Connecta amb nosaltres

Societat

Teatre Arnau: Cau el teló

Publicat

on

@pruna_ana / L’últim teatre de barraca de la ciutat s’haurà d’enderrocar per deficiències estructurals. El consistori estudia la possibilitat de conservar-ne alguns elements patrimonials.

Final demolidor

El teatre Arnau, símbol cultural i històric del Paral·lel i de la ciutat, tindrà el pitjor dels finals que podia tenir. Un informe encarregat per l’Ajuntament sentenciava fa uns dies que l’edifici presenta “deficiències estructurals i manca de fonaments” i és “un perill per a la seguretat de persones i béns”, motiu pel qual s’haurà de derruir i tornar a construir de nou. La notícia ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre les entitats que vetllen des de fa anys per la conservació i recuperació de l’edifici, les quals no creien que la solució seria tan dràstica: “No ens esperàvem la demolició de l’Arnau. Tots apostàvem per la rehabilitació de l’edifici”, diu en Borja Lozano, de Recuperem el teatre Arnau. De la seva banda, la plataforma Salvem l’Arnau —amb l’historiador patrimonialista Enric H. March al capdavant— es va mostrar molt taxativa en conèixer la notícia de la demolició de l’Arnau: “Amb la solució que s’ha pres és com si no preocupés en absolut que el teatre s’hagi de tirar a terra. Sense l’edifici no té cap sentit el nostre projecte, perquè es basa en la conservació de l’edifici com a element patrimonial”, explica March. L’historiador, no obstant, ha assegurat que si l’edifici es reconstrueix amb tots els elements que donen entitat al teatre (la façana, les llotges i l’escenari) ells seguiran treballant per recuperar la història del Paral·lel en aquest espai. En aquest sentit, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, garanteix que s’intentaran conservar “tots els elements patrimonials possibles, tenint en compte les deficiències estructurals de l’edifici.” Cal remarcar que l’Arnau és un bé d’interès urbanístic de nivell C  i això obliga a conservar-ne la façana i els elements ornamentals interiors.

p1010328

La façana de l’Arnau fa un temps / Anna Pruna

Un nou edifici a gust del consumidor  

Des del consistori s’ha volgut enfocar la situació des del costat positiu, indicant que el nou edifici s’adaptarà als nous usos que se li vulgui donar al teatre. Des de Recuperem l’Arnau són més cautelosos però també es mostren optimistes de cara al futur: “El procés participatiu continua obert i no cal esperar que el nou edifici estigui enllestit. El projecte s’haurà d’anar definint i amb un nou edifici hi ha noves possibilitats”, diu Borja Lozano. Aquesta plataforma ha apostat sempre per convertir l’Arnau en un espai escènic obert a la participació de les companyies i gestionat comunitàriament, que podria incloure un centre d’interpretació del Paral·lel “però entès de forma amplia”, tal com explica Lozano.

Menys optimista, l’Enric H. Marc, de Salvem l’Arnau, demana que l’edifici es reconstrueixi “tal com era” i posteriorment es reprengui el debat dels usos. March era un dels partidaris d’incloure el Museu de les Arts Escèniques (MAE) a l’edifici però aquesta és una opció que, de moment, ha quedat desestimada: “A les reunions que s’han fet va quedar clar que no volen que el MAE estigui implicat en aquest procés, ni l’Institut del Teatre, ni res que faci olor d’institució”, lamenta March. En aquest sentit, la directora del MAE, Anna Valls ha declarat que estan cercant espais alternatius però que en cap moment es plategen aprofitar el solar del Talia –una de les opcions que s’havien valorat– “perquè és un espai reivindicat per entitats del barri  per usos teatrals  i no entrarem en cap cas en confrontació  amb elles”, diu Valls.

Seguir reivindicant l’espai

Però si en alguna cosa coincideixen totes les entitats és en la importància de mantenir el procés viu durant el temps que duri la reconstrucció de l’Arnau. En Toni Oller, de l’Associació Talia Olympia, apunta que cal seguir promovent la cultura a través d’activitats a la plaça de Raquel Meller –on es troba l’edifici de l’Arnau–. “Nosaltres mantindrem la dinamització de la plaça amb música i esdeveniments que no deixarem de fer”, diu. Tampoc faltaran jornades participatives com la que va tenir lloc el passat 5 de novembre i en la qual es van exposar experiències similars d’altres espais que s’han gestionat amb èxit arreu del país. També es durà a terme un cicle de quatre sessions relacionades amb la memòria històrica, el territori i la comunitat, les arts escèniques i l’edifici, que tindran lloc durant les properes setmanes. Es preveu que el procés participatiu culmini a la primavera amb un concurs d’idees per acabar de definir el projecte.

S’estima que el nou edifici no estarà enllestit, com a mínim, fins el 2020, però aquesta data podria endarrerir-se encara més ja que es preveu que a sota del solar s’hi trobaran les restes arqueològiques de la muralla de Baluard.

 

 La història de l’Arnau:

Arnau_portada_web

Aspecte del vell cabaret / Arxiu

El teatre més antic de Barcelona va erigir-se primer com a pavelló de fusta l’any 1894. El cotiller Jaume Arnau va adquirir-lo i el va convertir en un edifici d’obra, que obria les seves portes com a Salón Arnau l’octubre de 1903. Amb més de 1.460 metres quadrats, l’Arnau comptava amb dues llotges, una planta baixa i 707 butaques. Durant els anys que van seguir, l’espai va ser utilitzat com a taverna, billar, music-hall, cinema i teatre –trampolí de grans noms com el de la Violetera Raquel Meller– fins que va tancar definitivament les seves portes l’any 2000. El 2004 el govern de Joan Clos va plantejar-ne l’enderrocament de la sala. Un parell d’anys més tard l’edifici va ser ocupat –en una acció que va durar només uns dies– pel col·lectiu Espai Alliberat i poc desprès aquell mateix any l’església Evangèlica Xinesa  es feia amb l’edifici per 1.5 milions d’euros. L’any 2011 l’Ajuntament de  Jordi Hereu comprava l’immoble en vigília electoral per poc més de 2 milions. Durant l’etapa convergent, l’alcalde Trias va buscar sense èxit una empresa que s’encarregués de la seva rehabilitació a canvi d’una concessió a 50 anys. Durant l’any 2015, ja amb Ada Colau al govern, es va estudiar la idea de situar-hi el Museu de les Arts Escèniques i convertir-lo en un espai que recollís la història del Paral·lel. A l’abril d’enguany s’iniciava un procés participatiu per decidir el futur ús d’aquest emblemàtic edifici, que finalment ha acabat en unes condicions tan precàries que haurà de ser derruït. Com continuarà la història, només ho sap el temps…

LES CLAUS

  • BORJA LOZANO ( Recuperem l’Arnau): “Sigui rehabilitació o nova construcció seguim amb el procés participatiu i seguirem apostant pel model de cultura que volem”

  • ENRIC H. MARCH (Salvem l’Arnau): “L’edifici s’ha d’enderrocar però això no vol dir que desaparegui el teatre. Es pot reconstruir amb tots els elements que conformen la seva estructura.”

  • ANNA VALLS (Museu de les Arts Escèniques): “Posar el MAE dins el Teatre Arnau era un repte museístic que el convertia en una peça única al món”.

  • TONI OLLER (Associació Talia Olympia): “El projecte a partir d’ara sobreviurà o morirà segons si es van fent activitats a la plaça de Raquel Meller i al solar del Talia”

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint

Societat

L’Escola Sant Francesc Xavier tancarà un cop acabi el curs

La baixada progressiva de les matriculacions ha conduït als seus responsables a prendre la decisió

Publicat

on

L’Escola Sant Francesc Xavier posarà punt final a la seva trajectòria educativa un cop finalitzi el curs. Així ho ha confirmat el Consorci d’Educació de Barcelona, després que el centre concertat religiós hagi patit una davallada progressiva en les matriculacions al llarg dels darrers cursos. De fet, el centre de primària i secundària avui dia només compta amb 108 alumnes, els quals ja disposen de plaça a altres escoles i instituts de cara al curs vinent gràcies a un procés extraordinari de preinscripció.

Des del Consorci assenyalen que, malgrat que la direcció del centre “ha treballat per revertir la situació i fer viable el seu projecte, diverses causes han empès els seus responsables a optar pel tancament”. En aquest sentit, apunten que la principal causa és “la pèrdua d’alumnat”, un fet que vinculen a “la davallada demogràfica”.

Degoteig de tancaments

Encara que des del centre educatiu relacionin la baixada de matriculacions amb una davallada demogràfica, cal tenir present el canvi de tendència educativa de les famílies. Si bé pel curs 2014/15 el 54% de les famílies van optar per fer la primera matrícula en centres concertats, les xifres s’han capgirat: des del 2021 el 55% de les sol·licituds pel primer curs d’infantil es demanen a centres públics.

Per aquesta raó, fins a vuit escoles concertades de Barcelona han decidit integrar-se al Consorci d’Educació de Barcelona només entre els anys 2020 i 2023. Una xifra a la qual ara caldrà sumar l’Escola Sant Francesc Xavier, encara que en el seu cas particular el tancament és definitiu i, d’entrada, no farà el pas de concertada a pública. De fet, la situació que viurà l’institut-escola del Poble-sec és la mateixa que també enfronta aquest mateix curs l’Escola Sagrat Cor del Fort Pienc, la qual tancarà infantil i primària.

Una situació econòmica “insostenible”

Des del Consorci d’Educació revelen que el centre ubicat al carrer de la Bòbila ha perdut, al llarg dels darrers anys, el concert “a tots als cursos d’infantil i en els de primer, segon i tercer de primària”. Una circumstància que ha esdevingut “insostenible”, ja que per aquest curs només es mantenen set cursos amb concert.

Pel que fa a l’alumnat, aquest ja ha obtingut plaça per al proper curs a través d’un procés extraordinari de preinscripció que s’ha dut a terme abans de l’ordinari i que ha permès assignar al centre demanat en primera opció totes les sol·licituds formalitzades. Pel que fa als estudiants que opten a aconseguir plaça de primer d’ESO, aquests hauran de participar en el procés de preinscripció ordinari per donar continuïtat als seus estudis.

Per últim, assenyalar que la direcció de l’Escola Sant Francesc Xavier no ha ofert cap resposta a la petició d’entrevista de ZONA SEC.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024