Article

Opinió / Píknic electrònic a Montjuïc, mai més

octubre 13, 2014

Ana Menéndez, presidenta de l’AVV de la Satalia i Vocal de Medi Ambient de la FAVB / avvsatalia@hotmail.com.

Hurra! S’acabat la temporada 2014 del Piknic electrònic als jardins Joan Brossa de Montjuïc. Uff, quina sort pel veïnat del Poble-sec, poder tornar a gaudir del diumenge amb finestres obertes, aquest estiu de temperatures agradables que sembla no tenir fi.

Música a 95 decibels en uns jardins públics dels que una empresa fa un ús privatiu

Música a 95 decibels en uns jardins públics dels que una empresa fa un ús privatiu

Quina sort, tornar a gaudir dels jardins meravellosos que ens envolten i les passejades per la natura del parc sense aquella brutícia ambiental del BUM, BUM, BUM tot el sant diumenge. Quina sort per nosaltres, castigats veïns del barri, però també per la resta de ciutadans de Barcelona, recuperar el paisatge sonor de la muntanya precisament el dia de la setmana que pateix menys el trànsit. I quina sort pels habitants del parc, la fauna, minvada i malmesa per les contínues agressions. Sí, parlem de fauna, perquè incomprensiblement l’activitat del piknic electrònic comptava amb un informe favorable de l’àrea de medi ambient de l’Ajuntament, saltant-se a la torera la seva pròpia Ordenança en autoritzar tot aquest soroll en una ZEPQA.

Sobre els efectes nocius ens il·lustra un article publicat fa anys en Los Angeles Times que revelava el mètode que l’aeroport de Gloucestershire va trobar per espantar les aus: després d’infructuosos intents amb els cants de perill de les pròpies aus, la veu de Tina Turner a tot volum va tenir un èxit dràstic; els ocells la odiaven. Al costat de l’avifauna, una altra població important de Montjuïc és la d’amfibis, històricament i perquè la pròpia àrea de medi ambient de l’ajuntament ha impulsat projectes de recuperació. Les bases dels jardins Verdaguer, del viver de Tres Pins i del Grec són avui dia una delícia on podem anar a escoltar el cant de les granotes i els tòtils. Doncs Bernie Krause, que porta molts anys gravant els sons d’organismes vius i de la natura, ens explica com aquests cants corals d’algunes espècies, amfibis i insectes principalment, resulten ser un hàbil escut protector davant els depredadors, que no poden localitzar fàcilment els emissors. Quan es produeix un soroll fort, aquesta simfonia es descompon i triga molta estona en retrobar la sincronia, i en cantar sols, se’ls mengen.

Ara, acabat el piknic, ja tornen a poder cantar junts. I a nosaltres, humans estressats pel soroll no desitjat, ens baixaran els nivells de cortisol, els nostres cervells funcionaran millor i fins i tot ens aprimarem. Quin descans!

Adéu per sempre, piknic electrònic.

Articles relacionats:
Piknic electrònik: Soroll dominical al parc de Montjuïc



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .