Article

Oleguer Forcades: “Volem ser una eina útil per al barri i les entitats”

octubre 19, 2017

David G. Mateu / Sants 3 Ràdio té diversos pares, però possiblement un dels més destacats és el seu actual director, l’Oleguer Forcades (Barcelona, 1983). Va ser a la seva habitació on, amb els companys de 7è i 8è d’EGB, va muntar l’emissora. Aleshores només tenien entre 13 i 14 anys, però 20 anys després la filosofia  tampoc ha variat gaire. Potser ja tenen unes instal·lacions fora de casa dels pares –difícilment es podrien encabir els 140 col·laboradors a la llar…–, però l’objectiu essencial continua sent el mateix: gaudir de les ones.

Oleguer Forcades

Oleguer Forcades

Tot va començar com un joc…

Exacte. Al principi emetíem des de les 17 hores de la tarda fins a les 21 hores del vespre, quan sortíem del col·legi. El que no esperàvem és que la gent ens comencés a escoltar i a comentar-nos el que explicàvem. De fet, allò que vam començar a fer per divertir-nos, després va passar a incorporar idees com fer tertúlies o cobrir actes. I en veure la utilitat que podia tenir, vam decidir posar-li Sants 3 Ràdio.

El resultat mai l’hauríeu imaginat.

Quan vam començar teníem tots entre 13 i 14 anys. Fins i tot el primer emissor ens el vam fabricar amb un kit que vam comprar i un soldador que ens ajudava a muntar les peces. Seguíem esquemes d’Internet. I si bé amb la primera antena arribavem a quatre carrers, de mica en mica vam anar creixent.

Ara a Barcelona les ràdios locals sou una espècie en extinció.

A l’àrea metropolitana és un drama. Com només pot haver-hi una ràdio municipal, tota la resta s’ha de crear des de l’àmbit associatiu i gairebé sense pressupost. Gràcia per exemple tenia una bona ràdio, però se’ls va desmuntar. A comarques, en canvi, en ser municipals tenen pressupostos que multipliquen el nostre per 10.

La xarxa social que heu creat vosaltres, però, supera a tots aquests mitjans.

Ara som 140 voluntaris fent 40 programes setmanals en tres estudis. A més, la nostra prioritat és la informació del Districte, combinada amb programació d’entreteniment. Fins i tot tenim l’Escola Jaume I, que enguany estrena un programa des d’un quart estudi que s’ha muntat a les seves instal·lacions.

Com us feu escoltar en un món radiofònic amb una competència de primer ordre?

Nosaltres no competim. Sabem que la nostra audiència no pot anar més enllà de les fronteres del barri i no esperem tenir el 100% de la població com audiència. Nosaltres el que volem ser és una eina útil per al barri i les entitats. De fet, si féssim alguna cosa que no ens aportés audiència, la continuaríem fent.

L’adjectiu “ràdio petita” us fa justícia?

Som una ràdio petita, però per continguts i utilitat som grans. Si tinguéssim més recursos podríem fer moltíssimes més coses i més tranquil·lament. Ara no només ens centrem a fer continguts, sinó que també hem de buscar les diferents formes per finançar-nos.

Si més no, la crisi no se us ha emportat per davant.

Només l’hem notat en les subvencions públiques. Pràcticament ara són inexistents. En canvi, la publicitat de barri s’ha mantingut ferma. El petit comerç ha sigut la nostra militància. Més enllà de les botigues que han tancat, la resta ha continuat anunciant-se a la ràdio. És la seva manera de contribuir al mitjà, encara que sigui amb molt pocs diners.

Creus que un model així es pot exportar a altres zones, com l’Eixample?

Aquí vam ocupar el forat de ràdio de Districte, que vol dir fer informació local. I ens ha funcionat, com crec que pot funcionar en els barris que van ser viles i que tenen un teixit associatiu fort com ara Gràcia o Sant Andreu. Però l’Eixample és diferent. Malgrat ser el districte amb més població, no destaca per tenir un gran múscul associatiu.Sants 3 Ràdio, la ràdio local de Sants, Hostafrancs i la Bordeta

Us agrada fer de contrapoder?

Ens agrada donar veu a tothom. En aquest sentit, més enllà de les tertúlies, els plenaris o els espais d’opinió oberts, també tenim minuts per als partits polítics. Ara bé, si alguna entitat té ganes de queixar-se d’alguna cosa, ho fa per la ràdio. Les associacions saben que si fan la denúncia des dels micròfons, després els polítics els acostumen a fer més cas. Al cap i a la fi, sempre hem volgut ser absolutament plurals.

Tot i que els representants polítics poden passar el dia enganxats al transistor…

Si ho fan, no és la nostra intenció. Quan triem els temes no ho fem pensant per uns motius concrets, sinó que resulten ser simples previsions. Tot i això, ens consta que ens escolten, s’ho miren i es comenten les coses que publiquem. Pendents estan.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .