Connecta amb nosaltres

Entitats

MªAssumpció Vilà, Síndica de Greuges: “Amb el Teatre Arnau hi ha hagut deixadesa”

Publicat

on

@4tito4 / És la defensora dels drets dels barcelonins des del 2010, una tasca que va renovar al juliol després d’estar en funcions des del maig de 2015. Maria Assumpció Vilà (Barcelona, 1944) afronta el seu últim mandat al capdavant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i amb molts fronts oberts, però el seu leitmotiv és “lluitar contra les desigualtats”. Crítica i complaent en la fiscalització de la tasca de l’Ajuntament, lamenta profundament l’apatia dels diferents governs per deixar caure un edifici com el Teatre Arnau.  

La Sindicatura de Greuges fa recomanacions i advertiments a l’Ajuntament que no són vinculants. No s’ha plantejat l’opció d’incloure la sanció?

Els advertiments ja són un avís de casos greus, però la figura d’ombudsman a Europa no és la de sancionar. Les decisions no són vinculants, però han de ser escoltades i a Barcelona es demana una resposta a les recomanacions que es fan. En aquest sentit, ho aplaudim que sigui així i després ja és decisió de l’Ajuntament si les segueix o no. 

El 2015 hi va haver 3.275 actuacions entre queixes i recomanacions. Quina és la previsió per aquest any que s’acaba?

Tindrà unes xifres similars. 

Això és bo o dolent?

Tenir més o menys queixes  no només depèn del bon funcionament de l’Ajuntament, sinó també de les persones que s’han sentit desateses. Nosaltres som un òrgan de segona instància, perquè primer els usuaris han de posar la queixa al consistori, que també té dret a defensar-se o buscar una solució. Per això, quan venen aquí és perquè no l’han trobada. 

Dos queixes molt repetides als Consells de Barri són l’eliminació i modificació de línees d’autobús pel canvi de la xarxa a Barcelona… 

Aquest sistema, sense valorar si és millor o pitjor, és cert que afavoreix a uns i a d’altres no. L’objectiu és optimitzar les línees i per això s’han fet canvis que afecten a col·lectius, com per exemple la gent gran. No només hi ha queixes del Poble-sec, també d’altres parts de la ciutat. 

…I l’altra: la recollida de brossa, que es fa de matinada, és sorollosa i genera malestar.

Són queixes molt comunes, també n’hi han a Gràcia i Sants, però són un número menor. És una problemàtica de difícil solució, tot i que s’han anat introduint millores per minimitzar el soroll, i l’Ajuntament hi ha invertit, però és inevitable. 

sin-titulo

Maria Assumpció Vilà, reelegida com a Síndica de Greuges de Barcelona / Albert Hernández

Quines denúncies han arribat en els últims temps a la Sindicatura procedents del Poble-sec?

L’última és del setembre per la discoteca Apolo. També n’hi han hagut moltes del carrer Blai pel tema de les terrasses, el soroll i que no permet el descans veïnal, que per a nosaltres és una prioritat. 

I actualment, ja no n’hi ha de Blai? Això vol dir que la nova ordenança es compleix i dóna fruits?

N’hi ha una aquest any per contaminació acústica. Crec que sí ha funcionat la normativa, gràcies a que es va fer una Taula en la que hi van participar tots els afectats, amb intervenció de l’Ajuntament; va ajudar a arribar a aquesta pau social. 

La vivenda és una de les seves prioritats en aquest segon mandat. El lloguer al barri ha pujat en els últims mesos. 

Des de la Sindicatura s’ha demanat a l’Ajuntament que estableixi topalls i estem en consonància amb el govern municipal. I aquest augment ve derivat dels pisos d’ús turístic, perquè és una possibilitat per als propietaris, que en tenen tot el dret, però es fan fora als veïns i veïnes de tota la vida dels barris. Els que marxen de la ciutat se’n van a l’àrea metropolitana i el preu de les vivendes ja estan pujant. I a tot això hi ha el problema que no hi ha prous edificis socials, que podrien donar resposta a usuaris amb una capacitat econòmica reduïda. A finals de 2015 hi havia 30.000 persones a les llistes d’espera en el registre d’habitatges públics i la xifra es manté estable. El problema és que durant anys s’han fet promocions de venda, però no de lloguer. Si n’hi hagués una bona oferta pública podria servir de contrapès a la privada, però no existeix.

El 2012 va actuar d’ofici al Teatre Arnau per investigar l’estat i les actuacions fetes a l’edifici. Hi ha hagut desídia política?

No s’ha fet res per salvar-lo, hi ha hagut una deixadesa. El que vam dir aleshores és que s’havia de salvar per sobre de tot i que calia una reforma integral. D’alguna manera l’Arnau s’ha de recuperar i que sigui un espai cultural escènic. Esperem que es faci alguna actuació per a que així sigui. 

Ha recomanat i advertit als alcaldes Hereu i Trias i ara Colau. Com ha estat la relació?

Més o menys semblant amb tots, però haig de dir que en l’últim informe, referent al 2015, vaig advertir que s’havia de donar una estructura suficient per agilitzar les respostes. I aquest any tornaré a presentar la mateixa queixa. Al final és un servei per a la ciutadania i que depenent de la problemàtica requereix de rèplica relativament immediata i tenim actuacions aturades des de fa mesos. Per normativa són 15 dies, però és poc temps, per això entenc que fins a dos mesos és un marge comprensible. 

És un tret essencial per presidir la Sindicatura procedir del tercer sector o l’àmbit social? 

És una discussió que hi ha dins el col·lectiu. La responsabilitat social de venir d’un món que has viscut molt proper, estant a la trinxera, trepitjant carrer i una experiència que de vegades molts polítics no tenen, per interès o temps. Però el perfil que ha buscat el plenari de l’Ajuntament és aquest, no sé com serà l’evolució, però és un avantatge ser del tercer sector o el món veïnal, perquè aportes elements diferents per haver-los viscut. 

Creu, per tant, que l’alcaldessa podria ser, si d’aquí a quatre anys i mig no ocupés cap càrrec polític, una bona Síndica?

Segurament ho podria ser. Allà on decideixi continuar és possible que tingui èxit.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024