Article

Opinió / L’agressió a Catalunya no s’atura

octubre 24, 2013

En el panorama econòmic internacional, l’avanç dels Estats Units és estable però es veu amenaçat pel xantatge del partit republicà al president, en no voler aprovar els pressupostos si aquest no retira la llei que garanteix assistència mèdica als 50 milions de nord-americans que ara no en tenen, perquè la consideren “socialista” i fins i tot “comunista”. A l’eurozona, els indicadors de setembre confirmen la tendència positiva. L’indicador de sentiment econòmic es mou a l’alça en el tercer trimestre a gairebé tots els països i sectors, fet que indirectament afavoreix l’economia espanyola i catalana. Això no obstant, l’optimisme del govern espanyol és pura propaganda quan els plans estratègics de la banca treballen amb la hipòtesi d’una “normalització” econòmica a partir del 2018. L’FMI ha fet pública la previsió de creixement de l’economia estatal el 2014: un 0,2%, en front de la previsió governamental del 0,7%. Això vol dir que no hi haurà ni nous ingressos per a la hisenda pública ni baixarà l’atur. De fet, els indicadors econòmics continuen marcant retrocessos, si bé inferiors als de fa un any (retrocessos en qualsevol cas). Això significa que som a prop de tocar fons, i quan ho fem ens hi arrossegarem una bona temporada.

Els pressupostos generals de l’estat per al 2014
A la metròpoli s’han presentat els pressupostos de l’estat per al 2014 que, en paraules del conseller d’economia Mas-Colell, són una nova agressió a Catalunya. Com a mostra, un botó: en els darrers tres anys, l’aportació a Catalunya per a cultura ha baixat un 75%. Tot plegat forma part del genocidi cultural i lingüístic de l’estat espanyol: anomenen lapao al català de la franja; neguen l’escolarització en valencià a 400.000 alumnes, mentre clamen al cel perquè 23 castellanoparlants no poden fer immersió en castellà a Catalunya; i fan servir les Balears com a banc de proves pel definitiu assalt a Catalunya, que és l’última etapa del pla genocida. El pressupost també garanteix que mai més es congelaran les pensions: pujaran un 0,25% gairebé sempre, és a dir, ens  prenen per imbècils. La partida per a investigació també augmenta: un 39,5% per a la militar i un 1,3% a la civil (medicina, indústria, agricultura, medi ambient, etc.).

Ja comencen a treure el nas els botiflers d’avui dia
A casa nostra la minoria sigil·losa de l’alta burgesia catalana ha començat la seva campanya botiflera, arran de les ocurrències d’en Pere ‘Napoleó’ Navarro i del candidat a futur ambaixador espanyol a Catalunya, José Antonio Durán y Lérida. Això no és nou. Ja va passar el 1714, quan aquestes elits van marxar a Mataró, o el 1936 (amb una situació més complexa). Recordeu que Cambó va passar de demanar autonomia a finançar a Franco. I passa a tots els països abans d’independitzar-se: apareixen els botiflers que prioritzen la seva butxaca. Per exemple, a la portada de ‘La Publicitat’ del 12 d’agost de 1924 (la podeu trobar a internet), Eugeni Xammar, corresponsal a Ostrava de Moràvia, escrivia un article titulat La indústria txecoslovaca i els seus problemes on explica la resistència de les elits industrials del país a la independència. Qui són aquests botiflers avui? Doncs, el club del pont aeri, la patronal casposa (Foment del Treball), el comte de Godó i altres llepaculs reials, els Lara i altres “españolistos”… Per cert, el 26 de gener de 1939 les tropes franquistes van prendre Barcelona amb un sol tret. Efectivament, quan es van desplegar per la ciutat, el capità legionari José Manuel Lara Hernández, va disparar un tret contra el cartell de Cinema Catalunya que hi havia al Poblenou. Després fundaria l’editorial Planeta. Ja veieu el seu fill… De tal buc tal eixam o, com diria ell, “de tal palo tal astilla”. Independència o mort.

Josep Maria Torremorell



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .