Connecta amb nosaltres

Societat

L’Ateneu marca ‘‘el problema de la vivenda’’ com la gran problemàtica actual al barri

Publicat

on

@4tito4 / El projecte aconsegueix una acceptació generalitzada, després de complir el tercer aniversari i acumular una mica més d’un centenar de socis. 

El gener de 2014 es posava a caminar l’Ateneu Cooperatiu La Base, després de molts mesos de treball al darrere i que era la traducció d’una necessitat expressada a les assemblees de barri. Al carrer de les Hortes s’aixecava la persiana d’una espai “del barri i per al barri” i que era “un projecte de projectes”, ja que la pluralitat era un dels seus baluards i la discrepància un dels seus motors, però tots plegats van remar en la mateixa direcció per impulsar una iniciativa que havent complert els tres anys ha multiplicat les seves ramificacions. L’Ateneu d’Oficis, el Sindicat de Barri, l’Espai de Criança La Babàlia, el projecte de càtering i la Cooperativa de Consum La Seca són algunes mostres latents d’aquest període. “Va ser una confluència de gent pròpia del barri i propera als diferents moviments socials. Tot i que la majoria eren persones que ja participaven a l’Assemblea de Barri”, recorden des de La Base. I venia a cobrir un forat “amb una participació més horitzontal i oberta”. Han passat només tres anys, però per la seva permanent activitat la percepció és que duguin molt més. Una reforma controvertida de l’avinguda del Paral·lel, una negociació per a un pla d’usos als carrers Blai i Blesa, la pobresa energètica, els desnonaments, la recuperació del Teatre Arnau i la manca d’equipaments al barri, entre d’altres, han estat algunes de les demandes en les quals han deixat imprès el seu segell. “De vegades, ens hem sentit una mica sols. És un tema a treballar: generar més complicitat amb altres entorns i implicar més al veïnat. Però crec que és una assignatura pendent de tot col·lectiu”, subratllen des de l’Ateneu. El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Josep Guzmán, defensa que “potser al principi no eren 100% del barri i hi havia un grau de desconeixement”, tot i així matisa que “després de tres anys ja ens coneixem. Veiem les coses de la mateixa manera, encara que no coincidim amb les formes”.

La Base (2)

Façana de l’Ateneu Cooperatiu La Base, al carrer de les Hortes / La Base

Durant aquest temps el projecte té una data molt marcada, al patir una enorme sacsejada: la mort de Pablo Molano el febrer de 2016. La desaparició de l’activista, un dels responsables que avui el Poble-sec tingui aquest espai, va servir “per fer un treball intern” i els va permetre com a col·lectiu viure un procés de “maduració”. Tot i que des de La Base remarquen que per sobre de tot va contribuir per “mantenir aquesta mirada de barri”.    

El futur

Quan van irrompre al Poble-sec, el carrer Blai “ja era un monocultiu difícil d’aturar”, segons expliquen; es divisaven les màquines per actuar al Paral·lel; el Teatre Arnau es queia davant la desídia política i a Barcelona hi havia una vintena de desnonaments diaris. Les seves accions van intentar trobar una sortida a aquestes problemàtiques i d’altres. Guzmán considera que “el resultat hauria estat el mateix si no haguessin intervingut, perquè eren fets arrossegats del passat”.  

De totes maneres, el gran cavall de batalla de La Base són “la gentrificació i la invasió turística” que, a la vegada genera “el problema de la vivenda”. En aquesta línea estan destinant esforços per evitar “una expulsió dels veïns” i admeten que el context és “dur”. En aquest sentit, destaquen el canvi de color del govern municipal per sentir-se “més escoltats” i posen com exemple la moratòria dels pisos turístics, encara que senyalen “mantenir l’autonomia i separació” del món polític. La regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, defineix la convivència amb aquest moviment de “sana” i “malgrat les diferències mereixen el màxim respecte”. Pérez diu que es tracta d’un projecte “autogestionat i autònom” a les institucions i que és “un valor distintiu que cal preservar”.   

D’altra banda, La Base va encaminada a ser més sostenible i promoure la creació de més iniciatives d’autogestió econòmica, que estiguin arrelades al territori i que a més de ser “espais de lluita i resistència”, també estiguin enfocades en la direcció de compartir recursos i idear una comunitat.   

La visió del barri 

Tot i la joventut de l’Ateneu Cooperatiu La Base, amb una mica més d’un centenar de socis, han impulsat idees que han quallat. La regidora es queda amb la “prevenció de les agressions masclistes a les festes majors, amb un protocol pioner que ha estat replicat a molts altres barris”. L’integrant de l’Ateneu Popular 9 Barris, Xavier Urbano, posa l’accent “en el cúmul d’inquietuds” que aplega i enumera els espais de criança, la cooperativa de consum i la festa major. Uns projectes “súper potents” i reforcen la seva posició al territori. El membre de l’Ateneu Llibertari del Poble-sec, Jose Pérez, aposta per l’Ateneu d’Oficis i l’hort de la Font Trobada i vincula el naixement de La Base al moment històric i al tarannà del barri.

 LES CLAUS: Els tres anys de La Base

Laura Pérez (Regidora Sants-Montjuïc): “És un projecte autogestionat i autònom a les institucions i això és un valor distintiu que cal preservar”

Josep Guzmán (President Coordinadora d’Entitats): Després de tres anys ja ens coneixem. Veiem les coses de la mateixa manera, encara que no coincidim amb les formes”

Xavier Urbano (Membre de l’Ateneu Popular de Nou Barris): “És un projecte territorialitzat que abraça des de criança fins a cooperatives de consum,
passant per l’Ateneu d’Oficis…’’

José Pérez (Integrant Ateneu Llibertari del Poble-sec): “El moment històric i el tarannà del barri van propiciar la seva irrupció. La implicació de gent jove li pressuposa un bon futur”

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024