Article

Quim Roca: ‘‘O faran fora a tots els veïns de la ciutat, o això explotarà’’

març 18, 2018

David García Mateu / Davant l’increment indiscriminat dels lloguers que persegueix (i expulsa) als inquilins, aquests han decidit organitzar-se. Gairebé un any després, el que va néixer com a Sindicat de Llogaters, ja acumula més d’un miler d’afiliats i en els darrers mesos les adhesions es compten per centenars. Tal com explica un dels seus portaveus, Quim Roca, la idea és que, com s’acostuma a enarborar, la por canviï de bàndol

El 85% dels desnonaments a Barcelona ja són per impagament de lloguers.

Sí, i de fet aquesta xifra és l’oficial. La punta de l’iceberg; la gent que no pot pagar, que després rep una demanda i per últim fan fora. Després ens trobem a molta més gent que, quan li demanen una pujada de 300 euros o fins i tot del doble, directament marxa. Aquests són els desnonaments invisibles.

I aquí és on entra el Sindicat de Llogaters.

Altres grups han lluitat contra els desnonaments d’hipoteques o de lloguers. Ja s’ha demostrat que es poden aturar els desnonaments i negociar lloguers socials. Nosaltres, en canvi, pensem en com es pot impulsar una dinàmica que vagi més enllà d’aquesta situació d’emergència i plantegem la campanya #EnsQuedem.Quim_Roca

Us voleu quedar, però la llei no us ajuda…

D’acord a la llei l’únic que pots fer és marxar de casa. Nosaltres diem que això no pot ser. Per poder revertir aquesta situació ens hem d’organitzar i fer front a aquestes pujades, alhora que intentem canviar la LAU i empènyer polítiques públiques d’habitatge. Extrapolar la lògica del conflicte col·lectiu laboral que es dóna a les empreses envers el col·lectiu de llogaters.

D’aquí la idea de ‘sindicat’?

No pot ser que tots els llogaters d’un edifici, els quals paguen a un mateix propietari, negociïn per separat la seva pujada. Quan tu negocies sol estàs en una situació de vulnerabilitat. Et trobes en un o lo tomas o lo dejas. El que anem a fer és que si els salaris es negocien col·lectivament a l’empresa, en el cas dels lloguers també volem que es negociin col·lectivament.

Però quan tu llogues un pis no ho fas a un petit propietari?

Aquesta idea s’ha de començar a desmentir. El que ens estem trobant són grans propietaris, constituïts en empreses, que fan negoci amb això. De fet, ara el que volem com a sindicat és que, quan ho facin, no els hi surti gratis i s’ho pensin dues vegades. Si davant no tenen un llogater sol i els tenen a tots organitzats, potser els genera més costos que beneficis intentar treure 200 o 300 euros més a les famílies.

I si abans alguns bancs ajudaven amb lloguers socials, ara ja ni això?

El tema dels bancs ha sigut especialment escandalós, perquè s’ha rescatat amb diners de tots i ara aquests actius s’estan privatitzant. La SAREB ven actius a fons voltors a preu de saldo. Aquí les administracions públiques haurien de recuperar-los per posar-los en el mercat de lloguer i fer front a l’emergència social. 

El que ara sembla estar de moda és vendre edificis sencers i publicitar l’edat dels seus inquilins als anuncis. Això és legal o simplement immoral?

Que sigui legal… de moment ho estan fent i no s’han emportat cap denúncia. Es podria mirar si vulnera la Llei de Protecció de Dades. Però s’ha de tenir en compte que el mercat com a regulador a l’accés a l’habitatge ens porta situacions d’aquest tipus. Mentre que l’habitatge primi com a mercaderia, en comptes de com habitatge des de la seva funció social, passaran aquestes coses gravíssimes.

Heu tingut constància de més casos on les immobiliàries subhasten el preu del lloguer de l’habitatge entre els grups que van a visitar els pisos?

No coneixem gaires casos d’aquest tipus, però sí que ens trobem amb el fet que quan van a veure un pis, han de dipositar aquella mateixa tarda l’aval. A més, cada vegada demanen més nòmines i fins i tot les nòmines de familiars. En paral·lel, com no poden demanar més fiança perquè aquesta només pot ser d’un mes per llei, demanen dipòsits i clàusules especials.

Segons les agències, per cada pis actualment hi ha entre 30 i 40 candidats. Aquests processos de selecció poden generar racisme?

Existeixen col·lectius vulnerables com migrants i famílies monoparentals. Sobretot mares divorciades i solteres que estan en una situació que si les fan fora del pis, en cap altre lloc podran llogar un habitatge. Tot plegat, perquè el que estan demanant a Barcelona i a la primera corona és demencial. Arribarà un moment que, o faran fora a tots els veïns de la ciutat, o això explotarà.

 



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .