Article

La novel·la ‘Quim/Quima’

abril 7, 2018

Jordi Llavoré / Males Herbes commemora el centenari de Maria Aurèlia Capmany reeditant aquesta singular obra

quim-quimaAquest any ve ben ple de centenaris: Abelló, Pannikar, Pedrolo i la protagonista d’aquest escrit: Maria Aurèlia Capmany. Aquesta escriptora feminista nasqué el 1918 i morí el 2 d’octubre de 1991, víctima d’una càncer de pit (dissortadament, un mes i escaig més tard, el 10 de novembre d’aquell fatídic any, moria del mateix mal la seva amiga, Montserrat Roig).

De la seva extensa carrera literària –que començà el 1947 amb Necessitem morir i es prodigà en tots els gèneres literaris (traduccions de Balzac, Calvino, Duras, Proust, Sartre, etc., incloses)– en voldria destacar quatre obres claus en el seu compromís amb el feminisme, fins al punt que hi ha qui la considera la Simone de Beauvoir catalana: l’assaig La dona a Catalunya: consciència i situació (publicat el 1966, en ple franquisme!), la novel·la Feliçment, jo sóc una dona (1969), la col·lecció de Cartes impertinents de dona a dona (1971) i la novel·la Quim/Quima (1971), que acaba de ser reeditada per Males Herbes –en un pla de rescat de joies literàries que inclou obres com La rara anatomia dels centaures, de Miquel Àngel Riera o La barca d’Isis, de Joan Oller–.

Capmany cercà la seva veu dins la tradició literària femenina, sobretot en l’àmbit anglosaxó, i és per això que Quim/Quima guarda molta relació temàtica amb l’Orlando de Virginia Woolf, amb un/a protagonista que va canviant de sexe al llarg de la Història. En el cas de Capmany, la narració comença l’any 1.000 i hi apareixen Llull, Jaume I, Pere el Gran, el setge barceloní de 1714, la Guerra Civil, etc. Però, Capmany, a diferencia de Woolf no tingué tant d’interès en l’element de la bisexualitat, sinó que se centrà molt més en la lluita de classes, la supervivència de la cultura catalana i la llibertat. Una autèntica obra mestra!

 



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .