Article

Simona Levi: ‘‘Els comuns incorporen formes de l’esquerra que el sistema tritura’’

juliol 13, 2017

David García Mateu / Simona Levi (Torí, 1966), és la nitroglicerina del règim del 78. Des de ben petita va créixer entre les sobretaules carregades d’idees revolucionàries, en les quals Primo Levi era qui li portava les postres. Ara, conjuntament amb els seus companys de l’Xnet i 15MpaRato, Simona és un dels noms propis del 15-M (encara que defugi del personalisme). Sis anys després que les places cridessin ‘‘democràcia real ja!’’, repassem amb l’activista les cendres que perduren enceses.

Què ens queda d’aquell 15-M?

En el seu moment va generar dispositius i en va potenciar d’alguns altres, però ara ha rebut un cop dur amb la fundació de Podemos. Al moviment es van veure implicats activistes i persones alienes, però que després han sigut captats i destruïts per Podemos. A diferència de la CUP o Barcelona en Comú, Podemos no és 15-M. Ells han sigut un producte televisiu de La Sexta i Cuatro.

Acostumes a assenyalar que Podem no és el mateix que Podemos…

Podem és odiat per Podemos. Si no fos així, Pablo Iglesias no hauria enviat tres exèrcits per intentar fer fora a l’Albano Dante. Si bé no estic del tot d’acord amb l’Albano, com intentar canviar des de dins una infàmia de partit des de la seva fundació, a l’Albano el considero un company lleial.

Quin tipus de ciutadà ha fagocitat Podemos?

El 15-M és com la Revolució Francesa o com el moviment anarquista del 36. No és unívoc, però sí que ha aportat unes idees com van ser Les droits de l’homme. Ha sigut un salt de pantalla cap a una democràcia real. Però si el 15-M rebutjava la representació, el que fa Podemos és demanar-la. De fet, s’autoanomenen representants del moviment. La CUP i Barcelona en Comú això mai ho han fet, però ja hi ha hagut molts col·lectius vinculats a l’esquerra dogmàtica que s’han deixat enganyar.

Quines són les diferències municipalistes que plantejava el 15-M i el que s’està duent a terme?

Jaume Asens, Eloi Badia, Janet Sanz… són persones que respecto, conec i ho fan molt bé. Però hi ha altres coses de Barcelona en Comú que no comparteixo com les desenvolupen. Per exemple, si no es planteja bé la participació és una mentida, com era una mentida la dictadura del proletariat. Són fal·làcies; figures simbòliques. Des del Partit X plantejàvem totes les novetats electorals que van sorgir del 15-M. Partits sense líders, on primar els temes i no les oratòries.

Aleshores, fins a quin punt és lícit que els comuns destaquin la figura d’Ada Colau?

Ressaltar la figura d’Ada és lícit. Ada és de veritat. És delicat i complicat, però Ada cada vegada que obre la boca diu que és una cadena de transmissió dels esforços de la societat civil. Tot el contrari a Pablo Iglesias. Per guanyar unes eleccions es necessita una figura; l’estructura està muntada així.

Com valora les mesures de transparència que ha posat en marxa l’Ajuntament en aquests dos darrers anys?

Hi ha coses que s’estan fent bé. Nosaltres mateixos hem contribuït al fet que s’obri la bústia de denúncia anònima. Però hi ha aspectes que nosaltres no compartim, com la feina que fa la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital, Francesca Bria. Ella ho basa tot en la posada en escena.

Simona Levi 160 (2)

Simona Levi, activista civil de la lliure circulació del coneixement, la cultura, la informació i la democràcia digital /Edu Bayer

Què vol dir amb això?

Nosaltres som referència internacionalment en Internet. Hem portat la lluita i hem alfabetitzat en la matèria. L’apartat d’Internet del programa electoral de Barcelona en Comú l’hem escrit nosaltres, però després se’ns ha apartat. Se’ns ha allunyat perquè la comissionada d’Internet es dediqui a fer posades en escena i no a fer la tasca encarregada. D’això en faig responsable a Gerardo Pisarello.

Els nous canals de participació ciutadana que volen portar a terme els comuns són suficients?

El Decidim és una eina molt avançada, però no compartim algunes d’aquestes idees de participació. L’ús polític que se’n fa no és suficient, ja que no som partidaris del format assembleari que fomenta. Aquest no correspon a la veritat. No es pot donar tanta feina a la societat civil. Aquesta no cobra per fer-la. Nosaltres ja treballem 40 hores al dia.

Les intencions polítiques dels comuns han sigut esterilitzades pels mecanismes institucionals?

S’està fent molt bona feina, però sovint les dinàmiques metodològiques no són les més adients. S’ha de tenir en compte que l’equip no té en el seu ADN la tecnopolítica. Els comuns incorporen formes de l’esquerra que després el sistema tritura.

S’ha tornat més corrosiu el discurs de l’oposició política?

És el joc d’una democràcia defectuosa, la qual es basa molt més en l’oratòria que no en els fets. Serà així fins que no ho canviem.

El nou moviment polític ha arraconat aspectes tan essencials com la cultura?

Jo mateixa em vaig alegrar quan Berta Sureda va ser escollida com a comissionada de cultura, però per a mi ha resultat ser una gran decepció. El tema cultural està viciat per una esquizofrènia pròpia que oscil·la entre creure’s superior i ser un dels gremis més precaris que existeixen. Aleshores, la lluita de la cultura s’allunya de les lluites dels treballadors perquè es creuen especials i al final són els perjudicats. 



Copyright © 2012. Zona Sec

RSS web per ADRA Informatica .