Connecta amb nosaltres

Societat

Ja no és el meu barri

Publicat

on

Anna Pruna / Els veïns manifesten el seu malestar per culpa del soroll, la brutícia i l’incivisme a diverses zones del Poble-sec.

Punts negres

Quan els veïns van veure, per fi, acabades les obres de remodelació de la plaça de las Navas ara fa 5 anys, poc s’imaginaven que allò seria el principi del seu malson. Avui, intentar conciliar el son nit rere nit és una utopia, esquivar a primera hora del matí tota la brutícia acumulada a la plaça és una gesta i creuar la plaça a partir del vespre sense rebre una pilotada és gairebé un miracle. Aquesta mateixa plaça és un lloc tranquil i agradable durant el dia, plena de vida i amb terrasses i equipaments infantils on els nens poden jugar i els familiars llegir el diari asseguts al mobiliari urbà. Però la tranquil·litat acaba aviat: “A la tarda la plaça es converteix en un espai per jugar a futbol, cosa que no està permesa, o per anar en bicicleta. Tens sort si no reps una pilotada i les persones grans estan intimidades, no s’atreveixen a baixar a la plaça.” Són paraules d’un veí del barri des de fa 20 anys que, fart d’aquesta situació, va haver de mudar-se a un altre carrer: “M’he hipotecat la vida per canviar de casa, però m’estava tornant boig”, diu.  I el pitjor arriba a la nit: “Quan les terrasses tanquen, i són puntuals, certs grups de gent es queden a la plaça i comencen les molèsties. Hi ha grups amb nens petits que passen l’estona cridant i fent pícnics a la plaça fins a la matinada”, explica en Quim Navarro, un dels veïns afectats per aquesta situació que està fart de comprovar que l’únic que fa la Guàrdia Urbana és fer acte de presència sense actuar ni posar sancions.

IMG_20170705_194135 (2)

Pancarta reivindicativa a la Plaça de las Navas/ Anna Pruna

Grups conflictius

Un altre dels grups que pernocta a diari en aquesta plaça està format per joves, molts d’ells menors d’edat, que juguen a futbol, practiquen skate, beuen alcohol i fins i tot posen música a tot volum fins que se’n cansen. Els veïns denuncien que aquest grup és cada vegada més gran i que a la policia se li està anant de les mans. “Ambdós grups, explica en Quim, comparteixen un nul respecte pels veïns que hem baixat a intentar dialogar amb ells, arribant a insultar-nos i a amenaçar-nos”. Altres veïns expliquen que els seus fills adolescents no s’atreveixen a passar per la plaça i que al tornar de l’escola passen per altres carrers per evitar conflictes amb els qui s’han convertit en els “amos” de l’espai. La brutícia és un altre dels problemes que afronten els qui viuen a la plaça de las Navas: “Hi ha qui fins i tot pixa al mig de la plaça i cada matí et trobes tota la brossa al terra, al voltant dels bancs que utilitzen” expliquen des de l’Associació de veïns Plaça Navas (AVPN). La consellera del districte, Carolina López, coneixedora de la situació, diu que “el problema no és que es netegi poc la plaça sinó que se’n fa un ús intensiu” i que “fins que no arriba el primer dispositiu de neteja hi ha moltes queixes veïnals per la brutícia”.

La Plaça del Molino

Però la de las Navas no és l’única plaça que desperta queixes entre els veïns. Un altre dels punts negres del Poble-sec és la Plaça de la Bella Dorita, més coneguda com la plaça del Molino. La Núria Pallejà, de la papereria Nuka, explica que recentment la plaça està envaïda per persones sense sostre que cada nit “beuen i fan les seves necessitats a la plaça”, molèsties que se sumen a les ja habituals de la zona com els grups de joves que van a l’Apolo i beuen a la plaça impedint el descans dels veïns. Una altra de les preocupacions dels veïns del barri és l’augment dels robatoris i furts que recentment estan tenint lloc a aquesta i d’altres zones.

Les Tres Xemeneies

DEIXALLES 3

Brutícia en un dels estanys secs de la Plaça de les Tres Xemeneies/ Anna Pruna

A la plaça de les Tres Xemeneies el principal problema dels veïns són els grups de joves que hi passen les nits bevent i fent soroll. Però darrerament s’hi han sumat d’altres com la gran quantitat de brutícia que acumulen les persones que passen la nit als jardins. “Amb el bon temps la situació empitjora. La plaça és un focus de porqueria i de misèria humana”, lamenta la Carme Nicolàs, veïna de la zona. Davant d’aquesta situació, des del districte asseguren que estan fent “seguiment” i que hi ha un equip de 4 persones destinat a orientar a les persones sense llar que dormen a la plaça.

Solucions a la tornada de vacances

La consellera Carolina López explica que s’ha aprovat una Mesura de millora de les relacions de proximitat a l’espai públic i que han enquestat els veïns de la plaça de las Navas porta a porta, els han demanat proposar solucions i els han convidat a una taula per coordinar tot el procés: “A la tornada de vacances seurem amb el veïnat per coproduir un pla de convivència” explica. Davant d’això els veïns reclamen mesures concretes abans de setembre, ja que els mesos més problemàtics són els d’estiu.

“No podem dormir”

PLAÇA NAVAS-AVPN 3

La plaça de las Navas al matí / AVPN

Aquesta és l’afirmació més escoltada entre els veïns de la Plaça de las Navas, la del Molino i la de les Tres Xemeneies. Una situació alarmant que, en concret a la plaça de las Navas, ja fa massa temps que dura: “Això està començant a afectar la nostra salut. No dormir un mínim d’hores fa que no rendeixis bé a la feina i cada nit ens trobem amb la mateixa situació”, diu en Quim, que viu a la plaça des de fa un any. A l’estiu la situació és encara pitjor: “És insostenible. Hem de dormir amb les finestres tancades i passar calor” comenten des de l’AVPN. Des de l’abril a l’octubre s’augmenta el dispositiu nocturn de la guàrdia urbana però els veïns asseguren que la mesura no és suficient: “Cap dels veïns hem vist mai que posin una multa tot i trobar-se cada nit amb la mateixa gent” diu en Quim. “I com venen amb les sirenes posades, quan arriben a la plaça els grups conflictius dissimulen i amaguen les begudes”, afegeixen els integrants de l’AVPN. A la plaça de la Bella Dorita la situació no és gaire millor: “Tinc la terrassa i el menjador sobre la plaça i les nits són horroroses pel soroll. És una festa contínua i ja no sabem com frenar-ho”, diu la Núria. I els veïns dels jardins de les Tres Xemeneies reclamen també solucions urgents per poder descansar a les nits: “Caldria una patrulla policial gairebé de forma permanent”, explica la Carme. Amb tot, al veïnat només li resta esperar que des de l’Ajuntament es plantegin mesures excepcionals durant els mesos de calor per evitar problemes més greus de convivència que ja es comencen a presagiar.

 LES CLAUS

  • Carolina López (Consellera del Districte de Sants Montjuïc):

“S’ha augmentat el dispositiu nocturn de la guàrdia urbana amb una unitat formada per cinc agents i un caporal per a tot el districte”

  • Associació de veïns Plaça de las Navas:

“La gent té por de passar per la plaça. Fa anys que demanem solucions i fins i tot ens hem plantejat fer patrulles veïnals”

  • Carme Nicolàs (Veïna Jardins de les Tres Xemeneies):

“Fa 10 anys que visc aquí i la situació ha empitjorat molt. Tenim sensació de deixadesa, sembla que ningú estigui per la tasca de solucionar-ho”

  • Núria Pallejà (Veïna de la plaça de la Bella Dorita):

“La plaça està plena de persones alcohòliques que embruten i fan sarau. La policia ens diu que l’únic que poden fer és demanar-los que no facin soroll”

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024