Article

L’hora del salaris

novembre 21, 2016

Josep Maria Torremorell / Si el consum ha d’impulsar la recuperació econòmica, abans han de pujar els salaris

Les polítiques d’austeritat per sortir de la crisi, com la devaluació competitiva (abaixar sous i preus en no poder devaluar la moneda) han estat un fracàs, com reconeixen els organismes internacionals. De fet, el Fons Monetari Internacional, des de fa un any, diu que tanta contenció és contraproduent i recorda que les retallades de salari havien d’anar acompanyades de polítiques econòmiques expansives, que l’estat espanyol no ha dut a terme. El Banc Central Europeu (BCE) ho ha intentat tot: injectar diners, defensar l’euro i esgotar totes les polítiques monetàries. Si es vol que el consum impulsi el creixement i la recuperació, els salaris han de pujar. El passat setembre, Mario Draghi, president del BCE, ho va demanar al Parlament Europeu i va afegir: “fa massa temps que els salaris pugen per sota de la productivitat”. I ja al novembre del 2014 el Banc d’Espanya va admetre la necessitat d’apujar els salaris “en alguns sectors”.

Si ara, amb un IPC baix, no és el moment, quan ho serà? Un informe d’Intermón-Oxfam amb dades del ministeri d’Ocupació constata que del 2008 al 2014, a sou més baix més gran ha estat la retallada: els més baixos han caigut un 28% i els més alts només un 0,6%, per tant, més desigualtat. Ara, l’augment del consum ve de l’increment del nombre de persones que treballen, en alguns casos en condicions d’esclavatge, però no de la millora de les condicions salarials. Els empresaris són reticents als increments salarials, encara que han començat a sentir-se algunes veus a favor (si els consumidors no tenen diners, les empreses no vendran). El 2015 la pujada mitjana dels convenis col·lectius va ser del 0,75% i en els nou primers mesos d’enguany de l’1,08%, tot i que l’acord interprofessional de Catalunya per a aquest any fixa augments de “fins al 1,5%”. Absolutament insuficient.zs152-03

D’altra banda, la “colauada” de la moratòria hotelera ha fet perdre ja 10.000 llocs de treball a Barcelona, i el boicot de l’estat a Rodalies fa que les empreses de la nostra ciutat no contractin personal que viu fora de Barcelona. Sense transport alternatiu el transit col·lapsa Barcelona. Mentrestant a Madrid s’estrena el pseudotripartit, perquè el PPSOEC’s és un partit únic. Felicito la cacic Dolors Montserrat, ministra sense feina, atès que la sanitat està traspassada a les comunitats autònomes; i a Catalunya, recordin, “les hemos destrozado el sistema sanitario”. Si més no, ara podrà pagar els 2 milions d’euros que les seves empreses en suspensió de pagaments deuen a Hisenda. I si tot això fos poc, el 27 d’octubre Cristina Cifuentes, presidenta de Madrid, piulava: «Queremos atraer más convirtiendo Madrid en “puerto de entrada y salida” para cruceros de lujo.». Marxem abans que ens fotin fins i tot els calçotets!

 



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .