Article

Històries del Paral·lel: Discoteca Studio 54

febrer 8, 2017

Barcelofília / Discoteca Studio 54 Paral·lel, 64 (1980-1994) Després d’uns començaments difícils l’Studio 54 va esdevenir un èxit rotund fins a la seva venda. Els efectes especials estaven a l’ordre del dia i una de les novetats eren les gogós que ballaven dins de gàbies.

Una de les discoteques de més renom que ha tingut Barcelona al llarg dels anys va ser l’Studio 54 del Paral·lel. El nom evocava la mítica sala novaiorquesa, que va ser tan popular a finals dels anys 1970’s i que concentrava cada nit als personatges famosos més importants que passaven per la ciutat dels gratacels. L’Studio 54 barceloní va ser inaugurat enmig d’una gran expectació el 9 d’octubre de 1980 sobre l’edifici que abans havia estat el Teatro Español. Un americà, de nom Mike Hewitt, va ser el promotor del projecte. L’empresari teatral Matías Colsada que era aleshores el propietari de l’Español va acceptar el repte de convertir l’antic teatre en una macrodiscoteca que havia de marcar un abans i un després en la història d’aquests tipus de locals a la ciutat de Barcelona.

Discoteca única i concerts inoblidables

studio 54

Entrada a la mítica discoteca Studio 54

Els principis van ser una mica decebedors. Hewitt va creure que Barcelona era com Nova York i que tota la jet set baixaria al Paral·lel sense problemes. Però finalment l’Studio 54 es va convertir en la disco de moda de la ciutat i l’èxit va acabar sent atronador, especialment a partir de l’any 1982 quan el DJ Raúl Orellana va agafar les regnes de la cabina. A l’interior tot era com un espectacle per als cinc sentits. Les plujes de confeti, globus i cotó, les canonades de fum, la immensa barra, les gogós que ballaven frenèticament dins d’unes gàbies… Tot plegat concentrat en un al·lucinant espai de tres plantes coronat per un bar i uns ponts colgants que permetien gaudir d’una vista aèria general de tota la grandiosa discoteca sempre farcida d’un empatx de llum, color i efectes especials. Sovintejaven les actuacions en directe i les festes i celebracions de tota mena. L’aforament oficial del local arribava fins a les 3.000 persones. Studio 54 va contribuir a donar vida al Paral·lel, una via que en altres temps fou sinònim de bullici nocturn i diversió assegurada i que als anys 1980’s semblava sumida en una  decadència galopant. Entre els molts concerts inoblidables que aquesta sala va oferir destaquen especialment els d’Ultravox, Depeche Mode, Spandau Ballet, Tina Turner, Duran Duran, Simple Minds, New Order…

La venda va suposar el final

Aquest conte de fades es va allargar fins al 1994, any en què la macrodiscoteca va ser venuda al grup Chic, per donar pas a un curt període en que s’anomenà Chic Studio i després Chic Gallery, però ja no era el mateix. Al setembre de 1996 el local fou semienderrocat mantenint només l’estructura de l’antic teatre. Quatre anys més tard va donar pas al restaurant-espectacle Scenic Barcelona, que ben aviat va derivar cap a un intent d’establir-hi un macroprostíbul amb showgirls que la pressió veinal, davant un alcalde Clos cada cop més impopular, va aconseguir aturar. La història més recent del lloc que va ocupar l’Studio 54 va ser la de l’obertura del local teatral Artèria Paral·lel. Actualment s’hi troba la Sala Barts.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .