Connecta amb nosaltres

Entitats

Enric H.March: “L’Arnau és l’últim vestigi que queda del Paral·lel d’abans”

Publicat

on

Filòleg, escriptor i impulsor de la plataforma Salvem el Teatre Arnau

Enric H. March, filòleg i escriptor

Enric H. March, filòleg, escriptor i autor del blog Bereshit

@molina_jordi / Té passió per l’oci popular del segle XIX i principis del XX. De totes les seves investigacions, però, l’emblemàtic Teatre Arnau té robat el cor d’Enric H. March (Barcelona, 1959). Parlem amb aquest filòleg i escriptor que vol recuperar la memòria de la versió més romàntica i popular del Paral·lel  

Qui és el responsable de l’estat d’abandonament en què es troba l’Arnau?
Home, l’Ajuntament n’és el propietari. A les seves mans està salvaguardar-lo, o liquidar-lo del tot.

Sembla que no poden assumir el cost de rehabilitar el teatre, i que tampoc hi ha una empresa inversora capaç de fer-ho…
Fa un temps vaig parlar amb l’actual regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. Segons ell el problema és econòmic, però no només per restaurar el teatre, sinó també per assumir el manteniment.

Dels 10 milions d’euros que es destinen a la reforma, cap serà per l’Arnau.
Aquesta és la crua realitat. Totes les iniciatives veïnals i culturals que volem recuperar l’avinguda hem demanat incorporar el teatre, però segueix oblidat.

I si és tan costós, perquè el 2011 el consistori va decidir adquirir-lo?
No ho sé, però és evident que no saben què fer. No tenen una idea clara de l’ampli ventall de possibilitats que ofereix.

I aquí és on entra la iniciativa Salvem el Teatre Arnau…
Cal oferir propostes raonables i factibles que puguin ser llamineres per l’Ajuntament i que, a més a més, impliquin a altres institucions que ara mateix tenen problemes per posar en valor el material que tenen. Em refereixo, per exemple, al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. Té un fons documental molt important que incomprensiblement està tancat en uns magatzems. Aquest fons el podria acollir l’Arnau.

També mencioneu recuperar la gran exposició que es va fer al CCCB, El Paral·lel 1894-1936: Barcelona i l’espectacle de la modernitat.
Si, tot i que el regidor Ciurana ja ens va dir que moltes de les obres havien estat cedides i que costaria tornar-les a recuperar. L’èxit d’aquella exposició és un indicador de l’interès que genera el Paral·lel. Pensem que l’Arnau seria el lloc ideal per instal·lar-hi un museu de l’espectacle, un centre d’interpretació del Paral·lel, un espai de conferències i activar-lo com a escenari que recuperés els espectacles que li van donar vida.

Com ara quins?
La pantomima, el vodevil, el circ o la màgia van tenir un lloc en l’avinguda. L’Arnau podria acollir petits creadors i aquest tipus d’expressions culturals, en un moment en què la resta de teatres ja ofereixen un circuït comercial. El Paral·lel es caracteritzava per ser un eix de cultura popular on els petits creadors podien trobar el seu lloc.

foto_EMarch1_web (2)

El Palau de la Música, escenari de la conversa amb l’escriptor / Jordi Molina

Què significa, ara per ara, l’Arnau pel Paral·lel?
Ho significa tot, l’Arnau és l’únic vestigi que queda del Paral·lel d’abans, de principis del segle XX. És l’últim teatre en forma de barraca. Per tant, no parlem únicament d’una qüestió emocional, sinó d’una qüestió arquitectònica.

Li agradaria una reforma a l’estil d’El Molino?
No. I aquí em deixo portar per la part emocional. Potser les condicions d’El Molino no permetien que s’hi pogués fer res més. I val a dir que en la mesura del possible es va preservar la façana. Però la proposta de reforma de l’Arnau, en canvi, engloba molts més àmbits i connecta directament amb un tipus de Paral·lel que s’està perdent.

Quina relació tenen amb la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel?
A través de l’historiador Toni Oller, de l’associació Talia Olympia, la plataforma assumeix les nostres recomanacions sobre l’Arnau.

Creu que encara hi ha temps com per incidir en la reforma municipal?
L’Ajuntament sempre s’omple la boca de participació ciutadana, però a la pràctica té poc en compte les demandes ciutadanes. Caldria obrir un debat, quan abans millor, sobre les noves places. Aquestes zones ja tenen un ús concret, i el que no es pot fer es reinventar un ús. Ha de ser l’usuari qui digui com han de ser l’espai que utilitza.

Tem que el Paral·lel sigui la nova Rambla?
Espero que no. El turisme busca viure la vida de les ciutats que visita. Això cada cop passa menys a Barcelona perquè la gent fuig de les zones de concentració turista. Hi ha llocs com, La Rambla, on el barceloní ja no hi va. Què hi troba un barceloní a la Rambla?

I al Paral·lel?
Molt poca cosa. No n’hi ha prou amb què hi hagin uns quants teatres i una zona comercial amb restaurants. Si tot això no està integrat dins d’un pla que intenti recuperar el Paral·lel com a zona d’espectacles no ens serveix.

Continua llegint

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024