Connecta amb nosaltres

Societat

L’Atenció Primària, a l’UCI

Publicat

on

Anna Pruna / Personal sanitari d’arreu de Catalunya s’alia en una rebel·lió per reclamar, a través d’un manifest, més recursos a l’administració. Ja han parlat amb diversos grups polítics i el proper 26 de maig exposaran les seves queixes al conseller de salut Toni Comín.

ATENCIO PRIMARIA 1

La indignació del sector /Rebelión Primaria

 El dibuix d’un puny alçat que subjecta un estetoscopi s’ha convertit en símbol d’un moviment reivindicatiu sorgit al Centre d’Atenció Primària de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat: “Tot comença amb el descontentament per part dels treballadors d’aquest centre de salut. Estàvem fins al capdamunt de diverses situacions”, explica la Tamara Sancho, metge de família d’aquest CAP i veïna del Poble-sec. El primer pas va ser l’elaboració d’un manifest on es plasma tot allò que no funciona al sistema. A aquest comunicat –que s’ha presentat a l’Institut Català de la Salut (ICS) i a la Conselleria– ja s’hi han adherit 55 ambulatoris, un centre d’urgències i un ajuntament, i d’altres estan en procés. És el primer granet de sorra de la que ells mateixos anomenen Rebel·lió primària; accions de protesta per fer palès el creixent malestar dels professionals que treballen en aquesta porta d’entrada al sistema sanitari. La queixa més repetida és la sobrecàrrega de feina en un sector mancat de recursos humans: “Fa molt de temps que les baixes no es cobreixen. Si tens una formació o un dia d’assumptes personals, es tanca la consulta i ningú no et supleix”, diu Prudència Toribio, metge de família de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Poble-sec -ubicat al CUAP del carrer Manso-. Toribio afegeix que la situació fa molts anys que és preocupant però que abans estaven més mentalitzats de que era per culpa de la crisi: “Els professionals ens esforçàvem perquè pensàvem que tots havíem d’ajudar, que era el que tocava, però sobretot crèiem que seria temporal”.

Més feina i menys personal

Entre el 2010 i el 2014, el pressupost en atenció primària es va reduir un 20% i l’ICS va perdre més d’un miler de metges. Aquesta tisorada segueix passant factura i els professionals denuncien una situació insuportable que també afecta els pacients. “Amb l’externalització d’alguns serveis volen treure rendiment de la salut i nosaltres hi estem en contra” diu la Griselda Martín, metge de família a Cornellà. Per posar un exemple pràctic parla de l’externalització del servei de radiologia al centre de salut on treballa: “Això comporta la contractació de menys personal i el resultat són radiografies sense informar. Els metges de família no som radiòlegs i no tenim aparells amb la mateixa qualitat, per tant, se’ns poden escapar coses”, diu. Situacions com aquesta, o com l’augment de càrrega de feina no presencial –atenció telefònica o a través de correus electrònics–, han provocat que el personal sanitari hagin arribat a un punt d’esgotament, ràbia i impotència: “No pot ser que els pacients demanin la nostra ajuda i que nosaltres estiguem pitjor que ells”, lamenten els impulsors d’aquesta rebel·lió que aspira a convertir-se en el 15M de la sanitat.

ATENCIÓ PRIMARIA 3Objectiu: Salvar la salut pública

La manca de personal provoca que els pacients pateixin retards de fins a dues hores a l’hora de visitar-se, que les visites a l’especialista triguin mesos o que les urgències es col·lapsin amb usuaris que, farts d’esperar la visita al metge de capçalera, decideixen agafar aquesta drecera.  En el seu manifest, els centres de salut adherits reclamen un augment del pressupost destinat a l’atenció primària, que aquesta esdevingui l’eix del sistema sanitari públic i disposar d’autonomia de gestió i lideratges per part dels Equips d’Atenció Primària (EPA).  Demanen també més recursos humans i materials a l’ICS per assumir la sobrecàrrega de tasques que han d’afrontar dia a dia.

Precarietat laboral

La carrera de medicina és una de les més sacrificades i difícils, requereix una renovació constant i no deixa lloc a l’error, que podria ser fatal. És per això que la precarietat laboral que denuncien els metges d’Atenció Primària crida especialment l’atenció: “Estan fent contractes de 25 hores, contractes mensuals que impedeixen la conciliació laboral, ens fan doblar per cobrir companys que estan de baixa i les condicions laborals són l’alt risc”, argumenten els adherits al manifest. La situació dels metges i infermeres joves no és millor, “només opten a contractes precaris” i no se’ls ofereixen expectatives. “Els residents ens sentim en terra de ningú perquè treballem a diversos centres i tenim molt poca cabuda. Per això vaig unir-me al manifest”, explica la Gala Alonso, metge de capçalera resident del CAP de Gavà.

El suport necessari

Rebel·lió Atenció Primària ha enviat correus electrònics a tots els grups parlamentaris i, de moment, ja han mantingut reunions amb la CUP, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot, que s’han compromès a fer preguntes parlamentaries en el plenari i comissions al Conseller de salut, Toni Comín.  L’objectiu dels membres del moviment és concertar una trobada amb aquest últim per explicar-li la situació de deteriorament que pateix la sanitat pública i per reclamar mesures urgents. Aquesta trobada podria tenir lloc el proper 26 de maig.

Les víctimes de les retallades

ATENCIO PRIMARIA 4

Membres de Rebelión Primaria

Una primera visita al metge de família pot endarrerir-se d’una a tres setmanes. Una prova senzilla com una gammagrafia triga dos o tres mesos i després cal esperar la visita amb l’especialista, que pot demorar-se fins a 8 mesos. “Tinc pacients que han perdut la feina esperant una operació senzilla. No podien treballar i els han acomiadat”, lamenta la doctora Griselda Martín. I aquests no són els casos més greus: “Se m’han mort pacients esperant la visita de medicina interna”, afegeix. El departament de pediatria en l’Atenció Primària és un dels més afectats per aquesta precarietat: “Els pediatres dels CAP tenim cada vegada més nens assignats. Visitem 30 o 40 nens cada dia i, com que no tenim possibilitat de reforç ni de substitució, acabem visitant el més ràpid possible i en males condicions.”, explica en Carlos Losana, pediatra al CAP de Poblenou. La Innocència Valentín, usuària de l’ambulatori de Can Vidalet, fa dos anys que espera una operació. Li han anat posposant les proves necessàries i, quan ha anat al metge, li han dit que se les ha de tornar a fer. La propera prova li faran al juliol i encara no sap si la operaran, ni quan. El seu és només un dels milers de casos d’afectats per la situació de col·lapse de l’Atenció Primària i, com ella, moltes persones que han estat tota la vida contribuint a la seguretat social, ara es plantegen passar-se a la sanitat privada: “M’he mirat tarifes per fer-me una mútua, però amb la meva pensió no m’ho puc permetre. És trist, tinc la sensació de que volen que marxem tots a la privada”, explica aquesta pacient de 68 anys.

LES CLAUS:

Carlos Losana (Pediatra al CAP Poblenou) : “El pediatres cada vegada tenim més nens assignats, més de 1200 cadascun. En època de grips, gastroenteritis i bronquitis es produeixen allaus de visites”

Inocencia Valentín (Pacient CAP La Bòbila): “La situació és molt frustrant. Tenim la sensació de que volen que marxem a la privada. Si m’ho pogués permetre, em faria una mútua”

 Tamara Sancho ( Metge de família al CAP Can Vidalet): “No totes les visites es poden posar com urgents, això provoca tensions amb els pacients, que sovint han d’esperar 8 mesos la visita amb l’especialista”

Prudència Toribio (Metge de família CAP Manso): “Les consultes no presencials haurien de tenir un temps assignat. Avui en dia no el tenen i trigues bastant en resoldre-les fora d’horari i amb sobrecàrrega de feina pels professionals. Això suposa més cansament i pitjor atenció”

 

 

Societat

Sense recursos i marginats: així se sent el col·lectiu autista

Es troben amb moltes barreres, des d’obstacles a l’educació fins a dificultats a l’hora de sentir-se còmodes en els espais que els envolten

Publicat

on

L’Alícia Campos té 57 anys, i fa un parell es va assabentar que és autista. El diagnòstic va arribar poc temps després que la seva filla, en aquell moment de vint anys, fos diagnosticada també. Conèixer que totes dues són autistes els hi ha donat la capacitat de no sentir-se diferents als altres, pensament que tenien abans. “La meva vida ha estat normal, però sempre pensava que era diferent dels altres; com una extraterrestre. A mesura que la meva filla, l’Ariana, anava creixent, ella em feia de mirall. Una vegada vam conèixer el seu diagnòstic, vaig saber que jo també soc autista. La vida de l’Ariana no ha estat fàcil, ja que patia bullying a l’escola. Ens vam haver de traslladar de Blanes a Barcelona per l’abús escolar tan greu que patia. Desafortunadament els autistes són qui més pateixen aquest tipus d’actes”, narra l’Alícia amb fermesa.

No es destinen ajudes

A mesura que passen els anys, neixen més nens autistes. La xifra s’ha incrementat considerablement; tot i això, les ajudes són quasi nul·les. “Les contribucions són completament insuficients. El col·lectiu d’autistes som els únics que fem coses. Ni l’Ajuntament ni la Generalitat ens donen un cop de mà. Es creuen que podem sostenir-nos de l’aire? No arribem tan lluny com volem perquè no tenim recursos. Això sí, el 2 d’abril l’Ajuntament s’il·lumina de blau… és vergonyós!”, reivindica.

New life: una nova vida per als autistes

L’associació Aperguer New Life (Passeig de Montjuïc, 36) enguany modificarà el seu nom per acollir el terme “autista” com a principal. La història d’aquesta organització és una mostra de lluita, compromís i amor. Amb 14 membres i un espai disponible a l’associació sociocultural La Formiga, juntament amb l’ajuda dels centres cívics, New Life dona noves oportunitats a tots aquells que se senten desplaçats per l’autisme. “L’associació atén a partir dels dotze anys. No hi ha famílies apoderades; aquí tots som humils. Naixem en un barri amb gran volum de diversitat, persones treballadores i sense cap recurs. Oferim molts serveis, com ara: el suport d’una de les dones que més rellevància rep a Espanya per tractar l’autisme femení, intervenció clínica amb personal especialitzat, anem als domicilis per ser al costat dels autistes, els ajudem a trobar feina… moltes d’aquestes coses les fem a través de mòduls. Tot ho gestionem de forma correcta perquè malauradament els professionals de l’educació no se’ls ensenya a tractar amb gent com nosaltres. Al carrer Vila i Vilà tenim el nostre pis. Hi ha tres usuaris autistes de diferents perfils que estan aprenent a conviure i desenvolupar el seu propi nivell de vida independent. Ens agradaria gestionar més pisos, és un dels nostres reptes”, conclou..

Continua llegint

Societat

L’oci tensiona el descans

LA PACAME assegura que ja hi ha veïns que han decidit marxar de determinades zones del Poble-sec perquè no poden conviure amb els festivals de música

Publicat

on

Viure a dins d’un festival. Aquesta és la sensació que tenen centenars de veïns que viuen als carrers de Lleida i Rius i Taulet sempre que hi ha esdeveniments musicals a la plaça de l’Univers de l’espai firal. El darrer exemple: les festes Jackies & Fury, promocionades per l’empresa organitzadora com el primer festival de l’any a l’aire lliure. Un macroesdeveniment que ha aplegat fins a 10.000 persones en una bacanal de house music i hard techno rave. És a dir, al ritme de la música més dura tot un dissabte i diumenge sencers (des de les 12 fins a les 23 hores de la nit).

Aquesta primera orgia primaveral de decibels i bafles no només ha posat els pèls de punta als poblesequins dels carrers perimetrals, sinó també als veïns de centenars de metres més enllà. Una d’elles és Maria Ripoll, veïna nouvinguda a l’avinguda Mistral, qui admet haver-se trobat per sorpresa tota una allau d’esdeveniments culturals a tocar de casa: “Afortunadament, la meva habitació dona a l’interior i no m’afecten directament els concerts, però, tot i això, és complicat de vegades i necessito posar-me taps”, explica.

La música, dins de casa

Cal tenir en compte, però, que les festes Jackies & Fury només han donat el tret de sortida a un reguitzell d’esdeveniments a l’aire lliure que tenen com a cirereta del pastís el Sónar. Una concentració d’oferta musical a la muntanya que, en molts casos, es desenvolupa sense tenir en compte el veïnat dels voltants. Els exemples de l’any passat: els concerts de Coldplay, Bruce Springsteen o Beyoncé. Tots ells van superar els 50 decibels dins dels habitatges, segons els sonòmetres i, en el darrer cas, es van arribar a registrar fins a 73 dB als immobles.

Malgrat que moltes d’aquestes festes es desenvolupen els caps de setmana, el poblesequí i portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (PACAME), Jordi Andolz, assenyala que celebrar els festivals en diumenge no justifica les molèsties. “Visc a Rabí Rubèn, a cinc carrers de la fira, i escolto els concerts des de casa fins tard; en el meu carrer també hi ha nens petits que l’endemà van al col·legi”, recorda. “És inviable, per molt que diguin que són concerts que es fan a les tardes; jo al meu despatx de casa gairebé no puc treballar”.

Veto o conciliació?

“Crec que és possible la conciliació si es posen determinades condicions als organitzadors”, apunta Ripoll. De fet, ella mateixa assegura que li agrada poder comptar amb activitat cultural a prop de casa, però considera que es podrien fer millores les coses: “No sé la fórmula per a la seva coexistència, però potser si s’especifiquessin més les hores, s’avisés als veïns perquè no s’ho trobin tot per sorpresa o hi hagués més control, seria diferent”.

El punt de vista de Ripoll, però, des de fa anys ja va deixar de ser compartit per Andolz: “Des de la Fira mai ens han avisat als veïns que se celebrarien aquestes festes i els únics que han tingut la dignitat de seure en reunions per mirar d’apaivagar molèsties són els del Sónar, però al final tot ha seguit exactament igual”. En aquest sentit, a més, recorda que molts festivals que se celebren a la muntanya tampoc respecten la potència màxima dels altaveus: “El límit està en els 100 dB, però sovint ho incompleixen perquè per menys de 120 dB alguns artistes no estan disposats a venir i aquí ningú fa res al respecte”, assenyala el portaveu.

Continua llegint

Societat

Les obres de l’Institut de l’Esport de Barcelona, aturades

El centre de formació passarà a allotjar-se a l’antiga seu de l’Escola Francesc Macià de la plaça d’Espanya

Publicat

on

El nou Institut de l’Esport de Barcelona és, des del passat estiu, un esquelet de formigó. Tal com ha pogut saber ZONA SEC, les obres del centre de formació resten aturades derivat dels problemes que arrossega l’empresa constructora. Una aturada en els treballs que ha impossibilitat que l’edifici comencés a acollir activitat ja no només aquest curs, sinó segurament tampoc el vinent.

L’edifici que s’ha començat a construir sota les piscines municipals de Montjuïc compta amb un pressupost de 7,8 milions d’euros. Uns diners que haurien de servir perquè el centre ja s’hagués reagrupat en un mateix bloc, amb set sales esportives, menjador, cuina i 19 tallers, entre d’altres. La realitat, però, és que l’Institut finalment haurà de començar el curs vinent a l’antic edifici que deixarà l’Escola Francesc Macià, a la plaça d’Espanya.

Oportunitats en ‘standby’

“Per a nosaltres és un desastre, perquè el nostre projecte comptava amb disposar de l’espai i poder fer una oferta d’activitats per a la gent del barri, les entitats, les escoles, etc.”, explica una font del centre. En aquest sentit, la impossibilitat de poder disposar de les instal·lacions i haver d’estar allotjats en punts provisionals els ha fet “perdre oportunitats” a l’hora de buscar col·laboradors estrangers.

Respecte a les raons per les quals s’han aturat les obres, fonts del centre educatiu assenyalen que des del juliol “no han fet més que arribar informacions contradictòries”. Una situació en la qual també es troben els grups de l’oposició a l’Ajuntament. En el cas de Barcelona en Comú, la formació ja ha presentat un seguit de preguntes a l’executiu per esclarir què ha passat i amb quin calendari treballa el consistori.

Un projecte il·lusionant sense edifici

El centre, avui dia, col·labora amb 75 entitats i escoles diferents, a les quals ofereixen projectes d’aprenentatge i serveis. Tal com expliquen les mateixes fonts, des de l’equip estan molt satisfets del projecte que han confeccionat i esperen poder resoldre l’actual situació: “Esperem que sigui en el menor termini de temps possible; nosaltres treballem amb un projecte molt il·lusionant el qual ha de deixar enrere les provisionalitats i passar a tenir els espais que es mereix”.

Malgrat que aquest mitjà de comunicació ha volgut recollir la versió de l’Ajuntament de Barcelona en relació a aquesta problemàtica, a l’hora de tancar aquesta edició no s’ha obtingut resposta.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024