Article

Front comú per recuperar el teatre Arnau

abril 15, 2015

La proposta veïnal de convertir l’Arnau en un centre d’interpretació del Paral·lel suma suports del món de la cultura i pressiona a l’Ajuntament perquè rehabiliti el vell cabaret

@molina_jordi / Primer cal recuperar l’edifici; i després omplir-lo de contingut. Aquest és el guió, a mig camí entre la justícia històrica i la utopia, que es fixa la plataforma Salvem el Teatre Arnau per rescatar de l’oblit i la degradació l’últim teatre amb estructura de barraca de fusta que queda a l’avinguda del Paral·lel, i a Barcelona. Una qüestió que, en paraules de l’historiador Enric H. March i artífex de la iniciativa, “no és només romàntica, sinó arquitectònica, memorística i social”.

Arnau_portada_web

L’Arnau, en una imatge de 2011, en una jornada de portes obertes de l’anterior ajuntament / Arxiu

Des de fa uns mesos, i en plena renovació de l’avinguda del Paral·lel, ha cobrat força l’antiga reivindicació veïnal de preservar l’Arnau –l’any 2006 fins i tot es va ocupar l’edifici en senyal de protesta— per convertir-lo en un centre de documentació i interpretació del Paral·lel i, alhora, en un espai artístic amb memòria, on hi tindrien cabuda vells espectacles que, en l’època daurada de l’avinguda, van gaudir d’un arrelament especial, com ara el circ, la màgia o la pantomima. “Pensem en un equipament, ja sigui autogestionat o de cogestió amb l’Ajuntament, que dediqui un espai a la història del Paral·lel; recuperant tant la memòria de l’espectacle i l’oci popular, com la dels moviments socials i obrers que van configurar l’avinguda”, explica March.

En aquesta croada, hi estant confluint cada cop més veïns, associacions i professionals de món artístic i museístic, com va quedar pales fa unes setmanes, en la taula rodona Projecte Arnau: el destí d’un teatre emblemàtic del Paral·lel. “En un país civilitzat ni tan sols es debatria què cal fer amb el Teatre Arnau”, deia el professor de teatre i programador cultural Eduard Molner, que el 2011 va comissariar, juntament amb Xavier Albertí –un dels altres il·lustres defensors de l’Arnau—, l’exposició El Paral·lel 1894-1936: Barcelona i l’espectacle de la modernitat, al CCCB.

Aquella mostra, que va rebre el reconeixement de la crítica i sobretot de la ciutadana, marcaria la línia del que seria el projecte de l’Arnau, “vital per preservar les arrels de la cultura popular”, subratllava un altre dels ponents, el director de La Seca-Espai Brossa, Hermann Bonnín. El dramaturg, com Molner, van coincidir en assenyalar un “menyspreu sistemàtic” de la cultura popular per part de la cultura d’elit catalana, una actitud que, segons el seu parer, explica l’abandonament d’icones com l’Arnau.

Arnau_p3_web

D’esquerra a dreta, els ponents Bonnín, Ornaque, Molner, Costa i March a la biblioteca Francesc Boix/ Firma: Jaume Almirall

Autòmats del Paral·lel, cessió voluntària

La jornada va servir, a més de per segellar un front comú entre veïnat i el sector professional, per traçar les primeres pinzellades del projecte. El popular museòleg Pablo Ornaque –estretament vinculat al món de l’esport, on ha estat una peça clau en l’aportació de material en els museus de FC Barcelona i RCD Espanyol— es va oferir per cedir desinteressadament el seu llegat d’autòmats de teatres del Paral·lel, a més d’altres peces de l’avinguda, recuperades del Cafè Español, i d’Atraccions Caspolino i Apolo. “Tenim un tresor entre mans, no ens el podem deixar perdre”, va dir entusiasmat per la invitació de Salvem l’Arnau.

També van incidir en la recuperació del vell cabaret, l’escriptora Júlia Costa, que moderar la taula, i l’historiador Toni Oller, que va ampliar el repte: “No ens conformem amb l’Arnau, hem de pensar també la plaça Raquel Meller, que hauria de ser un espai per als joves i la gent gran i un aparador artístic”.

L’Ajuntament surt de l’immobilisme

La proximitat de les eleccions municipals i la pressió ciutadana han fet moure fitxa al consistori, que fins fa ben poc condicionava la rehabilitació de l’Arnau a una injecció econòmica, de procedència inevitablement privada, d’uns 10 milions d’euros. Tot i que des de Salvem l’Arnau, es posa en qüestió la xifra: “No ens han explicat d’on surten ben bé aquests càlculs”, puntualitza March.

arnau_p3_2_web

L’Arnau, abans del seu tancament l’any 1994; i el teatre, oblidat, d’avui

 

El regidor de Cultura, Jaume Ciurana, diu ara que es contempla “un pla B”. Tot i que la primera opció segueix sent la concessió, “i seguim parlant amb empresaris en aquesta línia”, el regidor admet que, si en un temps raonable no es detecta cap inversor, no es descarta el pla B dels veïns. Un canvi de rumb “en la bona direcció”, segons March, que assegura, igualment, que cal segui treballant des de baix per mantenir la pressió en el proper govern municipal, sigui quin sigui.

Fins ara, una desena d’operadors s’han interessat per l’Arnau amb una doble aposta: la de teatre i sala de festa nocturna, com s’està fent al Teatre Principal de la Rambla. La normativa, però, no ho permet. Per contra, la plataforma Som Paral·lel, on s’integra Salvem l’Arnau, reivindica l’autogestió d’un equipament que podria fer de punta de llança del “Paral·lel per als veïns” que reclamen. Un model que genera consens entre les diferents sensibilitats veïnals és la gestió comunitària de l’Ateneu Popular de Nou Barris.

decles_ok

 



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .