Connecta amb nosaltres

Entitats

Julio Álvarez (Dir.Tantarantana): “Les sales alternatives enriqueixen l’oferta cultural del Paral·lel”

Publicat

on

Entrevista a Julio Álvarez, director del Teatre Tantarantana

j.alvarez5_web

Des de 1992, aquest petit teatre del Raval ha estat pioner en teatre infantil i ara, és pioner en regeneració artística / J.M.


@molina_jordi / El Teatre Tantaranta (c.
/ De les Flors, 22) va ser un dels pioners en fer programació infantil a Barcelona. Aleshores corria l’any 1992, i avui, més de vint anys després, torna a ser pioner en matèria de regeneració artística. Conscient dels canvis que viu l’expressió i la producció teatral, aquest petit teatre a tocar del Paral·lel cedeix un dels seus espais, l’Àtic 22, a joves companyies a través del projecte El Cicló. Parlem d’aquest projecte amb el director del teatre, Julio Àlvarez (Barcelona, 1950), que defensa el paper de les sales alternatives i la seva aportació a l’oferta artística del Paral·lel.

Comencem per descriure, en poques paraules, el projecte El Cicló.
Volem que sigui una llar d’artistes.

Davant dels nous reptes que es planteja el sector, han optat per escoltar les noves veus… Això demana certa valentia.
Potser sí, però en realitat ens hem limitat a ser sensibles a tot allò que està passant al nostre voltant. A mirar amb certa perspectiva el futur del teatre.

No totes les sales escolten els joves creadors, sovint exclosos dels circuïts més comercials del teatre…
Ens arribaven a les portes del teatre moltes iniciatives joves, sobretot sorgides de l’Institut del Teatre, a les que constantment havíem de dir no. A diferència d’altres temps, quan dels centres de formació sortien individualitats que somiàvem amb contractes del Lliure, d’en Flotats o d’alguna sèrie de TV3, ara ens arriben nuclis organitzats amb una visió renovada del teatre i amb propostes professionals damunt la taula. A força de dir no a moltes propostes interessants ens vam adonar de que qui està fora de joc érem nosaltres.

I d’aquí sorgeix el projecte El Cicló…
Es tracta de tornar a pensar en un teatre no només com a aparador d’espectacles, sinó com un lloc d’acollida per als artistes, una casa que ajudi al coneixement, al diàleg, posant l’accent sobre els creadors en lloc de fer-ho sobre el producte. I, sobretot, donar estabilitat als joves que demanen pas i oportunitats. Pensem que és bàsic donar suport al canvi generacional dins del sector.

El Tantarantana disposa de dos espais, l’Àtic 22 i Baixos 22. El Cicló l’acull la part de dalt, una mena de laboratori artístic…
El projecte d’El Cicló està estretament lligat a l’Àtic 22, un espai per experimentar i investigar. Es tracta d’una sala diàfana que permet jugar amb la disposició del públic i esquivar la rigidesa de la programacions estable, com la que fem a Baixos 22, per donar prioritat a la immediatesa. Si ens arriba un projecte professional, i un cop estudiat vèiem que té possibilitats, doncs el programem i li donem suport amb la promoció. En un moment de crisi i al llindar de la jubilació, el meu soci Víctor Suañez i jo hem volgut qüestionar-nos la forma de programar. I no només això, començar a pensar en un relleu que escenifiqui aquest canvi generacional. Podríem dir que estem mudant la pell.

El projecte d’El Cicló conviu amb la programació estable de Baixos 22, on encara s’hi poden veure titelles…
Sí, les titelles ens han acompanyat des de l’inici. Si bé a l’Àtic 22 experimentem constantment, als Baixos 22 podem dir que hi ha cert aburgesament. Des de l’inici del teatre, hem fem doble programació: infantil i adulta. La programació infantil és de caps de setmana i també per escoles i, a les nits, de dimecres a diumenge, hi ha la programació per adults.

El teatre Tantarantana està estretament lligat al barri del Raval, però és a tocar del Paral·lel… Quina relació heu tingut amb l’avinguda?
El Paral·lel està molt centrat en els grans teatres. Fa uns anys, nosaltres, tot hi estar a dos carrers, semblava que estàvem en un altre món. I això que a Barcelona els teatre estem associats i jo, personalment, he estat a la junta directiva d’ADECTA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya). Des de fa molts anys que hi ha l’intent de connectar el gran teatre amb el petit, però no sempre és fàcil.

j.alvarez2_web

Julio Álvarez, a l’entrada del teatre (c./ de les Flors, 22) / J.M.

Aquest distanciament s’ha anat reduint?
Penso que sí. D’una banda, segueix imperant una dinàmica en què es tendeix pensar en gran. És a dir, quan hi ha la Festa FEM Paral·lel, per exemple, es tanca l’avinguda pensant únicament amb els teatres del Paral·lel i no amb les sales alternatives o els centres de creació dels barris que estem a tocar. Seguim una miqueta al marge i això que nosaltres fem un cosa que cap dels teatres del Paral·lel fa: teatre infantil. Hi ha molts nens i nenes de la zona que el seu referent teatral és el Tantarantana, perquè només han vist teatre a l’escola.

El circuït comercial del Paral·lel és massa rígid per acollir les noves generacions d’artistes?
Les sales de teatre alternatives enriqueixen l’oferta cultural del Paral·lel. Ens hem d’imaginar l’avinguda com l’artèria principal, la que té més capacitat de convocatòria. Però des d’aquest eix surten unes petites ramificacions cap als barris que aporten aspectes diferenciadors. No només nosaltres, també espais com la Sala Fènix o la Vilella enriqueixen l’oferta actual. Si el Paral·lel és un menú estàndard, els barris tenim les delicatessen. Ara bé, el Victòria té mil i pico butaques i nosaltres un centenar, i és evident que en grans esdeveniments interessa l’aforament.

El vostre centre de gravetat segueix sent el Raval, més que no pas el Paral·lel…
Sempre hem incorporat el fet social al nostre teatre. Des de fa quatre anys fem el Tanta Jove, per exemple, un taller de creació amb els instituts i gent gran de la zona. Durant vuit mesos, un cop a la setmana, fan un treball de creació i, producte d’aquest intercanvi, sorgeix un espectacle que es programa de forma professional. Això permet viure un procés de creació i producció artística a persones que no sempre tindrien aquesta oportunitat.

Segurament un dels projectes més coneguts és l’Ocupa Raval…
Ocupa Raval marca una aposta clara per retratar la realitat actual, volíem impulsar un procés creatiu global i oferir al públic una experiència artística a partir d’un recorregut físic per diferents espais i carrers del barri. Totes les ciutats tenen el seu propi Raval, i nosaltres n’estem orgullosos del nostre.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024