Article

Ricard Reguant: “El teatre està en eterna crisi, afortunadament, i per això ens hem de reinventar cada dia”

octubre 29, 2017

Anna Pruna / En Ricard Reguant (Barcelona, 1953) és director teatral, dramaturg, guionista, director de cinema i realitzador televisiu. Ell, però, es defineix simplement com un artesà. Parlem amb aquest home d’idees clares al pati de butaques de la sala que dirigeix des del juliol, el Teatre Apolo. És el seu aniversari però es passa el dia com qualsevol altre: entre bambolines. Enmig d’abraçades i felicitacions parlem de l’estat actual de la cultura, de la nova programació de l’Apolo, del seu afany per retornar la llum al Paral·lel i de la seva màxima: aconseguir que la gent vagi al teatre.

IMG_20171019_194056Quins objectius et planteges com a nou gestor del Teatre Apolo?

El que voldria és que aquest teatre no descansés gairebé mai, que estigués obert com més hores, millor. No entenc que un espai on caben 1000 persones només s’obri dues o tres hores al dia. S’ha d’oferir un tipus d’espectacle que pugui interessar al màxim de públic: infantils, jubilats… a tothom.

Com està responent el públic amb la primera obra de la temporada, ‘Y no quedará ninguno’?

Està responent molt bé. Estem en un 65% d’assistència i això, en un teatre de 1000 localitats, és una bogeria. Agatha Christie sempre interessa i, si està ben fet com aquest, encara més. Evidentment no li agrada a tothom però, com diu Woody Allen, el gran fracàs de qualsevol que es dediqui a aquest món està en voler agradar a tothom.

Ens pots avançar altres plats forts de la temporada?

El 18 de novembre comença Les aventures d’Hèrcules, que és un familiar diferent. Hi haurà 12 actors i grans aventures, amb mostres i tot! És un espectacle que no és només per als nens. Els nens s’ho passaran bomba però és per a tot tipus de públic. També estem preparant un gran show musical que es dirà Rouge Espectacular, amb la Gisela.

La temporada estarà farcida de peces de qualitat. Però què és la qualitat per a tu?

Per a mi vol dir que estiguin les coses ben fetes i que compti amb prou diners com perquè es vegi certa dignitat dalt de l’escenari. Que el que oferim no ofengui a l’espectador en cap dels sentits.

Coneixes molt bé el Paral·lel

Molt! Des de petit. Vaig debutar al Teatro Espanyol, que avui és la sala Barts, als 17 anys com a director. Des d’aleshores he treballat a tots els teatres del Paral·lel: el Condal, el Victoria, l’Arnau, el Barts, a l’Apolo hi havia treballat abans… El record més especial que tinc del Paral·lel és del meu debut, que va ser un gran èxit. Vam estar un any omplint el Teatro Espanyol amb el vodevil Las mujeres de mi marido.

Des d’aleshores has fet televisió, teatre, producció…. Com et defineixes professionalment?

Sóc un artesà. Jo no sóc un geni, afortunadament. A mi em posen a les mans un text, o creo un espectacle, i jo intento que surti el millor possible. No vull inventar-me res nou, només vull aconseguir que el públic vingui a veure l’espectacle.

Vols retornar la llum al Paral·lel. Com ho faràs?

Estem parlant amb l’Ajuntament per posar una pantalla LED enlloc de les cartelleres que no són de la nostra època. Hauríem de fer alguna cosa diferent per anunciar-nos, agafant el relleu del que fan a Londres, a Nova York, a París… per donar més lluminositat. Ens hauríem de pujar al carro de la internacionalització perquè som molt moderns en tot però en això anem enrere.

És possible convertir en Paral·lel en Broadway?

Espanya sencera s’ha anat convertint en Broadway, amb la programació d’espectacles que no ens hauríem imaginat mai. Jo sempre dic que, si el Paral·lel funciona, tots els teatres acaben funcionant. És una reacció en cadena: quan un teatre està ple, el públic entra al del costat. I això beneficia a tots.

 Si el Paral·lel funciona, tots els teatres acaben funcionant

Més enllà del gènere musical, el policíac, el vodevil… No t’agradaria fer teatre més seriós?

Gens! A Catalunya hi ha tanta gent que fa teatre seriós, intel·lectual, avantguardista, arriscat… que a mi em sobra. Jo el que vull fer és absolutament el contrari del que fan ells: jo vull fer coses perquè el públic hi vagi.

Ricard Reguant a la platea del teatre Apolo

Ricard Reguant a la platea del teatre Apolo

Però al Paral·lel hi ha moltes sales que també ofereixen teatre comercial. Hi ha prou públic?

Per omplir el teatre, no. Però com per a què visquem tots, sí. Mentre tinguem una ocupació suficientment alta com perquè puguem viure tots, ja estic encantat!

És un bon moment per al teatre?

Mai és un bon moment per al teatre. El teatre està en eterna crisi, afortunadament. Vol dir que ens hem de reinventar cada dia perquè el públic vingui. Si fos una cosa tan senzilla per guanyar diners, no ho portaríem nosaltres. Ho portarien els bancs!

La situació política actual afecta en molts aspectes i la cultura no se’n salva.

La cultura és sempre l’últim mico. Ningú parla de cultura, de com seria la cultura en una Catalunya independent, perquè no els interessa. Als polítics l’últim que els importa és la cultura i en un el futur seguirem exactament igual: els amics dels polítics treballant i nosaltres intentant portar el públic al teatre.

Una queixa freqüent en el sector és que que molts teatres no aposten per cares noves. Què en penses?

La meva aposta està clara. Dels 10 actors que tinc a dalt de l’escenari n’hi ha molt pocs de coneguts, tot i que són grans professionals. Una altra cosa és que el públic està mal educat en aquest sentit i, si no té una cara coneguda de la televisió en el cartell, li costa anar al teatre.



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .