Connecta amb nosaltres

Entitats

Gemma Humet: “M’agrada explicar històries, que les meves cançons diguin alguna cosa”

Publicat

on

Anna Pruna / La cantant Gemma Humet (Terrassa, 1988) ha mamat la música des de ben petita. Té estudis de piano i cant jazz i, a l’abril de 2015, va treure el seu primer disc d’estudi: ‘Si canto enrere’. Ara, acaba de treure el segon: ‘Encara’. Revolucionaria i defensora de causes justes, l’any 2013 va posar la seva veu en l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya. El 2015 va cantar a l’escenari oficial de la Via lliure i enguany ha participat, juntament amb altres músics, en la gravació del tema Agafant l’Horitzó, en favor de la independència, que ha superat amb escreix els dos milions de visualitzacions a Youtube. Parlem uns minuts amb aquesta noia de veu dolça i idees clares i ens deixem portar per la sonoritat de les seves paraules…

GH_5Com van ser els teus inicis en el món de la música?

A casa meva som quatre germans i, excepte la meva mare, tota la meva família s’han dedicat a la música, més o menys professionalment. La veritat és que mai m’he plantejat fer una altra cosa. Faig música des dels cinc anys: vaig estar a una escola de música de Terrassa, després al conservatori de Terrassa i després a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Vas estudiar piano i després vas redirigir la teva carrera cap al jazz.

Vaig començar a l’ESMUC fent piano clàssic, jo tocava el piano des dels cinc anys i anava realment per a pianista, però vaig decidir tornar a fer les proves d’accés per fer cant jazz i vaig redirigir la meva carrera. Ho vaig fer perquè el meu germà és pianista clàssic i, quan veia la seva vida i el que ell feia, pensava que allò no era el que jo volia fer.

Quan decideixes que vols ser cantant?

Sempre havia volgut cantar però, per timidesa, no m’atrevia ni a dir-ho. Llavors va arribar un moment, amb 18 anys, que vaig dir: prou, s’ha acabat! Si el que jo vull és cantar, he d’anar cap a aquí.

Com defineixes el teu estil com a artista?

M’agraden moltes coses i sempre costa trobar l’etiqueta perfecta. Jo dic que faig cançó d’autor mediterrània, perquè la meva veu és molt d’aquí però no estic fent cançó d’arrel. Faig cançó d’autor i m’agrada molt explicar històries, que les meves cançons diguin alguna cosa.

Et sents més còmoda interpretant o et consideres cantautora?

Em costa molt sentir-me identificada amb l’etiqueta de cantautora. Jo he estudiat tota la vida per ser músic i em sento intèrpret de les cançons, també de les meves. Però suposo que, si ens cenyim al que significa la paraula cantautor, evidentment ho sóc.

Quines són les teves referències musicals?

A casa meva s’ha begut molta música i des que era petita he escoltat coses molt diferents: fados, nova cançó, Llach, Maria del Mar Bonet… Després vaig passar una etapa a l’adolescència en què no escoltava per res aquest tipus de música, però al final hi he acabat tornant. També he escoltat molt jazz, pop i a l’ESMUC et trobes gent de moltes disciplines diferents: música tradicional, clàssic, flamenc, modern… I et fa descobrir molts móns i tenir imputs nous.

Parla’ns del teu segon disc, ‘Encara’.

És un disc que tenia moltes ganes de fer. El primer es basava en parlar de les meves vivències, era més introspectiu. En aquest segon disc tenia ganes de fer una mica de valoració i mostrar el que penso de les coses que estan passant globalment. Estem en un moment en què hi ha moltes guerres, tenim una crisi al Mediterrani molt important… Tenia la necessitat d’expressar-me, d’explicar que no estic d’acord amb les polítiques que s’estan fent. I penso que és un moment en què, les persones que tenim un micròfon i un públic al davant, no podem deixar de dir el que pensem. En el meu cas, estar callada va en contra de la meva moral.

De fet has posat veu a causes com la dels refugiats i recentment a la cançó ‘Agafant l’Horitzó’ en favor del sí a la independència. Creus que el fet de posicionar-te políticament pot restringir el teu públic?

Pot ser que sí, però si me’l restringeix, simplement és que no és el meu públic. M’agrada ser molt honesta i sincera amb mi mateixa i amb els demés i, si no puc dir el que penso, senyal que el meu públic són unes altres persones.

GH_7

La cantant Gemma Humet en la promoció del seu darrer disc / GH

Com ha estat l’experiència de gravar ‘Agafant l’Horitzó’ amb grups com Txarango, Aspencat o Cesc Freixas?

Va ser molt maco, estàvem entre amics perquè la majoria ens coneixem de fa temps. Va ser molt bonic trobar punts d’unió amb persones que pensem el mateix. Aquest tema ha tingut molt més ressò del que esperava i m’ha portat moltes coses bones.

Creus que t’ha obert més portes?

Com que són coses de les que es parla tant i et veu tanta gent, sí que crec que gràcies a això m’ha descobert molta gent. Però a mi em fa tanta il·lusió poder-hi ser, formar part d’aquesta causa, que tampoc em plantejo si ho estic fent per arribar a més gent. Simplement jo hi crec.

Cada any surt una nova fornada de músics professionals dels conservatoris. Creus que tots podran trobar el seu forat per dedicar-se a la música?

Crec que això depèn molt de les ambicions que tingui cadascú. Potser una persona serà feliç tocant a clubs de jazz cada nit i una altra voldrà ser súper famosa. Estem en un sector en el que t’has de buscar tant la vida que crec que, si realment hi creus, al final acabes trobant el teu forat. Pots viure de la música però no sé si pots viure només de fer concerts.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024