Connecta amb nosaltres

Societat

Surt Asens, Entra Pérez

Publicat

on

Després d’un any com a regidor del districte, Jaume Asens deixa pas a Laura Pérez, també del grup Barcelona en Comú.

@pruna_ana / Fa tot just un any des que el 24 de maig de 2015 més de 21.000 persones de Sants-Montjuïc van apostar per Barcelona en Comú a l’hora de triar representant del districte. Advocat proper a col·lectius assemblearis com el de Can Vies,  el nou regidor, Jaume Asens assumia també la Tercera Tinença d’Alcaldia i l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència. Ara, amb la recent anunciada entrada del PSC al govern municipal, Asens mantindrà la Tinença d’Alcaldia però  serà la fins ara regidora de Les Corts, Laura Pérez, qui ocuparà el càrrec de regidora del districte. A més, l’àmbit de cultura, fins ara a mans de BComú, passarà a ser competència del segon tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni. D’aquesta manera, el partit socialista gestionarà tres dels districtes de la ciutat: l’Eixample, Sant Andreu i Sarrià i l’Ajuntament de Barcelona comptarà ara amb 15 enlloc d’11 regidors, encara lluny, però, de la majoria de 21.  L’acord es tancarà tan bon punt les militàncies de BComú l’aprovin durant els propers dies.

Laura Pérez 147 (3)

Laura Pérez al costat d’Ada Colau / Ajt Bcn

Els reptes de Laura Pérez al districte

La majoria de col·lectius del districte, així com els diferents representants dels partits de la oposició, coincideixen en que el ja exregidor Jaume Asens sovint ha brillat per la seva absència a l’hora de trepitjar carrer i trobar-se amb ells. “Es parla molt de proximitat però es fa difícil poder quedar amb el regidor ja que no té espai a la seva agenda” diu Jordi Clausell, de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs, i afegeix que “les coses no funcionen només amb bones intencions”. De la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec, Manel Tort, diu que sembla que tots els projectes del barri estiguin aturats: “L’economia no pot estar aturada i les terrasses no poden estar en un moment d’incertesa com el que vivim. Estem estancats i el comerç de proximitat se’n ressent”, lamenta. Tort creu que és prioritari reprendre projectes com la reforma del Paral·lel, el Pla d’usos de Paral·lel i el Poble-sec o l’ordenança singular del carrer Blai.

Des de la plataforma Som Paral·lel veuen amb bons ulls “el compromís i la posada en pràctica de la restricció horària de les terrasses a Blai i Blesa” però també insten la nova regidora a fer un Pla d’usos del Paral·lel “que tingui en compte el veïnat” i que “es comprometi amb la cultura de proximitat”. Amb ells coincideix la Coordinadora d’Entitats del barri, amb Josep Guzmán al capdavant, a l’hora de demanar una gestió comunitària del Teatre Arnau i el Palau de la Premsa. “A més, diu Guzmán, de dinamitzar el Parc de les Tres Xemeneies i crear un centre cívic per la zona de la França Xica, que no té cap equipament municipal projectat”. No obstant, Guzmán afegeix que, durant aquest primer any, la Coordinadora ha pogut comptar amb Asens sempre que ho ha necessitat.

Polítiques socials i convivència

Si algun tema requereix certa urgència tant al Poble-sec com a la resta de barris del districte, és el de les necessitats socials. Si bé l’equip d’Asens ha començat a treballar amb beques menjador per pal·liar una de les grans xacres com és la pobresa infantil, o amb nous plans d’ocupació i habitatge social, encara hi ha molta feina per endavant per aconseguir millorar la qualitat de vida dels veïns del districte, amb uns alarmants índex de pobresa i de pobresa energètica. La nova regidora haurà de seguir treballant per evitar els desnonaments, un tema en el qual Asens ha estat especialment implicat, intensificar el programa Salut als Barris, prevenir les desigualtats de gènere i seguir combatent la violència masclista.

D’altra banda, la massificació del turisme és l’altre gran tema a debat sobretot pel que fa al Poble-sec. Els espais públics més saturats, com són el carrer Blai o la plaça de les Navas, requereixen una solució que passi per la diversificació del comerç del barri per a què aquest no depengui només del turisme. Caldrà així mateix trobar la  fórmula que garanteixi el descans veïnal i la convivència: un dels reptes més importants de la nova regidora. Tots aquests aspectes requereixen atenció urgent però n’hi ha d’altres que no s’han de deixar de banda com són la gestió cívica d’equipaments del barri i la creació d’altres com un poliesportiu pels veïns del Poble-sec, la millora de la mobilitat dels diferents barris del districte, el desenvolupament del Pla de salut comunitària o la definició del nou Paral·lel.

Jaume Asens 147 (3)

Jaume Asens, regidor sortint / Ajt Bcn

Participació o estancament? BComú aposta per un model participatiu que no convenç a tothom

Un dels principals propòsits de la regidoria del districte era apostar per la participació real i eficaç dels veïns i col·lectius dels barris a l’hora de decidir el futur de temes tan polèmics com la reforma del Paral·lel –aturada i pendent de debat des de fa més de mig any– que, a ulls del govern, ha de conciliar els diferents punts de vista dels veïns en el marc de l’Espai de Treball Compartit abans de tornar a engegar màquines.

No obstant, la fórmula de procés participatiu per la qual aposta el partit, sovint presenta deficiències i fa que temes candents com el Pla d’usos del Poble-sec i el Paral·lel, o el Pla d’Actuació Municipal i de Districtes segueixin a l’espera de ser acabats de definir. “Voldríem que tots els projectes que es van començar que s’impulsen dins de processos participatius es tirin cap endavant”, indica Manel Tort. “Es parla de Participació però els processos que se segueixen són els mateixos de sempre, amb l’agreujant  que s’inicien sobre qüestions que ja s’havien acordat” afegeix Jordi Clausell.

QUI ÉS  LAURA PÉREZ

La nova regidora de Sants-Montjuïc ocupava fins ara la regidoria del districte de Les Corts i és també regidora de l’Àrea de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. Nascuda a Barcelona el 1982, Pérez té estudis de periodisme i Cooperació Internacional al Desenvolupament, a més d’un postgrau i un màster en Estudis de Gènere. Molt vinculada a l’aposta del govern de Colau per les polítiques de gènere, ha treballat a Llatinoamèrica en estratègies del desenvolupament, municipalisme i drets econòmics i polítics de les dones, així com en l’eliminació de la violència sexual a l’espai públic. Laura Pérez és, al seu temps, l’única representant de Podem a l’executiu de Colau

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024