@4tito4 / Aterra al despatx de la Creu Coberta des del Districte de Les Corts, una mica més plàcid, tal com admet Laura Pérez (Barcelona, 1982). Agafa el relleu de Jaume Asens i de la seva tasca endegada, per ara s’ha diferenciat del seu predecessor que s’ha deixat veure més i ha trepitjat més carrer. Té idees i projectes per a les problemàtiques del barri, que assegura conèixer. Arriba setembre i s’examina, però ho fa per complir 100 dies de mandat.

Quina avaluació en fa?

En realitat no ho són. Hi ha hagut una ampliació de govern, cosa que no s’havia viscut abans, i hi ha tot un equip que no comença de nou. S’està donant continuïtat al que es va iniciar. Amb la intensitat que he tingut de Districte tinc bastant coneixement de les problemàtiques i prioritats, en part és gràcies a que ha coincidit amb festes majors i fires d’entitats. Han estat 100 dies molt intensos, amb molta feina de carrer, però molt profitosos.

Quines creu que són aquestes problemàtiques?

Estan reproduïdes totes les de la ciutat. Això no passava quan era regidora a Les Corts. Hi ha temes relacionats amb el turisme, la gentrificació, l’espai públic, la convivència, la mobilitat, el comerç, la cultura i l’esport… si repasses els grans temes de Barcelona estan al Districte i fins i tot algun com Can Batlló gairebé són totes les il·lusions en un mateix projecte de Barcelona en Comú, perquè és economia solidària i social, joventut, espai verd, cooperativisme, entre d’altres aspectes.

Els equipaments n’és una altra. L’anterior regidor, Jaume Asens, va presentar un proposta a la Satalia.

Sí, va deixar l’avantprojecte en un punt que s’estava estudiant. Creiem que s’hauria de revisar amb veïns i veïnes. Són quasi 8.000 metres quadrats per a equipaments, que no hi ha cap altre espai com aquest al barri i pocs d’aquestes dimensions a la ciutat.

I una altra és el Palau de la Premsa?

Hi ha molts pretendents! Ens hem de posicionar com a Districte que calen equipaments al Poble-sec i intentar blindar-ho de cara a la ciutat, que és el que persegueixo. Hi ha una inversió estructural, que és més limitada i potser ja es pot fer, a partir d’un consens, i mentrestant estudiar quins usos hauria de tenir. Aquest mes intentarem blindar una part d’inversió per poder redactar el projecte.

Per tant descarta qualsevol altra activitat?

El posicionament del Districte serà aquest. Per això els moviments que fem d’ara en endavant han de ser contundents i que enviïn un missatge. Òbviament, hi ha molts interessos i serà una lluita però com a Districte hem de tenir aquest posicionament.

 Ha dit espai públic, convivència i comerç. Alguns temes integrats en la regulació dels carrers Blai i Blesa.

Crec que hem arribat tard amb Blai i Blesa, perquè és un focus d’expulsió de veïns i veïnes. Ja es preveia la presentació d’un contenciós contra l’ordenança singular i des de l’Ajuntament defensarem el nostre posicionament. Mentrestant hi ha una comissió de seguiment per a que es compleixi l’ordenança aprovada i no ens consta que no sigui així. De totes maneres, seguirem a sobre mentre un jutge no digui el contrari.

Laura Pérez / Albert Hernández

L’ocupació de l’antiga seu de l’Institut Botànic, a banda de reclamar la falta d’equipaments al barri, denuncia que es viu d’esquenes a la muntanya.

En el diagnòstic hi estic d’acord i intentarem acabar l’any havent avançat molt en el que hauria de ser un pla director de la muntanya de Montjuïc. Bàsicament hauria de tenir una gestió efectiva, que ara mateix no té, perquè el Districte no pot assumir la quantitat de feina que suposa. També que sigui respectuós amb el medi ambient i marqui com recuperar una quantitat d’espais que hi ha per als barris, no només per al Poble-sec.

Des de La Base mantenen que aquest és el lloc. Hi ha una bona comunicació per trobar una solució?

No és senzill i cadascú té les seves necessitats. He fet un mapa dels espais, que he anat a visitar, perquè la reflexió que la muntanya podria donar molt més als barris dels voltants és una realitat. El que dóna ara és soroll i problemes de mobilitat. Hem trobat que hi ha llocs com la Botànica, però no està en bones condicions i requereix d’un projecte que s’allargaria uns anys.

Quins són aquests espais?

Per ara estan tots descartats.

Un dels motius per optar per l’ocupació era, segons van explicar, perquè “els ritmes institucionals” no van en la mateixa línea que el grau d’importància que les necessitats.

Sóc bastant operativa i procuro donar sortida a les diferents necessitats. Sí que és cert, però, que les institucions no van al ritme de la gent, però no crec que les vies habituals no funcionin. Simplement van més lentes. No entraré a jutjar les accions de cadascú, ni dir què han o no han de fer. No estem pensant en cedir un espai a La Base. Hi ha una necessitat, en realitat de ciutat, d’un model de cures i realment les institucions no estan arribant com ho demostren les retallades des de l’Estat. N’hi ha 70 entitats d’aquest tipus a la ciutat i a zones com a l’Eixample i la Barceloneta ja estan avançant en la cessió d’espais, crec que amb els col·lectius del barri que es vulguin sumar podem fer un bon projecte que serveixi a la ciutat.

 Com a regidora del Districte i de Feminismes i LGTBI, què li sembla que a la Festa Major es denunciessin casos d’agressions?

La resposta col·lectiva és molt important i que pugui acabar amb l’expulsió de la persona del lloc és molt interessant. Fer això a tots els locals d’oci de la ciutat i sales de festes estaria molt bé. S’ha de generar consciència. N’hi ha molts temes que ja hi ha un rebuig immediat, aquest encara no. Avui en dia es considera en el ligoteo a la dona com una propietat, que s’ha de guanyar. Es necessita tolerància zero contra tot tipus d’agressions i en aquest sentit, Poble-sec feminista fa una gran tasca, amb un protocol d’identificació, de detecció i de resposta. Són una referència a nivell de ciutat. És una qüestió de conscienciació, però s’estan aplicant mesures en aquesta línea per aconseguir que variïn els rols i això es fa amb un govern feminista i polítiques feministes.