que ens agradaria. Hi ha un dèficit de públic jove a les sales en general, tot i que em consta que ens hem renovat generacionalment. Tenim un nucli de públic molt fidel, unes 300 persones que estan abonades i poden venir a veure-ho tot. I després un tipus de públic molt selectiu en funció de les activitats, un públic al qual l’interessa un tipus de cinema però un altre no.

Aquest any celebreu el cinquè aniversari al Raval.  Com heu vist evolucionar el barri en aquest temps?

Nosaltres vam arribar aquí amb l’objectiu de ser un equipament més dins del vell projecte Del Liceu al seminari. Som conscients que la Filmoteca no té la capacitat per solucionar tots els problemes del barri, però també estem per contribuir a la millora d’aquest. Hem vist evolucionar bé el Raval i, sobretot, s’ha esvaït la idea d’inseguretat que podia haver-hi al respecte.

En un article deia que ‘El setè art s’enfronta als reptes d’una mutació tecnològica sense precedents’. El cinema ha d’estar en constant evolució?

El cinema és l’art del segle XX i, per tant, neix amb una dependència tecnològica molt important. Però el pas de l’analògic al digital, a més d’un canvi tecnològic, és un canvi essencial. El cinema ja no es concep com a reproductor de la realitat, sinó  com a creador de noves realitats.

P1020172Aquests canvis tecnològics fan que la indústria s’hagi d’adaptar al digital. Què suposa això per a les filmoteques?

Des del punt de vista de les filmoteques ens crea dos escenaris completament diferents. En primer lloc, els grans dubtes que genera la preservació del digital, que no estan resolts. El digital és una excel·lent eina de divulgació i fins i tot de restauració però té unes perspectives de preservació i conservació molt limitades. Abans guardàvem objectes, que eren les pel·lícules, i amb el digital es guarden sistemes, que són summament fràgils i resulta molt més complicat i sis vegades més car conservar-los. L’altre canvi és que les filmoteques no només som els preservadors dels materials, sinó que ens estem convertint en els preservadors de l’espectacle tal com era. Per exemple, en aquests moments a Barcelona veure una pel·lícula muda amb acompanyament musical tal com es feia als anys 20, pràcticament només es pot fer a la Filmoteca.

Què hi ha de cert en l’afirmació (molt alimentada per part dels mitjans) de què el cinema està en crisi?

L’exhibició cinematogràfica en sales està en crisi. Està en crisi la idea del desplaçament a una sala i de compartir col·lectivament l’espectacle amb altra gent, l’experiència de la sala fosca i la pantalla gran. El cinema com a llenguatge en altres mitjans no està en crisi.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .