Article

Enric H.March: “L’Arnau és l’últim vestigi que queda del Paral·lel d’abans”

setembre 15, 2014

Filòleg, escriptor i impulsor de la plataforma Salvem el Teatre Arnau

Enric H. March, filòleg i escriptor

Enric H. March, filòleg, escriptor i autor del blog Bereshit

@molina_jordi / Té passió per l’oci popular del segle XIX i principis del XX. De totes les seves investigacions, però, l’emblemàtic Teatre Arnau té robat el cor d’Enric H. March (Barcelona, 1959). Parlem amb aquest filòleg i escriptor que vol recuperar la memòria de la versió més romàntica i popular del Paral·lel  

Qui és el responsable de l’estat d’abandonament en què es troba l’Arnau?
Home, l’Ajuntament n’és el propietari. A les seves mans està salvaguardar-lo, o liquidar-lo del tot.

Sembla que no poden assumir el cost de rehabilitar el teatre, i que tampoc hi ha una empresa inversora capaç de fer-ho…
Fa un temps vaig parlar amb l’actual regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. Segons ell el problema és econòmic, però no només per restaurar el teatre, sinó també per assumir el manteniment.

Dels 10 milions d’euros que es destinen a la reforma, cap serà per l’Arnau.
Aquesta és la crua realitat. Totes les iniciatives veïnals i culturals que volem recuperar l’avinguda hem demanat incorporar el teatre, però segueix oblidat.

I si és tan costós, perquè el 2011 el consistori va decidir adquirir-lo?
No ho sé, però és evident que no saben què fer. No tenen una idea clara de l’ampli ventall de possibilitats que ofereix.

I aquí és on entra la iniciativa Salvem el Teatre Arnau…
Cal oferir propostes raonables i factibles que puguin ser llamineres per l’Ajuntament i que, a més a més, impliquin a altres institucions que ara mateix tenen problemes per posar en valor el material que tenen. Em refereixo, per exemple, al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. Té un fons documental molt important que incomprensiblement està tancat en uns magatzems. Aquest fons el podria acollir l’Arnau.

També mencioneu recuperar la gran exposició que es va fer al CCCB, El Paral·lel 1894-1936: Barcelona i l’espectacle de la modernitat.
Si, tot i que el regidor Ciurana ja ens va dir que moltes de les obres havien estat cedides i que costaria tornar-les a recuperar. L’èxit d’aquella exposició és un indicador de l’interès que genera el Paral·lel. Pensem que l’Arnau seria el lloc ideal per instal·lar-hi un museu de l’espectacle, un centre d’interpretació del Paral·lel, un espai de conferències i activar-lo com a escenari que recuperés els espectacles que li van donar vida.

Com ara quins?
La pantomima, el vodevil, el circ o la màgia van tenir un lloc en l’avinguda. L’Arnau podria acollir petits creadors i aquest tipus d’expressions culturals, en un moment en què la resta de teatres ja ofereixen un circuït comercial. El Paral·lel es caracteritzava per ser un eix de cultura popular on els petits creadors podien trobar el seu lloc.

foto_EMarch1_web (2)

El Palau de la Música, escenari de la conversa amb l’escriptor / Jordi Molina

Què significa, ara per ara, l’Arnau pel Paral·lel?
Ho significa tot, l’Arnau és l’únic vestigi que queda del Paral·lel d’abans, de principis del segle XX. És l’últim teatre en forma de barraca. Per tant, no parlem únicament d’una qüestió emocional, sinó d’una qüestió arquitectònica.

Li agradaria una reforma a l’estil d’El Molino?
No. I aquí em deixo portar per la part emocional. Potser les condicions d’El Molino no permetien que s’hi pogués fer res més. I val a dir que en la mesura del possible es va preservar la façana. Però la proposta de reforma de l’Arnau, en canvi, engloba molts més àmbits i connecta directament amb un tipus de Paral·lel que s’està perdent.

Quina relació tenen amb la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel?
A través de l’historiador Toni Oller, de l’associació Talia Olympia, la plataforma assumeix les nostres recomanacions sobre l’Arnau.

Creu que encara hi ha temps com per incidir en la reforma municipal?
L’Ajuntament sempre s’omple la boca de participació ciutadana, però a la pràctica té poc en compte les demandes ciutadanes. Caldria obrir un debat, quan abans millor, sobre les noves places. Aquestes zones ja tenen un ús concret, i el que no es pot fer es reinventar un ús. Ha de ser l’usuari qui digui com han de ser l’espai que utilitza.

Tem que el Paral·lel sigui la nova Rambla?
Espero que no. El turisme busca viure la vida de les ciutats que visita. Això cada cop passa menys a Barcelona perquè la gent fuig de les zones de concentració turista. Hi ha llocs com, La Rambla, on el barceloní ja no hi va. Què hi troba un barceloní a la Rambla?

I al Paral·lel?
Molt poca cosa. No n’hi ha prou amb què hi hagin uns quants teatres i una zona comercial amb restaurants. Si tot això no està integrat dins d’un pla que intenti recuperar el Paral·lel com a zona d’espectacles no ens serveix.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .