Article

Recordant la llibreria Azteca del carrer Tapioles

febrer 18, 2018

Júlia Costa / Un balcó al Poble-sec

Avui Vargas Llosa és un personatge gairebé grotesc, que desvetlla poques simpaties, per motius obvis. Molts escriptors acostumen a decebre personalment quan els coneixes massa, com gairebé tothom, però, pel que fa als aspectes literaris, considero Vargas Llosa un molt bon escriptor, tot i els seus alts i baixos. Aquest autor, per motius personals, el tinc lligat al record d’aquella magnífica llibreria Azteca, del carrer de Tapioles, ja que el primer llibre que hi vaig comprar va ser La ciudad y los perros, en una versió de butxaca. Ens l’havia recomanat, a l’antiga Escola Normal, el professor Tuson, ja desaparegut, que va ser un gran defensor de la llengua catalana i que aleshores era molt jove.

Recordo que algú em va comentar que la llibreria l’havien posat exiliats que retornaven, en concret de Mèxic, cosa que tindria a veure amb el nom. En la primera època hi despatxava una senyora rossa i enigmàtica, que sempre em feia descompte i que em va comentar que el llibre era molt bo. Jo la imaginava amb un passat novel·lesc, de coratjosa lluitadora republicana.Vargas_Llosa

Eren uns anys en els quals s’obrien moltes llibreries. Al Passeig de Gràcia es va instal·lar el Drugstore, un dels primers espais on podies triar i remenar llibres. Al barri, les papereries comptaven sempre amb un petit fons de llibres seriosos. Mai no havíem tingut a prop, però, una llibreria amb cara i ulls. Malauradament l’afany lector va anar de baixa i la llibreria va tancar.

Com un miracle, al barri s’ha obert una llibreria, La Carbonera, i les papereries de culte, com la Nitus, et demanen els llibres que precisis. Cal que els donem suport i que hi comprem amb una certa freqüència, ja que després ens queixem de la desaparició d’aquests establiments els quals potser no hem sabut valorar i donar suport com calia.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .