Article

Pepi Domínguez: “Sense conciliació són necessaris els grups de criança compartida”

juliol 21, 2016

@pruna_ana / |Pepi Dominguez, llevadora del CAP les Hortes i pregonera de la Festa Major del barri

Quan algú passeja pel Poble-sec amb la Pepi Domínguez (Lobón, Badajoz, 1959) se’n adona de com de popular és aquesta llevadora –l’única del CAP Les Hortes– que va arribar al barri fa 10 anys. La Pepi ha assistit centenars de parts i, de manera privada, també treballa a Titània-Tascó, una cooperativa que ofereix suport a les dones que volen parir a casa i que aposten per la criança compartida. Enguany ha estat escollida com a pregonera d’una Festa Major en què les dones hi tenen un paper destacat. 

Seràs la pregonera de les festes del barri. Et va fer il·lusió quan t’ho van proposar?

M’ho van proposar fa uns mesos i d’entrada vaig dir que millor busquessin algú altre. Jo sóc de parlar en petit comitè i no ho tenia clar, però després em van dir que altres companyes també pujarien amb mi i vaig accedir. Ara em fa molta il·lusió perquè penso que és un reconeixement cap a les dones del barri.

Explica’ns una mica la teva relació amb el Poble-sec

Fa 10 anys que hi treballo. Jo visc a Badalona i abans de venir aquí treballava a Can Ruti, després vaig voler treballar a la primària i em van oferir una plaça a Santa Coloma, però la llevadora que hi havia aquí marxava i em van dir si volia venir. Com que podia triar, vaig venir cap aquí. El barri m’agrada perquè hi ha molta diversitat i és com ser la llevadora d’un poble. M’agrada conèixer la gent, que la gent em conegui a mi i poder tenir un tracte personal.

“El barri m’agrada perquè hi ha molta diversitat i és com ser la llevadora d’un poble”

  A Titània-Tascó hi treballes assistint parts a casa. Tu vas parir a casa teva?

Sí, de fet jo em vaig fer llevadora a partir de ser usuària fa 30 anys. En aquella època era molt difícil trobar algú que t’assistís el part a casa perquè hi havia molt poca gent que es dedicava. Amb Titània vaig parir a casa les meves dues filles i quan les persones que hi treballaven van marxar, m’hi vaig quedar jo. L’experiència de parir a casa és molt satisfactòria, en el meu cas no vaig tenir pràcticament dolor ni molèsties. Els hospitals sempre tenen protocols, presses… A casa manes tu, vas al teu ritme i és més fisiològic.

`pepi

La Pepi és tota una institució al barri

 

No comporta més riscos que parir a l’hospital?

En realitat no, les estadístiques indiquen que en qüestió de riscos pràcticament no hi ha diferència entre el part a casa o a l’hospital. De fet, per a molta gent és preferible perquè els parts hospitalaris són molt intervinguts, moltes dones acaben amb una cesària o amb una intervenció que potser no hagués fet falta.

La sanitat pública no inclou l’opció del part a casa. Quin preu té de manera privada?

2000 euros. Incloent tot el seguiment abans i després del part fins a la quarantena. La gent queda molt satisfeta i qui tria aquesta opció normalment repeteix.

L’edifici de La Botànica s’ha convertit ara en un espai per a la criança compartida. En què consisteix aquesta?

De fet, els grups que jo porto de post-part acaben derivant en grups de criança compartida perquè les dones se’n adonen que criar en soledat és molt dur i, en canvi, tenir un grup de pares i mares amb els quals pots intercanviar consells, dubtes i que et donen suport, et facilita les coses. Durant els primers mesos jo els atenc a l’ambulatori però després quan ja s’incorporen a la feina acostumen a buscar grups de criança compartida fora de l’ambulatori, com una associació de veïns, un centre cívic… per estar les criatures, les mares, i de vegades busquen un educador per a què elles puguin conciliar la vida laboral, que puguin anar a la feina i les criatures estiguin ben ateses.

Amb respecte a  la conciliació laboral. Quin creus que seria el temps de baixa òptim?

La mare com a mínim hauria de poder estar amb el seu fill durant el primer any de vida i el pare al menys els tres primers mesos. Quan això no és possible és quan més necessaris són els grups de criança compartida i fins i tot alguns d’aquests grups acaben derivant en escoles, aquí a Poble-sec tenim l’exemple de Babàlia, el Petit Molinet, el Monstre de Paper…

També hi ha força debat amb el tema de la lactància. Què en penses? Fins quan és aconsellable perllongar la lactància materna?

Per a mi allò fisiològic és el millor, la resta són invents de la civilització: Les vaques no tenen res a veure amb nosaltres com a animals. Les dones tenim mames i som mamífers, no crec que hi hagi res a debatre. L’únic és si la mare desitja o no donar el pit. I pel que fa al temps, ho decideix cada mare. Una mare pot donar el pit tant de temps com ella se senti còmoda.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .