Article

Les argelagues punxen

novembre 26, 2016

@terrorllavore  La coneguda periodista cultural Gemma Ruiz publica la seva primera novel·la, ‘Argelagues’

Gemma Ruiz (Saba51qkanhaboldell, 1975) acaba de publicar la seva opera prima, Argelagues (Proa). Aquesta novel·la ens parla del pas des del món de pagès a ciutat i ho fa de la mà de tres dones vallesanes (la Remei, la Rosa i la Nina), modestes, però fortes i amb caràcter com les argelagues, des de començaments del segle passat fins als anys 60 del “Plan de desarrollo” del règim franquista.

L’obra ens parla de dones normals (“de les dones-gens-especials”, en paraules de l’autora), que tindran una vida plena de sacrificis per tal de poder mantenir la família (una tasca que es farà ben dura durant la guerra civil o la postguerra). Gemma Ruiz ha aconseguit narrar-nos (d’una manera crua, però tendra i viva, a la vegada), l’obsessió d’aquestes tres dones −que en representarien milers o, fins i tot, milions al llarg de tot el món i totes les èpoques− per tal d’aconseguir que els seus fills i néts tinguin una vida molt millor que la que han tingut elles. En definitiva, l’autora ha aconseguit donar veu a tantes i tantes dones anònimes que han estat silenciades durant massa temps.

No voldria acabar aquesta ressenya sense fer esment al magnífic ús de la llengua que fa l’autora al llarg d’aquest llibre (sobre tot en la part dedicada a la història de la Remei). A la novel·la, hi podem trobar un català oral, ric i ple de vida, talment com si haguéssim posat una gravadora davant de qualsevol avia pagesa de principis del segle XX. L’autora, digna successora de grans escriptors com l’Eugeni Xammar o en Joan Sales, sap com emprar el llenguatge per dibuixar escenes, tot teixint una visió femenina del nostre passat, que se’ns mostren nítides i vives perquè hi trobem la veritable veu dels seus protagonistes.

 

 



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .