Connecta amb nosaltres

Societat

L’Atenció Primària, a l’UCI

Publicat

on

Anna Pruna / Personal sanitari d’arreu de Catalunya s’alia en una rebel·lió per reclamar, a través d’un manifest, més recursos a l’administració. Ja han parlat amb diversos grups polítics i el proper 26 de maig exposaran les seves queixes al conseller de salut Toni Comín.

ATENCIO PRIMARIA 1

La indignació del sector /Rebelión Primaria

 El dibuix d’un puny alçat que subjecta un estetoscopi s’ha convertit en símbol d’un moviment reivindicatiu sorgit al Centre d’Atenció Primària de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat: “Tot comença amb el descontentament per part dels treballadors d’aquest centre de salut. Estàvem fins al capdamunt de diverses situacions”, explica la Tamara Sancho, metge de família d’aquest CAP i veïna del Poble-sec. El primer pas va ser l’elaboració d’un manifest on es plasma tot allò que no funciona al sistema. A aquest comunicat –que s’ha presentat a l’Institut Català de la Salut (ICS) i a la Conselleria– ja s’hi han adherit 55 ambulatoris, un centre d’urgències i un ajuntament, i d’altres estan en procés. És el primer granet de sorra de la que ells mateixos anomenen Rebel·lió primària; accions de protesta per fer palès el creixent malestar dels professionals que treballen en aquesta porta d’entrada al sistema sanitari. La queixa més repetida és la sobrecàrrega de feina en un sector mancat de recursos humans: “Fa molt de temps que les baixes no es cobreixen. Si tens una formació o un dia d’assumptes personals, es tanca la consulta i ningú no et supleix”, diu Prudència Toribio, metge de família de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Poble-sec -ubicat al CUAP del carrer Manso-. Toribio afegeix que la situació fa molts anys que és preocupant però que abans estaven més mentalitzats de que era per culpa de la crisi: “Els professionals ens esforçàvem perquè pensàvem que tots havíem d’ajudar, que era el que tocava, però sobretot crèiem que seria temporal”.

Més feina i menys personal

Entre el 2010 i el 2014, el pressupost en atenció primària es va reduir un 20% i l’ICS va perdre més d’un miler de metges. Aquesta tisorada segueix passant factura i els professionals denuncien una situació insuportable que també afecta els pacients. “Amb l’externalització d’alguns serveis volen treure rendiment de la salut i nosaltres hi estem en contra” diu la Griselda Martín, metge de família a Cornellà. Per posar un exemple pràctic parla de l’externalització del servei de radiologia al centre de salut on treballa: “Això comporta la contractació de menys personal i el resultat són radiografies sense informar. Els metges de família no som radiòlegs i no tenim aparells amb la mateixa qualitat, per tant, se’ns poden escapar coses”, diu. Situacions com aquesta, o com l’augment de càrrega de feina no presencial –atenció telefònica o a través de correus electrònics–, han provocat que el personal sanitari hagin arribat a un punt d’esgotament, ràbia i impotència: “No pot ser que els pacients demanin la nostra ajuda i que nosaltres estiguem pitjor que ells”, lamenten els impulsors d’aquesta rebel·lió que aspira a convertir-se en el 15M de la sanitat.

ATENCIÓ PRIMARIA 3Objectiu: Salvar la salut pública

La manca de personal provoca que els pacients pateixin retards de fins a dues hores a l’hora de visitar-se, que les visites a l’especialista triguin mesos o que les urgències es col·lapsin amb usuaris que, farts d’esperar la visita al metge de capçalera, decideixen agafar aquesta drecera.  En el seu manifest, els centres de salut adherits reclamen un augment del pressupost destinat a l’atenció primària, que aquesta esdevingui l’eix del sistema sanitari públic i disposar d’autonomia de gestió i lideratges per part dels Equips d’Atenció Primària (EPA).  Demanen també més recursos humans i materials a l’ICS per assumir la sobrecàrrega de tasques que han d’afrontar dia a dia.

Precarietat laboral

La carrera de medicina és una de les més sacrificades i difícils, requereix una renovació constant i no deixa lloc a l’error, que podria ser fatal. És per això que la precarietat laboral que denuncien els metges d’Atenció Primària crida especialment l’atenció: “Estan fent contractes de 25 hores, contractes mensuals que impedeixen la conciliació laboral, ens fan doblar per cobrir companys que estan de baixa i les condicions laborals són l’alt risc”, argumenten els adherits al manifest. La situació dels metges i infermeres joves no és millor, “només opten a contractes precaris” i no se’ls ofereixen expectatives. “Els residents ens sentim en terra de ningú perquè treballem a diversos centres i tenim molt poca cabuda. Per això vaig unir-me al manifest”, explica la Gala Alonso, metge de capçalera resident del CAP de Gavà.

El suport necessari

Rebel·lió Atenció Primària ha enviat correus electrònics a tots els grups parlamentaris i, de moment, ja han mantingut reunions amb la CUP, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot, que s’han compromès a fer preguntes parlamentaries en el plenari i comissions al Conseller de salut, Toni Comín.  L’objectiu dels membres del moviment és concertar una trobada amb aquest últim per explicar-li la situació de deteriorament que pateix la sanitat pública i per reclamar mesures urgents. Aquesta trobada podria tenir lloc el proper 26 de maig.

Les víctimes de les retallades

ATENCIO PRIMARIA 4

Membres de Rebelión Primaria

Una primera visita al metge de família pot endarrerir-se d’una a tres setmanes. Una prova senzilla com una gammagrafia triga dos o tres mesos i després cal esperar la visita amb l’especialista, que pot demorar-se fins a 8 mesos. “Tinc pacients que han perdut la feina esperant una operació senzilla. No podien treballar i els han acomiadat”, lamenta la doctora Griselda Martín. I aquests no són els casos més greus: “Se m’han mort pacients esperant la visita de medicina interna”, afegeix. El departament de pediatria en l’Atenció Primària és un dels més afectats per aquesta precarietat: “Els pediatres dels CAP tenim cada vegada més nens assignats. Visitem 30 o 40 nens cada dia i, com que no tenim possibilitat de reforç ni de substitució, acabem visitant el més ràpid possible i en males condicions.”, explica en Carlos Losana, pediatra al CAP de Poblenou. La Innocència Valentín, usuària de l’ambulatori de Can Vidalet, fa dos anys que espera una operació. Li han anat posposant les proves necessàries i, quan ha anat al metge, li han dit que se les ha de tornar a fer. La propera prova li faran al juliol i encara no sap si la operaran, ni quan. El seu és només un dels milers de casos d’afectats per la situació de col·lapse de l’Atenció Primària i, com ella, moltes persones que han estat tota la vida contribuint a la seguretat social, ara es plantegen passar-se a la sanitat privada: “M’he mirat tarifes per fer-me una mútua, però amb la meva pensió no m’ho puc permetre. És trist, tinc la sensació de que volen que marxem tots a la privada”, explica aquesta pacient de 68 anys.

LES CLAUS:

Carlos Losana (Pediatra al CAP Poblenou) : “El pediatres cada vegada tenim més nens assignats, més de 1200 cadascun. En època de grips, gastroenteritis i bronquitis es produeixen allaus de visites”

Inocencia Valentín (Pacient CAP La Bòbila): “La situació és molt frustrant. Tenim la sensació de que volen que marxem a la privada. Si m’ho pogués permetre, em faria una mútua”

 Tamara Sancho ( Metge de família al CAP Can Vidalet): “No totes les visites es poden posar com urgents, això provoca tensions amb els pacients, que sovint han d’esperar 8 mesos la visita amb l’especialista”

Prudència Toribio (Metge de família CAP Manso): “Les consultes no presencials haurien de tenir un temps assignat. Avui en dia no el tenen i trigues bastant en resoldre-les fora d’horari i amb sobrecàrrega de feina pels professionals. Això suposa més cansament i pitjor atenció”

 

 

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024