Connecta amb nosaltres

Entitats

Pujar salaris fomenta el consum intern

Publicat

on

Josep M. Torremorell / A algunes empreses els convé mantenir els salaris deprimits amb condicions de treball precàries per tenir costos baixos i exportar

El primer de maig els sindicats van insistir en demanar increments salarials que compensessin, si més no en part, la caiguda salarial de la crisi. Les macroxifres del 2017 comencen a assemblar-se a les del 2007, però els salaris són més baixos i hi ha més precarietat laboral que causa pobresa i desigualtat. Si el 2005 el PP deia que “España va bien” ara diuen que torna a anar bé basant-se en un model productiu fracassat. Com el colesterol “bo” i “dolent”, la competitivitat també pot ser sana o dolenta. La sana se sustenta en l’alta productivitat que implica descensos dels costos de producció, que permeten reduir els preus de venda i augmentar la competitivitat. La productivitat (sana) creix amb la inversió i la millora dels processos productius, però el govern no fa res, i l’única manera de mantenir la competitivitat en nivells que possibilitin l’exportació és mantenir els salaris baixos i les condicions laborals precàries, amb reduccions de plantilla, fins i tot via prejubilacions (competitivitat insana).

manos-arriba-esto-es-un-contrato-foto-brocorleeConsum intern i extern

Si els salaris es mantenen baixos el consum intern no creix i augmenta la competitivitat (dolenta) i el consum extern via importacions. El que es guanya per un costat es perd per l’altre. A algunes empreses els convé mantenir els salaris deprimits amb condicions de treball precàries per tenir costos baixos i exportar, però això ens condemna a la pobresa perquè aquest és el model productiu de Bangla Desh que fomenta el govern espanyol.
Salaris més alts impulsarien el consum intern i la recaptació, amb descens de l’endeutament públic. Cal recordar que el 2005 (“España va bien”), l’Estat tenia la mateixa productivitat que Suècia el 1973 (32 anys de retard!). Ara estem pitjor.

Mites del ‘2 de mayo’

El govern espanyol ens considera enemics (empresaris catalans que no poden viatjar al Marroc, manca de personal a l’aeroport del Prat, etc.). I així ho va considerar el 2 de maig Cristina Cifuentes, presidenta de Madrid, quan gairebé cridava a la revolta contra els contraris a la sagrada unitat d’Espanya, els independentistes catalans, com ho va fer el poble de Madrid contra els francesos (mite fundacional del nacionalisme espanyol). Però 1) el 2 de maig de 1808 les tropes napoleòniques no eren franceses, eren els regiments polonesos que apareixen al famós quadre de Goya, i mamelucs egipcis; i 2) no eren invasors, sinó que havien estat convidats pels Borbons per envair Portugal (aliats dels anglesos, que eren enemics dels espanyols). Per cert, la “independència” d’Espanya mai va ser qüestionada per Napoleó, tret de Catalunya, que va ser annexionada a França fins el 1814, i el concepte “guerra de la independència” és un invent dels historiadors romàntics espanyols del segle XIX.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024