Article

Històries del Paral·lel: Teatro de las Delícias y Teatro Lírico del Paralelo

desembre 4, 2017

Barcelofília / Aquests dos teatres van ocupar el mateix espai a l’avinguda del Paral·lel. Les sarsueles castellanes i catalanes eren el plat fort d’aquests locals.

A principis de l’any 1900 es va començar a construir a la cruïlla del Paral·lel amb el començament dels carrers Comte Borrell i Aldana, un local de teatre que seria inaugurat el dia 4 d’agost d’aquell mateix any amb el nom de Teatro de las Delicias i fou un dels locals pioners d’aquella via que en pocs anys esdevindria el veritable centre neuràlgic de l’espectacle i la diversió barcelonina. El dia de la inauguració es va presentar una companyia de sarsueles castellano-catalanes amb un primer cartell que incloia quatre peces representades en un sol acte: El Alcalde Interino, Lo Somni de la Inocència, Coro de Señoras i Setze Jutges. El nou teatre era una construcció molt modesta amb aparença de barraca, que va continuar fidel a la sarsuela durant els sis anys que es mantingué obert. Sovint acollia també tota mena de mítings polítics, reunions i assemblees obreres. L’any 1906 el local va patir una profunda crisi econòmica que va portar als seus propietaris a oferir-lo públicament a través de la premsa a algún altre empresari que volgués fer-se’n càrrec. El lloguer sol·licitat sembla ser que era força assumible i la nova empresa que al setembre d’aquell any es va quedar amb el local va decidir rebatejar-lo com a Teatro Lírico del Paralelo.

Teatro Lírico del Paralelo 

1910. Grup d’obrers a la sortida d’un míting davant del Teatro Lírico. Al fons es veu l’inici del carrer Borrell

1910. Grup d’obrers a la sortida d’un míting davant del
Teatro Lírico. Al fons es veu l’inici del carrer Borrell

Aquell setembre de 1906 el Teatro de Las Delicias va canviar d’empresa i la nova direcció del local va decidir rebatejar-lo amb el nom de Teatro Lírico (1906-1913). Els barcelonins, especialment els santsencs, el coneixien com a Teatre Líric del Paral·lel per diferenciar-lo de l’altre local amb el mateix nom que hi havia al barri de Sants. El local va mantenir les sarsueles, tant catalanes com castellanes, com a plat fort de les seves programacions. També era escenari habitual d’assemblees, mítings i altres actes del moviment obrer i sindicalista de l’època. La vida d’aquest teatre va durar fins a finals de 1913, quan el local va ser reformat totalment i el 20 de desembre d’aquell any va tornar a funcionar amb el nom de Trianón, començant una nova época d’aquest teatre, que amb el pas dels anys acabaria sent el Talia.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .